Mai deixaràs de ser el nostre etern capità

Tal dia com avui ara fa set anys, tota la família espanyolista ens vam endur un cop molt dur en assabentar-nos que Dani Jarque ens havia deixat de cop i volta. Des d'aleshores, el vuit d'agost ha passat a ser una data molt assenyalada a l'agenda perica com un dia per recordar el nostre estimat i etern capità, que sent molt jove i encara amb molts anys per davant, malauradament i injustament se'n va anar.

De totes maneres, encara que físicament ens deixes, el seu esperit ha perdurat. Sigui amb petits o grans gestos, els pericos mai hem deixat de recordar-lo. S'han fet actes des del club en honor seu, com el partit amistós on van participar companys seus durant la seva carrera esportiva, o les portes obertes de la porta que duu el seu nom a l'estadi cada vuit d'agost, o l'estàtua i el moral dedicats a ell, però el millor de tots és aquell que unànimement l'afició li retem cada minut vint-i-u amb aplaudiments i càntics. I és que per més que un dia inesperadament marxés, continua i continuarà sent el nostre etern capità.

Dani Jarque és i continuarà sent sens dubte l'exemple a seguir per a tots aquells jugadors de la base que aspiren algun dia a arribar a jugar amb el primer equip. Ningú representa millor que ell els valors de l'Espanyol, uns valors que ell sempre va exhibir allà a on va anar i uns valors que el van fer ser una persona tan estimada no només entre l'espanyolisme sinó també en el món de l'esport, on sens dubte, va deixar petjada no només per les seves qualitats esportives, sinó sobretot humanes.

Avui és un dia nostàlgic, trist en certa manera també, on recordem i rendim homenatge a Dani Jarque. Sempre que podem, sempre que hi ha l'ocasió, encara que sigui amb un petit detall, encara que sigui només quelcom simbòlic, aprofitem per com he dit abans, recordar una persona que es va fer un forat al cor de tots nosaltres, i és que com resa molt encertadament avui una editorial de PericosOnline, Dani Jarque no és ni una estàtua, ni un nom que de tant pronunciar-lo ja no ens commou, ni un braçalet amb el vint-i-u brodat. És una persona que va deixar un llegat en tots nosaltres, i que difícilment l'oblidarem mai. De fet, impossible, perquè mai permetríem que això passes. És evident que ningú ens tornarà el Dani, però encara ho és més que ningú ens el farà oblidar.

Jordi Pineda.