Translate

dimarts, 29 de novembre de 2016

Entrevista a Joan Capdevila: "Ja és hora que l'Espanyol pugui tornar a gaudir d'una final"

Aquest dimarts, l'Espanyol visita el camp de l'Alcorcón, un estadi i un rival del qual els pericos no en guarden gaire bon record. Tot ve d'una eliminatòria de Copa d'ara fa tres anys, on els madrilenys, després de derrotar per la mínima a Santo Domingo els homes, aleshores, dirigits per Javier Aguirre, els van posar també contra les cordes a Cornellà, on van quedar-se a cinc minuts de donar la sorpresa. Joan Capdevila, titular aquell dia, ha recordat l'èpica i l'angoixa amb la que van viure aquell encontre, a part de repassar també l'actualitat esportiva i social del club, la gestió que fins a la data s'està fent del planter, i com no, el que pot donar de si la reedició de l'eliminatòria de Copa entre el conjunt madrileny i el blanc-i-blau. El veterà defensor de Tàrrega, que ha explicat també quina és la seva situació esportiva actual, i què espera del seu futur, no ha deixat passar l'ocasió per alabar a Aarón Martín, qui podria acabar sent el seu successor al lateral. Unes interessants reflexions que pots, o bé llegir a continuació, o bé escoltar fent click aquí.

- Joan, tu vas marxar de l'Espanyol l'any 1999, i tot just el curs següent, l'Espanyol guanya la Copa del Rei, i aquelles coses del futbol, que justament tu eres titular a l'Atlètic de Madrid, que era l'equip rival aquell dia. No sé si t'ha quedat l'espina clavada de dir: "Si m'hagués quedat un any més, hagués guanyat un títol amb l'Espanyol".

Bé, no se sap mai això. Està clar que després, per sort, encara la vaig poder guanyar amb el Dépor, i vaig tenir la revenja. Curiositats de la vida. El Sergio (González) va estar en aquell partit amb l'Espanyol, que va fer un gol, i després amb el Dépor, contra el Madrid, que també va fer un altre gol. Vull dir, que una la vaig perdre, i l'altre la vaig guanyar. Però sí que ho penses: "ara que he marxat, ara l'Espanyol aconsegueix un títol, que és bastant complicat". Però bé, de fet, l'Espanyol també és bastant 'copero', i a la Copa del Rei sempre ha fet grans coses. Després la va tronar a guanyar el dos mil-sis contra el Saragossa, i des d'aleshores, penso que ja és hora que l'Espanyol pugui tornar a gaudir d'una final. Però sí que és cert que el destí va voler això, i no s'hi va poder fer res.

- Començava amb això de la Copa perquè, precisament, demà l'Espanyol debuta en aquesta competició, davant un rival, l'Alcorcón, del que no se'n guarda gaire bon record, per l'eliminatòria de Copa de fa tres anys, que va coincidir amb l'última temporada de la teva segona etapa al club. Derrota a l'anada, èpica a la tornada... Com va anar tot allò?

Sí, bé, recordo que al partit d'anada vam perdre per un a zero amb un gol de falta, una jugada bastant estranya, i després, doncs bé, vam poder remuntar a Cornellà amb dos gols de Víctor Álvarez i Pizzi al final. Són partits d'aquests típics 'coperos', que sempre és quan l'entrenador dona minuts als menys habituals, però bé, són aquests partits trampa que no et pots fiar encara que el rival sigui d'una altra categoria, perquè després les forces s'igualen, doncs amb l'amortiment de l'equip rival, i potser, els menys habituals amb menys minuts, doncs les forces s'igualen, per tant, serà una eliminatòria bastant oberta, i espero que acabi com va acabar l'any que vaig jugar jo. Que acabi amb el pas de l'Espanyol, sens dubte.

- Clar, quan tens el partit controlat, amb el 2-1, i et marquen al minut vuitanta el 2-2 i necessites marcar dos gols, suposo que el que menys penses és que amb cinc minuts els faràs i passaràs amb un 4-2?

- Sí, ja ho veiem tot molt costa amunt. Quedaven deu minuts només, i pràcticament ja veies, que, doncs sol passar, que molts equips de Segona eliminen a molts equips de Primera, no només a l'Espanyol, sinó que sol passar amb equips grans. Però sí que és cert que després de l'empat a dos, va fer un gol molt ràpid el Víctor Álvarez, amb un xut creuat, i allò ens va donar ànims per dir: "vinga va, que queden cinc minuts encara". I el Pizzi, a l'últim minut, va fer possible aquesta remuntada. Marcar dos gols en deu minuts no és fàcil, i ho vam aconseguir. Són partits típics de Copa, que pot passar qualsevol cosa.

- Està clar que no val a confiar-se, i menys contra l'Alcorcón, que és propens a donar ensurts en Copa a rivals d'entitat. Esperem no partir-ne cap. Com ho veus? Ets optimista?

Sí, home. Evidentment. L'Espanyol és un equip d'història bastant 'copero', que sempre li dóna importància a la Copa, i sempre fa bon paper, però bé, primer juguem allà, i l'Alcorcón, a casa, pel que s'ha demostrat a la competició regular, està bastant bé. De fet, ara vénen passats de confiança, perquè van golejar a l'Oviedo per cinc a un. Es troben bastant còmodes al seu camp, tenen les mesures ben controlades, i no serà fàcil. L'Espanyol ha d'anar amb la idea de marcar algun gol, perquè un gol fora de casa sempre et dona un plus de més possibilitats de passar. Però sí que és cert que no ho tindran gens fàcil, i s'han de conscienciar que aquell camp és complicat i que l'Alcorcón a casa és un rival molt fort i molt difícil.

