Pau López ha redebutat. Aquest cop ho ha fet després d'un 'Erasmus' a Londres. Sota les ordres de Mauriccio Pochettino, el curs passat va viure una experiència de primer nivell a la Premier League, si bé Hugo Lloris i Vorm li van fer impossible treure el cap en competició oficial. La fuga a Anglaterra va venir després d'esdevenir el curs anterior el porter més golejat de la història del club. Però per entendre la narrativa dels esdeveniments d'un porter que ha alternat diferents graus de popularitat entre la pericada ens hem de remuntar a la temporada 2014/2015. Aleshores Sergio González debutava a la banqueta del primer equip espanyolista després d'assolir una heroica salvació amb l'Espanyol B, on Pau era titular i va esdevenir peça clau en la citada permanència. Amb Kiko Casilla com a titular, però sense suplent pel mal resultat de l'aposta per Germán Parreño, el tècnic de l'Hospitalet no va dubtar en donar l'alternativa al mateix Pau.
El porter gironí va debutar en Copa del Rei. Les seves actuacions van ser ben aviat tema de conversa entre els afeccionats blanc-i-blaus, meravellats per les seves habilitats. Les magnífiques aturades que partit rere partit regalava als espectadors van ajudar, a més, a que l'equip progresses a la competició, eliminant conjunts de l'entitat del València o el Sevilla i plantant-se a la semifinal davant l'Athletic Club. L'absència de Kiko Casilla en un partit de lliga per sanció també li va obrir les portes de la competició domèstica, a la qual va respondre de forma excel·lent. El breu però intens bagatge a l'elit l'avalava, i la seva envejable serenitat li permetia transmetre seguretat a l'afeccionat.
Però tot es va truncar la temporada següent. La venda de Kiko Casilla al Reial Madrid li va obrir de bat a bat les portes del primer equip, però els astres es van aliar perquè no fos la seva millor temporada. La columna vertebral de l'equip va marxar, i la completa reestructuració de la defensa va derivar en una rereguarda molt més inestable i incapaç de generar confiança i seguretat. Tampoc l'equip arrancava, i els dubtes sobre el rendiment d'aquest augmentaven. Pau López no va quedar exempt de la situació i se'n va veure plenament afectat. La serenitat habitual que havia demostrat es va convertir en temor. Ell mateix va reconèixer passar por només de pensar que els rivals podien xutar entre els tres pals. L'oportunitat li va arribar acompanyada d'un dels pitjors equips de la història del club, i la destitució del seu principal valedor i l'arribada de Galca, que a l'hivern va fitxar a Arlauskis pretenent que aquest li arravatés la titularitat al canterà, va ser la gota que va colmar el vas. La pressió exercida pel públic i els cruels registres que l'acompanyaven van derivar en un adéu, destí Londres, que ha acabat esdevenint, gairebé per casualitat, un a reveure.
Pochettino comptava amb ell. Era el tercer porter però li veia potencial per acabar esdevenint el futur del potent club anglès al qual dirigeix, si bé aquest es va negar a pagar els set milions que demanava l'Espanyol pel seu traspàs i es va decantar per una opció més econòmica, la de Paulo Gazzaniga, un porter argentí que va meravellar a tota la Liga123 l'última temporada. En conseqüència, Pau va tornar per complir l'any restant de contracte a l'ombra d'un Diego López pel qual s'acabava de realitzar una important inversió per garantir la seva continuïtat, i que avalat pel rendiment del curs immediatament anterior, partia amb clar avantatge com a titular. Però tot i les constants especulacions sobre un traspàs de Pau per intentar fer caixa abans que marxés lliure, al final el gironí es va quedar i fins i tot va començar el campionat com a titular per la dilatació en el temps de la recuperació de Diego López dels seus respectius problemes físics. Ara, passades set jornades, ja no s'entén un Espanyol sense el gironí. Aquest cop ha aprofitat amb escreix la seva oportunitat, val a dir que amb millor companyia, i ha aconseguit asseure al seu homòleg a la banqueta. Sí, malgrat que ja està recuperat, Diego López ha esdevingut el seu suplent. I de la que semblava una renovació impossible, el cert és que en l'actualitat totes les parts tenen sensacions molt més positives, i el que és millor, són optimistes. El grau de popularitat de Pau López torna a estar pels núvols, i és que com diuen, la primera impressió sol ser la bona, i amb la seva primera experiència a l'equip, l'any 2014 a la Copa del Rei, va meravellar tot Cornellà-El Prat.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada