El passat dotze d'abril es van complir deu anys de la màgica final de Copa del Rei de dos mil sis, on l'Espanyol va conquerir l'últim títol del seu palmarès fins al moment golejant per quatre a u al Saragossa. Aquella temporada, l'equip blanc-i-blau va patir de valent per mantenir-se a Primera Divisió, però a la Copa va oferir una imatge totalment diferent i va deixar petjada en la dilatada història del club. Un dels integrants d'aquella plantilla, Jofre Mateu, actualment jugador del FC Goa, ha parlat de com va ser aquella Copa tan especial per la família perica.
- En aquella Copa, no vau perdre cap partit. A simple vista, qualsevol diria que va ser fàcil arribar a la final. Però no va ser així, oi?
No va ser gens fàcil arribar a la final. Recordo, si és cert, que vam entrar ja en una ronda avançada saltant-nos prèvies, però tant a Cadis, com la semi a Corunya com la final van ser partits molt complicats.
- De tot el camí que vau haver de fer per arribar a la final de la Copa, quin va ser el moment més difícil?
El partit de tornada a Corunya crec que va ser el més delicat. Va ser un partit molt dur i complicat, però que vam treure amb molt de compromís i molta fermesa.
- Quina creus que va ser la clau per oferir a la Copa una imatge tan diferent de la lliga, on l'equip es va salvar in-extremis en l'últim partit?
La clau va ser des del meu punt de vista aquest alliberament que suposava jugar la copa. Patíem en lliga i el fet de jugar una altra competició on no teníem tanta obligació permetia un rendiment millor. Crec que el nivell de l'equip no es va veure reflectit en la posició a la lliga.
- Com era l'ambient dins del vestuari en una temporada on l'equip va alternar molt bones actuacions a la Copa amb d'altres de no tan bones a la lliga? Hi havia bona harmonia entre tota la plantilla?
El clima que es respirava al vestidor era absolutament normal en un equip professional de l'entitat de l'Espanyol. N'he viscut de més units, també de menys, però era tot cordial i amb una relació bona per competir junts. Jo m'hi vaig trobar molt a gust i encara conservo relació amb uns quants.
- A la lliga no vas jugar gaire, però a la Copa vas tenir bastant més protagonisme. Tot i això, a la final Lotina no et va fer entrar ni en la convocatòria. Això et va doldre?
Això òbviament em va sentar fatal. És cert que participava poc en lliga, però esperava un mínim de coherència. I de més coses. Tenint en compte que arribava a la final havent jugat molt a la copa, aportant dos gols i sobretot sabent que per la final entraven dos jugadors més a la convocatòria. Deixar-me fora va ser lleig.
- Com vas viure les hores prèvies al partit? I el trajecte amb autocar de l'hotel a l'estadi? Que va passar allà?
Recordo la final com el partit que he viscut amb més nervis de la meva carrera. La prèvia va ser molt bonica. A Madrid va venir molta gent, no només familiars i amics, sinó aficionats. Recordo les grades del Bernabéu amb molta emoció. I el trajecte de camí al camp amb el Cholo fent-nos cantar. Va ser una lliçó de com encarar un partit important. I vam anar a celebrar l'èxit, i això ens va fer entrar amb l'estat d'ànim adequat per jugar una final.
- Abans de començar el partit, Pochettino va dir: "no tan sols ens juguem una Copa, sinó entrar en la història de l'Espanyol". Vist ara amb perspectiva, creus que tenia raó?
És evident que és així. Un títol com aquell s'aconsegueix molt pocs cops o cap, per tant sabíem on érem. El Mauri era la veu a dins i a fora, i una part important del clima que respiràvem.
- Vas patir molt durant el transcurs del matx? Que va ser per tu el més bonic d'aquell partit? Te'n recordes d'alguna anècdota que visquessis aleshores?
Ja he dit abans els nervis que vaig passar. Va ser horrible. Amb el golàs d'en Coro vam explotar, per la bellesa i per la calma. Jo recordo entrar cinc minuts abans d'acabar-se el partit per vestir-nos els no convocats. Al final durant la celebració a sobre la gespa vaig agafar una pilota i vaig anar a porteria a marcar un gol. L'afició el va celebrar com un més. Conservo aquella pilota del gol al partit de la final de copa al Bernabéu.
- Com va ser el viatge de tornada cap a Barcelona?
El viatge de tornada va ser llarg... Estàvem desitjant arribar a Barcelona a celebrar. Recordo l'espera a l'aeroport de Barajas de ressaca amb la meva xicota i famílies de tots.
- Com recordes la celebració del títol l'endemà pels carrers de Barcelona amb tota l'afició? Creus que aquesta va ser important per a conquistar la Copa del Rei?
A Barcelona vam passar un dia esplèndid. Vam quedar uns quants abans per dinar junts i després al bus sense capota fent camí amb el micròfon cantant i fent conyes. Als balcons i a sota les fonts de Montjuïc sé que vaig parlar, però no tinc ni el més mínim record del que vaig dir. I després a sopar tots. Ha sigut de les coses més alegres que he viscut com a professional. I òbviament la gent ens va acompanyar molt, en aquella jornada i sobretot recordo la meitat del Bernabéu a la final. Va ser una meravella.
- Quin record en guardes actualment d'aquella Copa guanyada amb l'Espanyol?
A més de la pilota, guardo la samarreta i les botes que vaig posar-me per pujar al post partit. No vaig tornar a posar-me-les més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada