Ja portem massa temps amb el tema Thievy, i cansa. Cada estiu es converteix en un serial quan després de tornar de la seva cessió s'han de fer mans i mànigues per trobar-li una sortida. Per conservar la seva dignitat hauria d'haver deixat el club de forma voluntària fa temps, però no ho ha fet, i malauradament el continuem tenint aquí.
Les seves declaracions i piulades a Twitter en el seu dia insultant a Catalunya i sobretot a l'Espanyol, el club al qual per desgràcia encara pertany i el que li ha permès esdevenir futbolista professional, ja haurien hagut de ser suficient, per com he dit abans, que ell hagués renunciat al seu contracte restant amb el club per mantenir l'amor propi, i l'hagués abandonat. Però tampoc cal passar per alt ni les seves declaracions quan va sortir cedit a Anglaterra l'estiu de dos mil catorze ni les seves reiterades absències als entrenaments als quals havia d'assistir l'estiu passat a l'inici de la pretemporada que li van costar una fortuna en multes i que van ser un acte més d'indisciplina i irresponsabilitat dels molts que han fet que s'hagi guanyat a pols el desamor del club que l'ha vist créixer.
La qüestió és que ni ell va renunciar al seu contracte ni el club el va rescindir, i ara, després de finalitzar una nova cessió gens profitosa, com gairebé totes, ha tornat a l'Espanyol, on fins i tot entrena, perquè lògicament no troba cap equip que el vulgui acollir.
Com deia Víctor Sánchez fa poc, ara sí que s'està comportant com un professional, però ja és tard, perquè el que està clar és que durant molt temps no ho ha fet, faltant el respecte en nombroses ocasions al club i a l'afició, i per tant, aquest jugador, després de tot, és indignant que es torni a enfundar la samarreta de l'Espanyol, encara que sigui la d'entrenament, i que torni a trepitjar la gespa de la Ciutat Esportiva Dani Jarque.
És cert que és un futbolista ràpid, amb tècnica, i que no desentona a Primera Divisió, si bé és veritat també que tampoc ressalta per sobre la resta, però pel seu complicat caràcter s'ha guanyat acabar sent un bluf.
Ni el vestidor el vol, ni l'afició el vol, ni ell ens vol a nosaltres pel que ha demostrat amb les seves constants sortides de to, per tant, que fa encara a aquí? De fet em pregunto, per què encara hem d'estar parlant d'ell?
Les seves declaracions i piulades a Twitter en el seu dia insultant a Catalunya i sobretot a l'Espanyol, el club al qual per desgràcia encara pertany i el que li ha permès esdevenir futbolista professional, ja haurien hagut de ser suficient, per com he dit abans, que ell hagués renunciat al seu contracte restant amb el club per mantenir l'amor propi, i l'hagués abandonat. Però tampoc cal passar per alt ni les seves declaracions quan va sortir cedit a Anglaterra l'estiu de dos mil catorze ni les seves reiterades absències als entrenaments als quals havia d'assistir l'estiu passat a l'inici de la pretemporada que li van costar una fortuna en multes i que van ser un acte més d'indisciplina i irresponsabilitat dels molts que han fet que s'hagi guanyat a pols el desamor del club que l'ha vist créixer.
La qüestió és que ni ell va renunciar al seu contracte ni el club el va rescindir, i ara, després de finalitzar una nova cessió gens profitosa, com gairebé totes, ha tornat a l'Espanyol, on fins i tot entrena, perquè lògicament no troba cap equip que el vulgui acollir.
Com deia Víctor Sánchez fa poc, ara sí que s'està comportant com un professional, però ja és tard, perquè el que està clar és que durant molt temps no ho ha fet, faltant el respecte en nombroses ocasions al club i a l'afició, i per tant, aquest jugador, després de tot, és indignant que es torni a enfundar la samarreta de l'Espanyol, encara que sigui la d'entrenament, i que torni a trepitjar la gespa de la Ciutat Esportiva Dani Jarque.
És cert que és un futbolista ràpid, amb tècnica, i que no desentona a Primera Divisió, si bé és veritat també que tampoc ressalta per sobre la resta, però pel seu complicat caràcter s'ha guanyat acabar sent un bluf.
Ni el vestidor el vol, ni l'afició el vol, ni ell ens vol a nosaltres pel que ha demostrat amb les seves constants sortides de to, per tant, que fa encara a aquí? De fet em pregunto, per què encara hem d'estar parlant d'ell?
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada