Jorg Rademaker, un holandès a qui fa molts anys l'Espanyol li va robar el cor en una visita de turisme a Montjuïc, s'ha convertit en un heroi perico aquests últims dies, i és que tot allò que els mitjans audiovisuals catalans no es van dignar a fer, ell ho va suplir sense cap recurs més que un mòbil. Jorg, sabedor que cap televisió oferia els últims dos duels de la gira de l'equip blanc-i-blau per Holanda, als que ell tenia previst assistir, va decidir gravar-los amb el seu telèfon mòbil i alhora emetre'ls en directe mitjançant la xarxa social periscope per tal que tots els aficionats de l'Espanyol poguessin gaudir de les imatges del partit en directe. Un fet que demostra a més a més del seu amor per l'Espanyol, el sentiment que diferència a aquest club de la resta, i que alhora el fa especial i màgic. Per conèixer més sobre aquest nou ídol espanyolista, al que en les últimes hores fins i tot es demanava des de les xarxes socials que fos nominat 'Perico de l'any', PericosALaCarta s'ha posat en contacte amb ell. Pots llegir l'entrevista a continuació o escoltar-la fent click aquí.
- Com vas començar a aficionar-te a l'Espanyol?
Doncs el que va passar és que fa molts anys vaig anar a Barcelona i en aquell moment jo vaig anar a un partit, i l'únic partit que hi havia era un Espanyol-Reial Madrid. En aquell moment no va passar res, em va agradar, però no em va passar res. Però uns anys després vaig anar amb el meu pare a Barcelona un altre cop, i va dir, sí que podríem anar a aquell altre camp també el diumenge, però vam fer quelcom que mai havíem fet, comprar un diari holandès, i allà posava que aquella nit hi havia partit de l'Espanyol per la UEFA, i el partit era tan sols dues hores després que ho llegíssim, aleshores vam agafar un taxi i vam anar directament a l'estadi de Montjuïc, i allà hi havia uns deu mil fanàtics, estava totalment buit, i tot i així, especialment La Curva va estar cridant i cantant i fent una festa en aquell estadi. Sé que va ajudar que guanyéssim sis a dos, però tot i així hi va haver una atmosfera increïble per ser un estadi pràcticament buit en aquell moment. El diumenge següent vam anar a aquell altre estadi i hi havia gairebé cent mil persones per allà, i pur silenci. Honestament, feien menys soroll que durant una òpera
- Després vas tornar a Holanda, i des d'allà era molt més difícil seguir l'Espanyol, no?
En aquell moment encara era molt difícil perquè no feien cap partit per la televisió a Holanda, però el bo era que dues setmanes després hi havia un partit entre l'Àjax d'Amsterdam i l'Espanyol, i hi vaig poder anar també, amb el meu pare, i el que vaig fer és intentar trobar la manera de veure els partits. Avui en dia és molt més fàcil perquè hi ha canals que mostren gairebé cada partit, però no hi ha res per les notícies d'aquí, a no ser que sigui un holandès que té quelcom a veure amb l'Espanyol, i això passa molt poc. Però em sento molt afortunat d'ara poder saber tot el que passa a Cornellà-El Prat.
- A Holanda es deu conèixer molt poc l'Espanyol, no?
T'explico que cada cap de setmana aquest canal holandès pot mostrar sis partits de la lliga. Aleshores els partits contra els equips grans sí que els puc veure, però quan juguem contra l'Atlètic Club, per exemple, que no és molt famós a Holanda, no hi és, aleshores he de buscar altres formes de veure-ho.
- Com se't va ocórrer això de donar els partits per periscope?
Va ser totalment espontani. El compte de Twitter Blanc i Blau RCDE em va demanar que els ajudes a donar informació sobre els partits a Holanda. Em van dir si els podia ajudar a explicar el que passava durant el partit. Ho vaig fer durant el primer partit, i va anar bé, i el següent vaig pensar, em baixaré periscope, pericoscope com li dic ara, i mostraré com els jugadors entren al camp. I ho vaig fer i en aquells cinc minuts ja hi havia quatre-centes persones mirant-ho, i vaig pensar, Déu meu! Que passa aquí? Si només és posar una càmera d'un mòbil amb mala qualitat. I vaig decidir mostrar tot el partit a veure si no era problema i anava bé, i ho vaig fer, i al final hi havia tres mil cinc-centes persones mirant-ho, i ho vaig fer de nou en el següent encontre i hi havia gairebé cinc mil persones. És una bogeria.
- Clar, al final t'has convertit gairebé amb un ídol. Com és això d'haver-se convertit en un ídol?
He de dir que tinc moltes reaccions ara per tot el que faig per Twitter i Facebook i moltíssims seguidors nous, gairebé mil en quatre dies, però no sóc per res un ídol. Vaig fer quelcom de cor, perquè vaig pensar que si als aficionats els agradava ho havia de fer. És el meu equip, i si puc fer quelcom pel meu equip ho faré, com qualsevol perico.
- Deus haver rebut molts missatges d'agraïment. Algun especial que recordis amb més afecte?
Vaig rebre nou mil missatges, parlem d'una bogeria. Hi va haver alguns que em van encantar. Un que era d'algú que no és un fanàtic de l'Espanyol però que em va dir "gràcies per fer-ho per tots els meus amics pericos". Això em va semblar molt bonic. També Javi López em va dir "Tu ets Jorg?" I li vaig contestar que sí, i em va dir "gràcies perquè la meva família no ho haguès pogut veure si no haguès estat per tu". També el club em va regalar una samarreta amb un missatge dient gràcies per fer-ho, però pensa que dels nou mil missatges eren tots afectuosos.
- Vols afegir alguna cosa més o donar les gràcies a algú?
Jo vull donar les gràcies a qualsevol perico que ha mirat el meu periscope, i vull dir que em sento molt orgullós de ser perico, de ser d'aquesta família, i em sento molt orgullós que em van acceptar així amb tant amor, i m'encanta l'Espanyol, encara més ara que abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada