Translate

dissabte, 27 d’agost de 2016

Espanyol 2-2 Màlaga: Tràgica tragèdia?

Derrota la primera jornada a Sevilla i empat ahir contra el Màlaga. La paciència és quelcom inexistent en aquest club, i malauradament, tot i portar tan sols dos partits, Quique Sánchez Flores i els seus deixebles ja van haver d'escoltar els primers xiulets de la graderia al final del partit. Les sensacions no són dolentes, i l'equip juga prou bé. És evident que encara té mancances, però es que estem tot just començant una nova era. Hi ha d'haver una transició. Però sembla que ningú ho vulgui entendre, i el pessimisme, el neguit, la desesperació i la desil·lusió ja han començat a fer acte de presència.

Sorprenent l'onze de Quique per afrontar el partit. Coneixent ja que cap dels laterals esquerrans del primer equip era convocat per decisió tècnica, el titular va ser contra tot pronòstic Víctor Sánchez. Tot apuntava que debutaria Aaron, del filial, però Quique no ho va creure oportú, i de fet, va deixar clar al final de l'encontre que si no arriba ningú, Víctor Sánchez allargarà la seva presència com a lateral. Pel que fa a la resta de l'equip, tot igual respecte a Sevilla, a excepció del mig del camp. Víctor Sánchez, desplaçat al lateral, i Pape Diop, a la banqueta, van deixar lloc a Javi Fuego i el debutant Marc Roca, amb una clara declaració d'intencions del míster.

El matx va començar sense dominador. Els minuts transcorrien i la pilota semblava que cremés. Cap dels dos equips aconseguia possessions llargues, i veure una aproximació a una de les àrees era gairebé una utopia. De mica en mica l'Espanyol va anar agafant embranzida i va començar a fer-se amb el domini de l'encontre. Sense donar cap opció al Màlaga de crear algun ensurt, els homes de Quique van començar a provar sort en atac. Ben d'hora, Gerard Moreno va estar a punt d'obrir la llauna, però va fer llufa, i l'arribada va acabar en res. No va ser fins ben bé un quart d'hora després, passat el minut Dani Jarque, quan l'Espanyol va tornar a aproximar-se a la porteria de Kameni, i aquest cop, amb més sort. Baptistão va assistir de nou a Gerard Moreno, i aquest, superant a tres defensors, va etzibar un xut que, després de rebotar a la cama d'un rival, es va colar entre els tres pals. Mitja hora de joc i un u a zero que feia justícia al vist fins al moment. Tot i el gol, l'Espanyol va continuar atacant, amb ganes de sentenciar el partit, i pocs minuts després, una falta lateral que va rematar Álvaro es va convertir en el zero a dos, que tot i les protestes del de Potes, no va pujar al marcador per un existent fora de joc. Abans que l'àrbitre assenyales el camí de vestuaris, primer xut dels andalusos, de Juanpi, però a les boires. Bona primera meitat de l'Espanyol, amb domini i arribada, però amb l'única espina de no haver estat capaç d'anotar el segon.

La represa va començar amb reacció obligada de Juande Ramos, que va fer entrar a Miguel Torres en el lloc de Ricca. Amb un Màlaga més ambiciós, obligat a anar a buscar el gol de l'empat, l'Espanyol va fer un pas endarrere, i esperava qualsevol errada dels andalusos per fer mal al contracop. De totes maneres, no va ser així com va arribar el dos a zero. Pablo Piatti va centrar una falta lateral, i Gerard Moreno una altra vegada, amb un fort cop de cap, va fer entrar a la pilota i a Kameni dins la porteria. Semblava que l'estrena de l'era Chen a Cornellà tindria bon final, però només ho semblava. La desafortunada lesió de Leo Baptistão juntament amb l'entrada de dos puntes més al Màlaga havia fet que l'Espanyol perdés protagonisme i fes una altra passa endarrere davant un Màlaga llançat a l'atac, amb molt a guanyar i poc a perdre. La calma era tensa, i és que tot i anar guanyant dos a zero, els fantasmes de la temporada passada començaven a trucar a la porta. Una porta que van obrir de bat a bat a vint minuts pel final, quan una mala sortida de Roberto va propiciar el gol del Màlaga, obra del central Diego Llorente. Aleshores, com bé va definir Quique en declaracions post partit, el que hauria de ser una situació normal, va convertir-se en l'antesala de la tragèdia. La graderia tenia por, i veia més a prop l'empat que altra cosa, però no eren els únics, i és que també els jugadors, i sobretot la defensa, es notava que començaven a tremolar. Quedava encara molt partit. De totes maneres, l'Espanyol va anar aguantant prou bé les envestides dels andalusos fins que en l'últim minut, una errada glamurosa de Javi López, Óscar Duarte, i sobre tot d'Álvaro González, va provocar el gol de Charles, i en conseqüència, de l'empat. Un gol que va deixar gelat a tothom, però a ningú sorprès.

Amb un sol punt al sac de sis possibles, els de Sánchez Flores visitaran d'aquí a dues setmanes Anoeta. Amb la parada per seleccions i el tancament del mercat entremig, l'Espanyol que viatgi al País Basc d'aquí a quinze dies possiblement serà molt diferent del que s'ha vist fins ara. De totes maneres, molta serà la pressió que tindrà l'equip contra la Reial, i és que el següent partit serà a Cornellà contra el Reial Madrid, sempre difícil, i per tant, en cas de no guanyar, podria plantar-se a la cinquena jornada molt escàs i necessitat de punts.

Jordi Pineda.