Espanyol 0-3 Barcelona: Autodestruïts

Com ve essent habitual en els últims derbis, l'Espanyol va arribar a la cita amb la prèvia guanyada, i per golejada, davant l'etern rival, amb diferents campanyes fruit de l'enginy demostrat en repetides ocasions pel departament de comunicació, al mateix temps que de la subtilesa amb la qual des de la plantilla i el cos tècnic es van llançar diferents missatges amb molt de transfons. Enguany, el gran repte era materialitzar aquests èxits i la il·lusió i les esperances que la parròquia blanc-i-blava dipositava sobre l'equip, en forma de victòria, per treure's d'una vegada per totes l'etiqueta que des de fa temps acompanya el club en aquestes ocasions, i que el qualifica de quedar-se encallat a les prèvies.

Quique Sánchez Flores, com ja va deixar entreveure a Astúries després del partit intersetmanal davant l'Sporting, no va realitzar rotacions, i va seguir confiant amb l'onze tipus. Enguany, l'única novetat a l'alineació va esdevenir el retorn de Javi López, assenyalat després de la derrota davant l'Atlètic d'ara fa una setmana, en detriment de Marc Navarro, tot i haver un partit que va fregar l'excel·lent a El Molinón. Diego López, David López, Diego Reyes, Aarón Martín, que tampoc va tenir el seu millor dia, Javi Fuego, Víctor Sánchez, Jurado, nefast en totes les facetes, Piatti, Gerard Moreno i Caicedo van completar l'alineació. Per la seva banda, Luis Enrique només va fer una variació al seu onze tipus, incorporant a André Gomes per la lesió d'Iniesta.

Al contrari del què hom pogués imaginar, va ser l'Espanyol qui des del primer minut es va fer amb la possessió de l'esfèrica, jugant a camp contrari i generant clares ocasions de perill, al mateix temps que anul·lant completament a un Barcelona incapaç de traspassar la línia del mig del camp amb la pilota jugada, i és que l'alta pressió dels locals quan no tenien la pilota impedia als culers desenvolupar el seu joc característic amb normalitat. Una magnífica combinació entre Jurado i Caicedo va deixar a l'andalús absolutament sol davant Ter Stegen quan tan sols s'havien disputat tres minuts del partit, però va creuar massa la pilota i la va enviar directament fora, desbaratant una ocasió altament manifesta de gol. Al mateix temps, el córner de Cornellà que toca amb preferent registrava moments d'incertesa en disparar amb to amenaçant un individu identificat com a seguidor del Barcelona una pilota que va resultar ser de fogueig, generant tal fet gran rebombori al sector. Enguany, el subjecte va haver de ser reduït pels mateixos afeccionats davant l'absència de forces de l'ordre. Sobre la gespa, l'aclaparador control de l'Espanyol no es traduïa en res, i el Barcelona, al contracop, va avisar per primer cop a les acaballes, amb un xut de Neymar taponat pels defensors que va anar precedit minuts després d'un cop de cap tímid i sense perill de Sergi Roberto.

Amb el zero a zero a l'electrònic, plantejant un partit molt seriós i dificultant molt al Barça desenvolupar el seu joc, Jurado, des del mig del camp, va optar, incomprensiblement, per fer una passada endarrere cap a ningú, amb l'exterior, que va deixar absolutament sol a Luis Suárez davant Diego López. I l'uruguaià, que va anar a mossegar durant tota la cita, va agrair tan amable regal amb un gol que va desmotar l'entrellat de Quique i que va desmoronar un Espanyol de deu fins al moment. Enguany, a partir d'aquest fatídic minut cinquanta, es va girar la truita, i el Barça, que va començar a trobar més espais, va iniciar un atac i gol que va desembocar en diverses ocasions en manifestes arribades, la més clara, una semi vaselina de Neymar que va fer lluir Diego López, abans de sentenciar l'encontre faltant un quart d'hora amb una diana de Rakitić, que va rematar a plaer després d'un llarg eslàlom de Leo Messi en el qual no es va trobar cap oposició. Només un xut de Jurado, encara amb l'un a un, va intimidar els blaugranes, que amb la gent ja desfilant, quelcom inadmissible malgrat la decepció pel resultat, van aprofitar una garrafal errada d'Aarón Martín en el rebuig per fer més sang i anotar el tercer, en mans de nou de Luis Suárez, que va firmar un doblet.

Malgrat que el plantejament va ser molt correcte i l'equip va respondre de forma excel·lent, les errades individuals van desequilibrar un partit marcat, en conseqüència, per qualitat individual dels futbolistes. Ara bé, com va reconèixer el capità, Javi López, el zero a tres va esdevenir un marcador desmesurat que en cap cas va reflectir el vist sobre el terreny de joc, malgrat que el conjunt blaugrana, a la segona meitat, en absoluta a la primera, va merèixer els tres punts. Això sí, realitzar reprovaments a Quique i al conjunt en global resulta complicat en un matx per acabar orgullós de l'equip deixant a un costat el resultat. Si en el primer any del projecte l'Atlètic el dissabte passat, i el Barça aquest, només han pogut doblegar-nos per errades nostres, imaginen que podrà passar quan amb el temps aquest es consolidi? Evidentment, el creixement consisteix un aprenentatge constant. Rectificar permet créixer.

Jordi Pineda.