S'havia promès que aquesta temporada l'equip faria un salt de qualitat. Que lluitaria per objectius més ambiciosos. A la jornada dos, el cert és que l'inici és igual quant a resultats i més decebedor quant a joc que el de la temporada passada. El Sánchez-Pizjuán ha acollit la primera jornada en ambdues ocasions, i mentre que el curs passat va consumar una derrota per 6-4 amb bon joc però amb molta fragilitat defensiva, aquest últim l'empat va amagar els mateixos dubtes al darrere i el clar domini d'un Sevilla que va fer mèrits sobrats per guanyar. Una derrota contra el Leganés ha estrenat la temporada a Cornellà. Mal joc i mal resultat, a diferència de l'última campanya on un Espanyol 2-2 Màlaga va donar el tret de sortida de l'equip com a local, amb un equip dominador i eficaç, que va acabar cedint per problemes defensius que posteriorment es van solucionar. Enguany el problema ja no només està a la part del darrere, que també, sinó que s'extén al joc per la falta d'organitzadors al mig del camp. I l'única solució passa per un mercat que es dóna per tancat en l'apartat d'entrades si bé el Manchester City amenaça amb endur-se a Aarón.
Alguns insisteixen a recalcar que l'equip no ha patit variacions respecte al del curs passat, i que per bo o per dolent manté el nivell competitiu, però no és cert. L'adéu de Diego Reyes i la manca d'un substitut de garanties (Naldo no dóna la talla i Hermoso és un meló per obrir) ha minvat clarament el sòlid sistema defensiu en el qual es basa tot el joc de Quqiue. Sense ell l'equip és més dèbil al darrere i en conseqüència ataca menys i pitjor. No tenir idees en atac, principalment perquè no ha arribat l'organitzador promès, i fiar-ho tot als contracops i a les individualitats de Paitti, Baptistão i Gerard, té riscos, i contra el Leganés van quedar clars. L'equip no aconsegueix dominar i concedeix excessives facilitats al rival per fer-se amb el mig del camp i a partir d'aquí generar ocasions aprofitant també la falta d'entesa entre la defensa. Pau López, el més destacat, evitant mals majors. Gerard, Leo i Piatti ho van intentar, però els va costar molt trobar porteria, i malgrat que l'entrada de Sergio García va reactivar en atac a un Espanyol sense idees no va ser suficient ni per assolir la igualada, si bé el de Bon Pastor va fregar el gol i va mostrar de nou molt bones maneres.
Les centrades laterals van fer molt de mal al conjunt de Quique Sánchez Flores, i la lesió prematura de Javi López, havent d'ocupar Hernán el lateral dret per falta de 'Pla B', va perjudicar encara més l'equip en aquest aspecte. Al minut cinc Eraso ja va poder estrenar el marcador rematant a plaer dins l'àrea petita, però va errar quan ho tenia tot de cara per fer el gol. Xuts tímids del Leganés que no oferien moltes dificultats a Pau van esdevenir el més destacat d'uns minuts posteriors on l'Espanyol ni apareixia. Fruit de la insistència, i també d'una greu errada d'Esteban Granero en fer llufa a l'hora de rebutjar una pilota solta dins l'àrea, va provocar l'inici de la jugada del gol. Centrada a l'àrea petita, dues aturades inversemblants de Pau, i amb el porter batut i davant la contemplació de tota la defensa, Mantovani remata a les xarxes el segon rebuig del gironí. Sense notícies de l'equip local fins als deu minuts de la segona part. Una centrada de Gerard i un dels pocs errors de marcatge de la defensa visitant en tot el partit van deixar sol Baptistão davant Cuéllar, però incomprensiblement va enviar la pilota fora. Com l'equip, no tenia el dia. Un quart d'hora més tard, Sergio García, caient dins l'àrea, va aprofitar una prolongació de Gerard malgrat estar sense angle per inventar-se una genialitat que va deixar glaçat a Cuéllar, però que va marxar fregant la creueta. El gol no arribava i Cornellà xiulava. Baptistão ho va tornar a provar a les acaballes, de nou, sense fortuna, i es va acabar concretant una derrota preocupant que Chen va presenciar des de la llotja.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada