El record del 'Tamudazo' de fa nou anys havia estat ben present tant en pericos com en culers durant tota la setmana. Al Camp Nou hi havia por que es repetís aquella nit en la qual el mític davanter espanyolista va treure amb un gol a l'últim minut la lliga al Barça, mentre que des de Can Perico s'assegurava que només s'anava a casa de l'etern rival amb l'objectiu de puntuar per aconseguir la salvació matemàtica, encara que no s'amagaven tampoc les ganes d'aigualir-li la festa als blaugranes, i és que Caicedo fins i tot admetia que li agradava pensar en un 'Caicedazo'.
Amb Àlvaro González i Óscar Duarte sancionats per acomulació de targetes, i amb Abraham lesionat, Constantin Galca va haver de fer modificacions a l'onze, fent entrar a Enzo Roco i Rubén Duarte a l'eix de la defensa, a Víctor Álvarez al lateral esquerre, i a José Cañas al mig del camp. A més a més, a la convocatòria va debutar el jove el central juvenil Lluís López, encara que finalment no va gosar de cap minut.
Amb el mateix plantejament que en els derbis de la primera del gener, però amb diferents protagonistes sobre la gespa, l'Espanyol va sortir al Camp Nou a intentar treure un bon resultat contra un Barça que es jugava la lliga. El partit va començar igual que acabaria, amb monòleg blaugrana. L'Espanyol corria al darrere de la pilota però no era capaç de parar a un Barça que assetjava constantment l'àrea espanyolista. Fruit d'això, va arribar el primer gol dels locals. Una rigorosa falta de Víctor Álvarez sobre Leo Messi, executada pel mateix argentí, es va convertir en l'u a zero després que Pau no aconseguís rebutjar el flux però col·locat llançament. Pocs minuts després, Rakitić va anotar el segon pel Barça, però l'àrbitre el va anul·lar per un inexistent fora de joc que trencava Rubén Duarte. Els pericos es van recompondre ràpidament dels cops, i van continuar aguantant el resultat, defensant amb força solvència, però sense gaire gràcia en atac, i és que no va ser fins a la mitja hora de partit quan va arribar el primer xut de l'Espanyol entre els tres pals, obra de Caicedo, i pràcticament l'últim. Mentrestant, el Barça continuava arribant amb perill a la porteria defensada per Pau, encara que aquest poc havia d'intervenir, i és que quan les jugades no acabaven amb un xut a la grada, acabaven amb un llançament refusat per un defensor blanc-i-blau o no arribaven a acabar. En una jugada aïllada, Víctor Álvarez va estar a punt de posar les taules al marcador en aprofitar un mal refús de Ter Stegen dins l'àrea, però Gerard Piqué, gairebé sota la línia de gol, ho va evitar. La jugada va continuar amb una centrada de Gerard Moreno des del lateral de l'àrea que Pape Diop va rematar amb el cap molt lluny dels tres pals. Tot i les nombroses arribades del Barça davant un Espanyol que feia el que podia en defensa i era incapaç de construir una sola jugada en atac, el resultat final del primer temps va ser d'un a zero.
La represa, igual que durant tota la primera meitat, va començar amb un altre monòleg del Barça, que continuava assetjant la porteria de Pau López, però aquest cop amb molt més encert. L'Espanyol, que intentava treure la pilota jugada des del darrere, errava moltes passades compromeses en camp propi i fruit d'això va arribar el segon gol. Leo Messi va recuperar una pilota a prop de la frontal de l'àrea i va assistir a Luis Suárez, qui sol davant Pau López, no va errar. Aquest gol va provocar un cop molt dur psicològicament per l'Espanyol, que es va accentuar quan pocs minuts després el mateix Luis Suárez va fer de cap el tercer, el qual no hauria d'haver pujat al marcador per una clara falta de l'uruguaià sobre Javi López. Amb tot decidit i amb l'Espanyol molt tocat anímicament, els culers van aprofitar la situació per anar a fer sang, i ho van aconseguir. Faltant vint minuts encara pel final, una centrada de Messi des de la banda dreta que es va empassar Pau, va suposar el quatre a zero, obra de Rafinha, i deu minuts després, Neymar va culminar al segon pal una combinació entre Alves i Messi que la defensa espanyolista es va quedar mirant com un espectador més. Sense més gols per part del Barça i sense que l'Espanyol donés senyals de vida en atac pràcticament en tot el partit, va acabar un derbi per oblidar, que fins i tot es podria englobar entre els pitjors dels últims temps.
L'únic botí que l'Espanyol es va endur del Camp Nou va ser la salvació matemàtica. Encara que sigui quelcom trist de celebrar després d'una golejada tan escandalosa contra l'etern rival de la ciutat, els de Constantin Galca podran dir que mentre el Camp Nou cantava de manera unànime "a segona, a segona", l'Espanyol aconseguia salvar-se de manera matemàtica gràcies a l'empat entre Getafe i Sporting i a la derrota del Rayo Vallecano a Anoeta.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada