Final agònic amb tres regals més

Punt final a la primera finestra de fitxatges de l'era Chen, que ha acabat amb un balanç d'onze fitxatges, il·lusionants i que clarament milloren els mimbres que hi havia en plantilla fins ara, i vint-i-una baixes entre recessions, cessions, jugadors que han tornat als seus respectius clubs, vendes, i finals de contractes. Un clar exemple per palpar l'ambició del flamant projecte de Chen Yansheng és comparar els futbolistes que han entrat amb els que han sortit, i és que mentre que han marxat homes de nivell molt mediocre com Germán Parreño, Antonio Raíllo, Rober Correa, Enzo Roco, Abraham González, o Paco Montañés, els que han arribat són d'altres d'un esglaó superior com Roberto Jiménez, Pablo Piatti, David López, Leo Baptistão, Diego Reyes, Diego López o Álvaro Vázquez, entre d'altres, tots molt més contrastats, amb més experiència en grans equips, amb més qualitat, i amb més veterania, quelcom vital per ajudar a tirar endavant situacions complicades o moments més crítics que poden ensorrar a un equip.

Precisament els tres últims citats, Diego Reyes, Diego López i Álvaro Vázquez, van arribar la nit del trenta-u d'agost, pràcticament sota la botzina. Han estat els últims tres fitxatges d'Ángel Gómez i Quique Sánchez Flores, tres homes que taparan alguns dels buits que quedaven a l'equip, encara que no tots, i és que la direcció esportiva encara està buscant algun home lliure que pugui reforçar el lateral dret, que amb la sortida d'Arbilla també a les acaballes del mercat, va quedar tan sols amb Javi López com a home específic, encara que també hi pugui actuar Víctor Sánchez de manera eventual.

Ahir es va fer la presentació de Diego Reyes, i avui al migdia es farà conjunta la de Diego López i Álvaro Vázquez. Pel que fa al central mexicà, la temporada passada va militar cedit per l'Oporto a la Reial Societat. Tot i ser un any mogut a la banqueta, on va començar David Moyes i va acabar Eusebio Sacristán, Reyes no va perdre mai la confiança de cap dels tècnics, i es va mantenir com a titular en gairebé tots els partits de la temporada, avalat per les seves bones actuacions, en el que destaca, com va reconèixer ell mateix, a part del joc aeri, la seva bona sortida de pilota. Diego Reyes, company d'Hèctor Moreno a la selecció de Mèxic, és un central dretà, molt alt, d'1,92m, quelcom que no el converteix per res en el conegut col·loquialment com un totxo. Tot el contrari, i és que com he dit abans, domina molt bé el joc amb els peus, i a més a més, també va molt bé per alt, a causa de la seva altura, i té gol i tot, quelcom que va demostrar sense anar més lluny l'any passat a la Reial anotant-ne dos. Arriba cedit per l'Oporto amb una opció de compra de set milions, que si no s'exerceix, s'aplicarà una penalització de tres-cents mil euros. Mentre segui aquí, el club va informar ahir que durà el dorsal 23. Una decepció per molts aficionats, que esperaven que ara que havia quedat lliure, l'agafés Gerard Moreno, considerat per alguns, de forma precipitada, com l'hereu de Raúl Tamudo.

Respecte a Diego López, també ha arribat cedit, però aquest, procedent del Milan, que tot i haver-lo comprat fa dos anys al Reial Madrid amb la intenció que fos el titular, un jove canterà li ha passat al davant en els últims temps, i ja no comptava pel tècnic italià. Als seus trenta-cinc anys, i amb una carrera excel·lent a l'esquena, arriba a Cornellà per afegir competència a Roberto després de la sortida de Pau al Tottenham de Mauricio Pochettino. Diego López, precisament, va ser durant vuit temporades un malson pels davanters pericos, i és que en tot aquest temps, va aconseguir deixar la porteria zero sempre, contra l'Espanyol, militant al Villarreal, i ho va fer aturant fins i tot en diverses ocasions penals a Raúl Tamudo. Ara, això, ja no passarà. El meta gallec, confessat fidel seguidor del Reial Madrid, durà el dorsal 13 que ha deixat lliure Pau, i que en el seu moment va heretar de Kiko Casilla, ara suplent de Keylor Navas precisament al club blanc.

L'últim en arribar, o més ben dit, en tornar, va ser Álvaro Vázquez, que ho va fer sota la botzina final. El davanter badaloní, quatre anys després de marxar cap a Madrid per jugar al Getafe, tornarà a vestir de blanc-i-blau, ara, això segur, amb molts més minuts acumulats, alguns d'ells a la Premier en una temporada que va estar cedit al Swensea, que li hauran servit per millorar. La seva incorporació, petició expressa de Quique, que va coincidir amb ell en la seva etapa al Getafe, no ha acabat de convèncer a una part força gran de l'afició, que encara recorda amb rancor la denúncia per impagament que el davanter va posar a l'Espanyol quan va marxar. D'altres, tampoc li perdonen algun comentari menyspreant als independentistes catalans. De totes maneres, el futbolista badaloní, que ja s'ha exercitat avui a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, segur que sumarà i afegirà competència a Gerard, Baptistão i Caicedo. Segons va informar ahir el club, Àlvaro, que en la seva anterior etapa al club havia dut els dorsals vint-i-vuit, vint, i vuit, ara durà el vint-i-dos, lliure després de l'adéu d'un altre Álvaro, González.

Jordi Pineda.