- De totes maneres, l'equip, tot i començar el curs de manera irregular, ha anat creixent, i porta una dinàmica espectacular. Com estàs veient aquest Espanyol, i quines sensacions et dóna?

És qüestió de temps. Està clar que el projecte no es forma de la nit al dia, tot necessita el seu temps d'adaptació, sobretot els nous, que també s'han d'adaptar una mica a l'equip i a les consignes de l'entrenador. No és fàcil, tot té el seu temps, i bé, jo crec que ara l'Espanyol ha passat l'etapa aquesta i que és l'Espanyol que tothom volem veure. Hi va haver un inici irregular i alguns dubtes, però és una competició de trenta-vuit partits, i és al final quan s'han de treure conclusions. Però sí que és cert que ara l'Espanyol ha aconseguit una dinàmica bona de resultats. Va guanyar al camp del Betis, va guanyar al camp de l'Alabès, ara per fi ha tornat a guanyar a casa, i això, aquesta victòria contra el Leganés, donarà molta confiança a l'equip, i jo espero que a partir d'ara, doncs inclús es pugui veure un millor Espanyol. Amb aquesta confiança i que els jugadors ja han passat el procés d'adaptació, inclús podríem pensar en cotes majors, i perquè no pensar en Europa ja aquest any. Jo crec que pot ser una de les il·lusions que pot tenir l'afició.

- Parlant d'afició, potser l'únic però d'aquest curs és la grada d'animació. Quan la graderia no acaba d'anar bé, com l'afecta i com ho nota un jugador?

És un problema que desconec, perquè ho veig des de la distància i no sé quin és el problema real, però a mi m'agradaria que es pogués arribar a un acord, perquè de fet, l'afició juga un paper molt important, i ja et dic, a vegades, quan jugues a casa, aquesta calor que et dona l'afició quan t'animen, doncs és un plus que dona més al jugador, i al llarg de la temporada, l'afició, cinc o sis punts te'ls pot donar. Per tant, esperem que s'arregli amb un acord com més aviat millor, i que el jugador pugui gaudir d'una afició que en moments donats pugui donar una empenta a l'equip.

- El que sí que funciona des de ja fa bastants anys és la base. Aquest any s'estan consolidant Marc Roca i Aarón al primer equip, i precisament, aquest últim, lateral esquerre, i igual que tu, sortint de la pedrera de l'Espanyol. Pregunta obligada. Com el veus, i què et sembla?

A mi és un jugador que m'encanta. És un jugador d'ADN perico, de la pedrera, que sap el que hi ha, i jo espero que el club el renovi, perquè de fer, avui he vist a la premsa que molts equips s'han interessat per la seva situació. Sobretot a la posició de lateral esquerre, que n'hi ha pocs en el món del futbol, doncs l'Espanyol té una joia aquí. Per tant, jo crec que se l'hauria de cuidar, i fer-li un contracte adequat pel què és: un jugador de Primera. I que per molts anys pugui estar a l'Espanyol. No vull que torni a passar com el meu cas.

- De fet, tu, en el seu moment, evidentment, també vas pujar del filial. Aviat farà vint anys ja. Com viu un futbolista aquest pas endavant cap a l'elit?

Això és un somni que té qualsevol jugador que està a un filial o a categories inferiors. El seu somni és poder arribar un dia al primer equip, i per sort la pedrera de l'Espanyol fa molt temps que està traient bons jugadors, i per un jugador, poder arribar al primer equip, és el màxim. I ja et dic, si li preguntes a qualsevol nen de l'escola del futbol base de l'Espanyol quin és el seu somni, et dirà que tenir algun minut a Cornellà. Sabem que l'Espanyol treballa molt bé la pedrera, penso que els jugadors poden estar motivats, i l'Espanyol dona aquesta oportunitat, que potser hi ha altres clubs que no la donen. Tenim el cas més recent del debut de Melendo al camp de l'Alabès. La fàbrica de la pedrera està treballant molt bé, i que per molts anys duri. Poder debutar al primer equip és el somni de qualsevol jugador del futbol base.

- Gairebé vint anys després del teu debut, i havent esdevingut, tot i que lluny de casa, un dels millors laterals esquerres que ha tret l'Espanyol de la pedrera, la gent, quan estigui escolant aquesta entrevista, es preguntaran: "Ostres, el Joan Capdevila... i ara què fa?" Vas patir una lesió greu fa uns mesos, però continues en actiu, oi?

Sí, bé, ara estic al Santa Coloma d'Andorra, no en l'àmbit professional, ho faig per diversió, perquè el futbol és la meva passió, i bé, després, quan acabi a Andorra, segurament tornaré a jugar amb els veterans. L'important és posar-se les botes els diumenges. En un futur m'agradaria estar vinculat al món del futbol, i amb això treballarem. Ara els nostres objectius seran seguir vinculat al món del futbol, i qui sap, potser algun dia podré treballar a l'Espanyol. No se sap mai. M'agradaria.

- Si més no, no tothom pot dir que als trenta-vuit anys encara juga prèvies de la Champions.

Sí, bé, és una anècdota això. Després d'estar un any parat, a Andorra em van dir si volia anar-hi, i els hi vaig dir que si era una broma, però no, era una prèvia, a mi em feia il·lusió, vaig provar, va anar força bé, i m'he quedat aquest any amb ells. Però sobretot, el que et deia. És aquesta alegria de poder-me posar les botes els diumenges i jugar a futbol, que al final, el futbol és la meva passió. Està clar que no és a nivell internacionalni molt menys, però més que res, per treure'm el 'gusanillo'.