Qui no recorda amb nostàlgia aquelles associacions entre Joan Verdú i Sergio García. Dos futbolistes que, en els pitjors moments del club, tant esportivament com econòmicament, van aconseguir posar la màgia necessària per fer gaudir a l'aficionat que assistia a Cornellà-El Prat. Ells sols eren capaços de posar-se l'equip a les espatlles quan aquest ho necessitava, i de tirar endavant partits encallats. Desequilibraven, i eren temuts pels rivals. Tothom sabia que en qualsevol moment, per molt que no haguessin aparegut en tot el partit, podien agafar una pilota i marcar un gol. És per això que es van guanyar el respecte i l'admiració de l'afició perica. Sobretot el segon, i és no només es deixava la pell dins del camp defensant els colors, sinó que també ho feia fora. S'havia format a La Masia, havia estat màxim golejador en totes les categories inferiors del Barça, però per les seves venes només corria sang blanca-i-blava.
Joan Verdú va acabar abandonant l'Espanyol per diners, i es vulgui o no, això va acabar ferint la condició d'ídol que durant tants minuts s'havia guanyat sobre el verd. Però Sergio García no. Ell va sortir per la porta gran, deixant un gran llegat a casa nostra que fins a la data, ningú ha pogut suplir. Ni els seus gols, ni les seves assistències, ni molt menys, la seva màgia i el seu orgull vestint la samarreta perica. Ni Gerard Moreno ha estat capaç ni tan sols de fer-li ombra. Ni en lo esportiu, ni en lo extraesportiu, per molt perico que sigui. Sergio García, conegut també a Cornellà pel sobrenom de 'Falete', va deixar el llistó molt alt en tots els àmbits, i en l'actualitat és impossible trobar un futbolista que el pugui fer oblidar. Un home que iguali les seves qualitats esportives està fora de l'abast econòmic del club, i és que són perfils de jugadors que es mouen en una altra òrbita. I si més no, per molt que fos assumible el fitxatge d'un jugador d'un perfil similar al de Sergio, aquest mai tindria el mateix sentiment espanyolista que va demostrar el de Bon Pastor. Per contra, un jugador amb aquest mateix sentiment, difícilment podrà assolir el seu nivell esportiu.
El punta de Bon Pastor és únic en l'actualitat. No hi ha ningú al mercat que pugui aportar el mateix que aportaria ell. Ni sobre el verd ni al vestidor ni a l'afició ni al club. I els que llegeixin aquest article segurament diran... "Cert, però de què serveix lamentar-se si ja fa dos anys que va marxar destí a Qatar?". Doncs molt simple, perquè vol tornar. Porta mesos insistint en cada entrevista, o fent falques en qualsevol oportunitat que té davant els mitjans, deixant clar el seu desig de tornar al club i d'aportar el seu granet de sorra en el nou projecte esportiu de Chan Yansheng. Aleshores, perquè encara no és aquí? Doncs molt simple: Sembla ser que Quique Sánchez Flores no el vol. Ángel Gomez tenia aparaulat a l'estiu el seu retorn, però el tècnic madrileny el va frenar. I de nou, els lectors d'aquest escrit segurament es preguntin amb sorpresa... "Quique Sánchez Flores??". Doncs sí, el mateix que a última hora del mercat d'estiu va ordenar contra voluntat del director esportiu fitxar a Álvaro Vázquez per quatre milions d'euros, o que va dur a José Antonio Reyes, a Jurado o a Roberto per tres milions més, o que va restar importància a l'eliminació de Copa envers un segona divisió i a casa, o que va anar a saludar un per un els futbolistes del Barça i a demanar-li la samarreta a Messi després de caure humiliats per 4-1 al Camp Nou. Sí, aquest és qui no vol a Sergio García.
Sembla mentida que no s'adonin que aquest equip li falta un líder, un jugador desequilibrant, capaç de carregar-se l'equip a les seves espatlles quan els partits s'encallen, hàbil amb la pilota als peus, ràpid, amb olfacte de gol... En definitiva, un Sergio García. És lamentable, i deixa clar que tenim un míster que potser, tant de futbol com s'ha comentat, no hi enten. I queda clar que abans d'idolatrar-lo com es va fer abans del derbi, cal pensar-s'ho més. Un ídol demostra el seu orgull blanc-i-blau, defensa els colors, i vetlla pel millor pel club i l'equip: Sergio García. Dit això, queda clar que és injust que se li privi tornar a vestir la blanc-i-blava. Fem saber al club que no hi estem d'acord amb els hashtags de Twitter #VolemFalete i #QueremosFalete.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada