Res feia pensar que a aquestes altures de temporada les urgències serien tan evidents com ho són. Les expectatives generades havien donat tranquil·litat a una afició que ara veu com l'equip ha caigut en descens després de guanyar tan sols un dels primers sis partits. El matx contra el Villarreal es presentava com una oportunitat immillorable per reconciliar-se equip i graderia, però de nou, per una cosa o una altra, els de Quique Sánchez Flores no van poder fer-se amb els tres punts, i amb un encontre força dolent, on el control i les ocasions van ser del rival, van acabar recollint el punt que regala la federació, en mantenir el 0-0 al marcador. Un resultat molt generós pel que es va veure sobre el verd de Cornellà.
Quique Sánchez Flores, per obligació, va introduir d'inici canvis força significatius a l'onze, que evidentment, també van repercutir a la manera de jugar del col·lectiu. A l'eix de la defensa, en absència del lesionat Óscar Duarte, Diego Reyes va debutar en un onze, i va completar un partit força notable. Per davant seu, a l'extrem esquerre, l'ex sevillista José Antonio Reyes va ocupar tot l'espai que habitualment transita Pablo Piatti, i encara més endavant, en punta d'atac, Felipão Caicedo també va ser de la partida en detriment del lesionat Leo Baptistão. Una novetat que va portar efectes secundaris, i és que Gerard Moreno va haver d'endarrerir la seva posició, quelcom que va perjudicar clarament l'atac espanyolista.
L'Espanyol, amb por ja de perdre des de l'inici, fruit principalment del mal inici, i de la cruel derrota contra el Celta set dies abans, va cedir la pilota a un Villarreal, que tot no generar ocasions clares de perill, patia ben poc, i és que l'esfèrica era seva. L'Espanyol, en canvi, estava replegat al darrere, esperant alguna imprecisió del rival per sortir al contracop. I de fet, al quart d'hora de partit, Reyes va estar a punt d'obrir la llauna d'aquesta manera. Però practicar aquest joc és arriscat, i és que el Villarreal, sense ni el desgast d'haver de córrer rere la pilota, ni el de defensar, cada cop avançava més, i aconseguia trenar jugades, que a mesura que van anar passant els minuts, es feien més perilloses. Mentrestant, Gerard Moreno i Felipão Caicedo, eren dos espectadors més. Quelcom que no compartien en absolut amb Diego López, i és que el gallec va haver de lluir-se en diverses ocasions per evitar el zero a un. La més clara, faltant cinc minuts pel final, quan va guanyar un u contra u a Samu Castillejo. Al descans, per tant, es va arribar amb el zero a zero inicial. Un resultat un pèl generós per l'Espanyol, però que feia honor totalment al tipus de partit que s'estava veient a Cornellà.
Cap canvi a la represa. Els vint-i-dos futbolistes que havien començat l'encontre, van continuar sobre el terreny de joc. El que sí que va canviar va ser la mentalitat, mostrant-se així l'equip un pèl més ambiciós que al primer temps, i intentant discutir la possessió de pilota al Villarreal. Hernán Pérez, mitjançant un xut de falta, va tenir la primera ocasió clara, que va anar precedida d'altres dues de Felipe Caicedo i Javi Fuego. Entremig, el debut d'Aaron Martín, que després d'anar convocat en gairebé totes aquestes últimes jornades, va rebre el premi de gosar dels seus primers minuts amb l'elàstica del primer equip blanc-i-blau. El pas endavant dels de Quique no va passar desapercebut pel rival, que va aprofitar els espais deixats al darrere per crear més perill. Els atacs del Villarreal, sense tantes floritures com al primer temps, i més verticals, van posar l'ai al cor a la graderia de l'RCDE Stadium en més d'una ocasió, però al final, afortunadament, no va passar d'aquí. Una graderia que va acabar molt empipada amb el col·legiat del partit, i és que al seu entendre, no va assenyalar un clar penal a Caicedo en el tram final, que hagués pogut suposar l'un a zero.
Al final, un punt molt generós que només va servir per generar encara més dubtes entre la massa social. L'únic positiu, la primera porteria a zero de la temporada, que de ben segur donarà confiança a una defensa que, tot i que va estar correcte, va agrair la presència de Diego López sota pals, que va desbaratar diverses ocasions clares de gol del Villarreal. Amb l'aturada per seleccions entremig, l'Espanyol no tornarà a competir fins d'aquí a quinze dies. Concretament ho farà divendres quinze a tres quarts de nou de la nit, a l'estadi de Gran Canària, contra un Las Palmas que ha esdevingut la revelació d'aquest inici de temporada a Primera.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada