Translate

dissabte, 11 de febrer de 2017

Espanyol 1-2 Reial Societat: Sense esma

Una bona dinàmica conseqüència, a l'enllaçar tres victòries consecutives enfront del Granada, el Sevilla i el Màlaga, havia catapultat a l'equip cap a posicions molt més ambicioses a la taula classificatòria, enguany, a l'hora de la veritat, quan una quarta victòria no només confirmava el bon moment del conjunt de Quique Sánchez Flores, sinó que reafirmava a aquest com a clar candidat per lluitar per posicions europees, la covardia i la falta d'idees van tornar a fer acte de presència, com ja va succeir en l'última desfeta, a Mestalla, enfront del pitjor València en molts anys.

Sense Piatti, baixa indefinida després de rebre una greu agressió d'Ontiveros a La Rosaleda que li va produir una fissura al crani, ni tampoc Víctor Sánchez i Leo Baptistão, fora de combat per problemes físics, i també sense data de reaparició, Quique Sánchez Flores va optar per donar entrada a Caicedo en punta, desplaçar a Gerard a la banda, i continuar confiant amb Marc Navarro al lateral, i Hernán a l'extrem. Enguany, Aarón, que va haver de cobrir a Odriozola i Vela, va notar molt l'absència de l'argentí, i és que de Gerard no va rebre ajudes, i va patir molt més de l'habitual.

Malgrat l'embranzida inicial del conjunt perico, que ben d'hora ja va obligar a intervenir a Rulli traient una mà espectacular per evitar el gol de Felipão Caicedo, el porter argentí no va tenir gaire feina més durant tot el primer temps. Enguany, els bascos van fer-se ràpidament amb el domini de l'encontre, convertit el partit en un monòleg de joc, que van completar amb un gol de Carlos Vela a l'equador de la primera meitat, aprofitant una errada de coordinació i marcatge dels dos centrals. Hernán Pérez, set minuts més tard, aprofitant una jugada aïllada, va deixar asseguts a dos homes visitants amb dues fintes, i va batre mitjançant una vaselina a Rulli, fent pujar així l'empat a l'electrònic amb una diana estèticament espectacular. Si més no, res va canviar. L'Espanyol continuava arreplegat al darrere, defensant-se com podia de les envestides dels homes d'Eusebio Sacrisán, mentre que en atac es mostrava sense idees i molt erràtic.

Amb l'empat al marcador, però un desequilibri molt palpable entre ambdós conjunts sobre el terreny de joc, on la Reial demostrava la seva clara superioritat tant en l'àmbit individual com col·lectiu, va iniciar la segona meitat, i vist el vist durant els anteriors quaranta-cinc minuts, el resultat, molt generós pel conjunt dirigit per Quique. Un Quique, precisament, que malgrat veure com l'entrenador rival li estava guanyant molt clarament el duel tàctic, no va moure fitxa fins ben entrats els últims vint minuts, i de fet, tampoc va estar encertat en els canvis, que no van contribuir en absolut a donar la volta a l'un a dos que al començament de la segona meitat havia fet pujar a l'electrònic Illarramendi, etzibant un xut des de tres quarts de camp, aprofitant l'absència de pressió per part dels jugadors blanc-i-blaus, que va entrar pel pal esquerre d'un Diego López que va fer l'estàtua i va esdevenir un espectador més de la diana del mig campista donostiarra. Uns minuts on l'àrbitre va invalidar dues arribades clares dels espanyolistes per fores de joc dubtosos, i un clar lliure indirecte sobre la línia de gol de la porteria de Rulli per una clara retenció d'Iñigo Martínez en temps d'afegit, el més destacable d'un Espanyol que en cap cas va arribar a competir.

La derrota, igual de dolorosa que justa, deixa a l'Espanyol amb els mateixos trenta-dos punts que va obrir la jornada, vuitè, però faltant encara que la resta d'equips disputin els seus respectius partits. Mentre que l'Athletic rebrà dissabte a un Dépor en hores baixes, el Las Palmas rebrà al Sevilla diumenge, i el Celta visitarà el Vicente Calderón, mentre que l'Eibar tancarà dilluns la jornada amb la visita del Granada de Lucas Alcaraz.

Jordi Pineda.