Una dinàmica de set partits sense perdre, en els quals s'havien sumat tretze punts de vint-i-un possibles, havia dut a l'Espanyol a escalar posicions a la taula i allunyar-se de la zona de descens, ben present durant el principi del campionat. És per això que, contra un Atlètic en hores baixes, la visita al Calderón es podia llegir de dues maneres. O bé que els de Quique eren ferms candidats a puntura-hi, com finalment va succeir, o bé que els del Cholo necessitarien reivindicar-se davant la seva gent, i oferirient una imatge ben diferent a la dels últims encontres.
Per afrontar la cita, una prova de foc d'alt nivell per l'equip, Quique Sánchez Flores va apostar per fer modificacions, tant en el sistema, com en els jugadors i també les seves posicions, amb el fi de sorprendre els locals i poder no tornar a Barcelona de mans buides. Amb Diego López, Víctor Sánchez, Diego Reyes i Aarón Martín, la part defensiva va ser l'única que va quedar exempta de canvis. Per davant seu, si més no, Diop, que no havia tingut molt protagonisme aquest curs, va acompanyar a Javi Fuego al doble pivot. Jurado un pèl avançat, va ser en aquesta ocasió l'encarregat d'enllaçar la mitja amb la davantera, una davantera a la qual van donar forma Piatti, Gerard i Baptistão, que va veure complert el seu desig de jugar en banda.
Amb la lògica embranzida inicial dels del Cholo, buscant avançar-se en el marcador com més aviat millor per obligar a l'Espanyol a obrir-se, i així, trobar més espais, als homes de Quique els va tocar replegar-se al darrere i treure com podien cada pilota que amb molt de perill, s'apropava als dominis de Diego López. Si més no, amb el pas dels minuts, el guió va anar canviant. Els blanc-i-vermells, que van anar perdent l'ímpetu del començament, van començar a veure com, al contracop, i mitjançat la velocitat de Piatti i Léo per bandes, l'Espanyol començava a apropar-se a Jan Oblak. La possessió continuava sent dels madrilenys, però les ocasions es repartien entre ambdós conjunts. I va ser sobre el minut quaranta, quan, una bona recuperació de Víctor Sánchez i una posterior assistència a l'espai de Baptisão, van permetre a Gerard Moreno plantar-se absolutament sol davant el porter rival, però el davanter de Santa Coloma va enviar la pilota al ninot, desbaratant així l'ocasió més clara de l'encontre per obrir la llauna, i marxar al descans amb l'electrònic a favor.
La represa va iniciar-se amb el mateix ímpetu dels locals per colpejar primer, però una defensa molt sòlida, complementada amb les sensacionals aturades de Diego López, ho va evitar, i igual que a la primera part, l'Espanyol va aconseguir donar-li la volta a la situació, en aquesta ocasió, fins i tot arribant a dominar el mig del camp, i obligant als locals a córrer darrere la pilota. Fruit d'una d'aquestes llargues possessions dels de Quique, va arribar la segona oportunitat clara per anotar el zero a un. Léo Baptistão va rebre de Gerard una passada que el va deixar sol dins l'àrea amb l'esfèrica controlada, i amb Oblak com a única frontera amb el gol. Si més no, el porter eslovè, un cop més, va tornar a guanyar la partida en l'u contra u. Faltava encara mitja hora pel final, temps que, si més no, no va ser suficient per generar una altra ocasió tan clara de gol. L'Espanyol havia desbaratat dues oportunitats d'or, i davant un Atlètic que li volia fer pagar car, no va tenir més remei que, retrocedir i intentar frenar les envestides locals, intentant sorprendre, sense gaire èxit, a la contra.
Al final, si més no, la defensa no va fallar. Va estar a l'altura de la situació, i va permetre sumar un punt a un estadi de dificultat extrema com és el Calderón, allargant així fins a vuit jornades consecutives la imbatibilitat, i cinc la porteria a zero. Si més no, un punt que tocarà fer bo a Cornellà dissabte vinent contra l'Sporting, en la que de produir-se, seria la segona victòria del curs a l'estadi.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada