La victòria es resisteix. Si bé és cert que el partit contra el Reial Madrid no era el més idoni per demanar a l'equip obrir el compte de victòries, l'esperança hi era. Una esperança, que en no veure's corresposta posteriorment a la realitat, va deixar molts aficionats enfadats amb l'equip, fruit, únicament, de la seva frustració personal, i és que diumenge l'equip va lluitar i ho va provar, de fet, va competir, però les individualitats del Reial Madrid van acabar marcant la diferència. Tampoc va ajudar la matinera lesió de Pablo Piatti, que va obligar a Quique a fer re debutar a Álvaro Vázquez en una posició poc coneguda pel de Badalona. La d'extrem.
Encara que durant la setmana s'havia especulat molt amb la possibilitat que Quique introduís canvis en l'onze, com el debut de Diego Reyes, l'entrada de Reyes, o el retorn de David López al mig del camp formant parella amb Diop i deixant a Marc Roca a la banqueta, el cert és que el preparador madrileny va fer saltar al terreny de joc els mateixos futbolistes que una setmana abans ho havien fet a Anoeta, amb l'única baixa del sancionat Javi Fuego, i la consegüent entrada de Pape Diop. És a dir, Diego Reyes va continuar a la banqueta, David López a l'eix amb Óscar Duarte, Víctor Sánchez de lateral esquerre, i Marc Roca al mig del camp.
El partit va començar amb una dinàmica favorable a l'Espanyol. El Reial Madrid intentava portar el pes del matx, mentre que l'Espanyol, mitjançant la rapidesa de Piatti, Hernán, Leo Baptistão, i Gerard Moreno, intentava sortir al contracop. I de fet, alguna bona oportunitat va treure, però amb un Kiko Casilla pletòric sota l'arc blanc, els davanters blanc-i-blaus poca cosa van tenir a fer. A més a més, la lesió de Pablo Piatti tan sols al minut deu va ser un contratemps que li va costar car a l'Espanyol. Quique va provar fent jugar a Alvarito d'extrem, però no va sortir del tot bé, i caldrà veure com ho resol de cara a les pròximes jornades, i és que l'argentí estarà prop d'un mes de baixa. Tot i tenir la possessió de la pilota i patir poc, el Reial Madrid tampoc aconseguia superar les línies de l'Espanyol, molt ben marcades i molt contundents. Els ex-pericos Marco Asensio i Lucas Vázquez, substituts dels lesionats Ronaldo i Bale, i Benzema, oloraven poc l'esfèrica, i és que rarament arribava prop de l'àrea blanc-i-blava. Poca feina va tenir Diego López davant el seu ex-equip, del qual n'és declarat fidel seguidor. Si més no, ja en temps d'afegit, una semi-errada de Diop davant James va permetre al colombià avançar fins a la frontal de l'àrea i enviar un míssil al pal esquerre del citat anteriorment Diego López, que poc va poder fer més que mirar com rebia un dels gols de la jornada. Un cop psicològic important per l'Espanyol.
Tot igual a la represa. Cap canvi en cap de les dues bandes. El guió tampoc va variar gaire. Si bé és cert que el Reial Madrid continuava tenint el control del partit, l'Espanyol intentava de manera puntual i aïllada sortir al contracop, la majoria de vegades, sense èxit. Quique, per intentar resoldre-ho, va donar entrada a Felipão Caicedo per Gerard Moreno, un canvi que sens dubte no va fer més que empitjorar les coses, i és que encara que ja estava molt minvat, la poca velocitat que aportava el català i que donava els seus fruits de manera aïllada, es va perdre del tot. A partir d'aquí, poc més van oferir els homes de Quique Sánchez Flores en atac, mentre que el Reial Madrid va intensificar ofensivament per intentar sentenciar, i de fet, ho va aconseguir. Corria el minut setanta quan Lucas Vázquez va rebre molt sol en banda, i va posar una pilota meravellosa per Benzema, que només va haver d'empènyer davant el seu excompany Diego López, que de nou, no va poder fer res per evitar-lo. Res més a dir sobre un matx que va morir vint minuts abans del xiulet final de l'àrbitre. Testimonial el debut de Diego Reyes, substituint a Marc Roca, que va provocar la curiosa situació que durant uns minuts David López, pivot, jugava de central, mentre que Reyes, central, jugava de pivot.
Al final, una derrota més al sac, i una oportunitat més perduda per intentar enlairar el vol. Dos punts de dotze possibles han fet encendre totes les alarmes a Can Perico, i és que les expectatives que s'havien generat no es corresponen a la realitat actual. Viatjaran, per tant, els homes de Quique Sánchez Flores dijous a Osasuna amb l'angoixa de tenir l'obligació de sumar els tres primers punts de la temporada, i en conseqüència amb l'obligació de millorar la imatge oferida fins ara.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada