Corria el juny passat quan Ramon Robert va pronunciar unes paraules que l'han perseguit durant tot l'estiu. El director esportiu va assegurar fitxatges il·lusionants, i aleshores, les opcions de Banega o Borja Valero engrescaven a l'afició. Però un estrany fenomen anomenat 'límit salarial' va tirar per terra totes les expectatives i va acabar signant Esteban Granero. Hermoso, Sergio García, Naldo i Dídac completaven la nòmina d'incorporacions fins al matí de l'últim dia hàbil per fitxar. A menys de vint-i-quatre hores per tancar el mercat, Ramón Robert anava camí d'incomplir una nova promesa. La decepció entre la massa social augmentava exponencialment després de la desfeta contra el Leganés. Però de nou, com l'any passat a l'hora de complir el famós 'Top-8', el director general ha evitat ser esclau de les seves paraules sobre la botzina. L'arribada de Darder i Sergio Sánchez, la raó principal.
Passades les deu del matí d'ahir, últim dia de mercat a Espanya, l'Espanyol oficialitzava la incorporació d'un Sergi Darder que ja va aterrar dijous a Barcelona. El migcampista mallorquí, que torna a la que considera casa seva després d'arribar-hi amb 13 anys i anar cremant etapes fins al filial, ha engrescat l'afició de l'Espanyol, que no només veu en ell un home que coneix la casa i que està dotat de molt bones capacitats tècniques, sinó l'anhelat fitxatge il·lusionant del migcampista organitzador i amb bon toc de pilota que semblava quedava per impossible. Als seus 24 anys, i després de passar per Màlaga i el mateix Olympique un cop va sortir de l'Espanyol B, arriba cedit pel conjunt francès per un any amb un cost de 300.000€ i amb una opció de compra obligatòria de 8 milions més 2 en variables si juga més de 25 partits. Això sí, l'operació no ha agradat a l'afició del seu club de provinença, que va iniciar una campanya anomenada #NoSergiNoParty i que ara carrega contra l'entrenador per l'adéu del que consideraven un jugador fonamental. Darder, que ha agraït el tracte durant aquests dos anys a Lió, ha admès que ja no se sentia amb suficient confiança i ha recalcat en diverses ocasions que volia tornar a l'Espanyol perquè el considera casa seva, sumat que tenia l'espina clavada de no haver pogut complir el somni de jugar amb la samarreta blanc-i-blava a Primera Divisió. Ara ho podrà fer.
Per la seva banda, Sergio Sánchez, el tercer canterà en tornar a casa aquest estiu i el sisè dels jugadors incorporats que ja havien vestit la samarreta amb anterioritat, també s'ha mostrat molt il·lusionat de tornar a l'Espanyol. El barceloní, fruit de la prolífica pedrera espanyolista, iniciarà la seva tercera al club. Va debutar l'abril de 2005 amb el primer equip blanc-i-blau, i ben aviat va fer-se un lloc al la plantilla, sent partícip de la Copa del Rei conquistada el 2006, l'última fins al moment, i de la de UEFA del 2007 perduda contra el Sevilla, a on recalaria anys després i guanyaria una altra Copa del Rei. Però ell no va ser a aquella final. L'hivern anterior havia sortit cedit al Reial Madrid Castella, de Segona Divisió. L'any següent repetiria préstec, en aquesta ocasió al Ràcing de Santander, però a final de temporada l'equip càntabre no va considerar pagar l'opció de compra corresponent, i va tornar a la disciplina de l'Espanyol. Un any on va esdevenir la revelació de l'equip, i de la lliga, essent una peça fonamental als esquemes del tècnic i anotant dos gols. Va ser l'últim any del club a Montjuïc, i també l'últim on el malaurat Dani Jarque, que mantenia molt bona relació amb Sergio Sánchez, s'enfundaria la samarreta blanc-i-blava. També va ser l'últim any del mateix Sergio Sánchez a l'Espanyol, i és que va marxar traspassat al Sevilla. Dos anys a l'equip andalús, marcat per problemes cardíacs que el van apartar temporalment dels terrenys de joc, quatre més al Màlaga, un al Panathinaikos i un altre al Rubin Kazan completen el periple del central català abans de tornar a casa. Allà a on ha anat ha lluit el '21' en honor a l'etern capità Dani Jarque, gran amic seu, i ara es postula com un dels principals candidats a fer-se amb aquest espacial número que per necessitat tornarà a ser assignat vuit anys després.
Al final, l'actual finestra de fitxatges s'ha saldat amb nou incorporacions, set de nouvinguts (entre els que hi figuren tres cantaran recuperats) i dos de jugadors que ja van militar sota les ordres de Quqiue l'any passat. També s'han produït tres ascensos de jugadors que malgrat estar integrats a la dinàmica del primer equip des del curs passat encara tenien fitxa de filial i un retorn de cessió, el del porter Pau López. Per contra, s'han consumat set baixes, que podrien haver estat més i alguns jugadors, amb ofertes, no s'hagin mostrat reticent a marcar tot i no comptar amb la confiança del tècnic. Per primer cop en molts anys l'Espanyol tornarà a ocupar íntegrament les 25 fitxes professions disponibles, quelcom que desgraciadament provocarà que el '21' de Dani Jarque, orfe de propietari des que ens va deixar fa vuit anys, guardat en memòria seva tot aquest temps, torni a lluir a l'esquena d'un dels integrants del grup.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada