Començava una nova era plena d'il·lusions i reptes, amb nous protagonistes i nous objectius. Era un dels inicis de lliga més esperats dels últims anys de casa nostra, i l'expectativa per veure les primeres passes del flamant nou projecte que dirigeix Quique Sánchez Flores era màxima. Si més no, al final, la mateixa història de sempre. Errors imperdonables que van deixar a la gent entre decebuda i enfadada.
El primer onze de Quique com a tècnic perico ja no feia presagiar gaire bon inici. Fins a vuit futbolistes que la temporada anterior havien format part d'un dels pitjors Espanyols de la història, partien d'inici, i entre ells, la majoria a la part defensiva, que va ser la més vulnerable el passat curs.
Com era d'esperar, el partit va començar no només amb domini clar del Sevilla sinó també amb aproximacions molt perilloses dels andalusos que a punt van estar de convertir-se en gol. Si més no, un contracop ràpid de Baptistão i Piatti va acabar per sorpresa de tothom convertint-se en el zero a u, encara que això no va canviar la dinàmica de l'encontre, i el Sevilla va continuar aprofitant-se de la fragilitat defensiva perica per continuar assetjant a Roberto, i pocs minuts després del gol de Piatti, posar la igualada al marcador. El Sevilla, ressentit per les tres derrotes anteriors contra Reial Madrid i Barça a la Supercopa d'Europa i la d'Espanya respectivament, continuava atacant, amb fins a vuit homes per davant la pilota, i com no, fruit d'un altre error glamurós, aquest cop defensant un córner, va arribar el dos a u, obra de Vietto. L'Espanyol semblava que havia tocat fons perquè els andalusos dominaven i feien el que volien sobre el verd, però de nou un contracop dirigit per Piatti va acabar amb el gol d'Hernán Pérez, i en conseqüència, l'empat. Tan sols uns minuts després, de nou aprofitant un altre contracop, Víctor Sánchez va anotar el dos a tres amb un xut ras i col·locat des de la frontal de l'àrea, i quan semblava que s'arribaria al descans amb victòria perica, una errada de nou en el marcatge en un córner va provocar que Vietto anotés l'empat a tres.
Sense cap canvi a la represa en cap dels dos equips, el guió sí que va canviar substancialment. El Sevilla, que durant el primer temps havia defensat tan sols amb dos homes, va acumular més efectius al darrere i va evitar així sortir tan escaldat dels contracops de l'Espanyol. De totes maneres, no va cessar en atac, i va continuar arribant amb molt perill a la meta defensada per Roberto. La lesió al primer temps d'Óscar Duarte que va provocar l'entrada de Ciani, sumat a la incompetència de Rubén Duarte pel lateral esquerre, va ajudar que el Sevilla encara arribes més fàcilment. Franco Vázquez sense oposició, va anotar el quart des de la frontal amb un xut col·locat a l'esquadra, i minuts més tard, Kiyotake i Ben Yedder, finalitzant dues jugades idèntiques on Ciani va quedar retratat, van acabar d'enfonsar un Espanyol que va pagar cara la seva vulnerabilitat defensiva. Gerard Moreno, faltant encara deu minuts pel final, va recuperar una pilota al mig del camp, i amb una jugada pròpia de Raúl Tamudo, va acabar anotant el quart, que no va fer més que maquillar un marcador totalment advers.
Queda clar, per tant, que encara els queda molta feina per fer a Quique Sánchez Flores i Ángel Gómez aquests últims deu dies de mercat si no volen que l'equip vagi de golejada en golejada, com ja va passar el passat curs. El pròxim encontre serà divendres vinent a l'RCDE Stadium contra el Màlaga, i per aleshores, s'espera no només que ja hagi arribat el central que falta, sinó també un lateral esquerrà i un mig campista.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada