Translate

diumenge, 14 de maig de 2017

Espanyol 0-1 València: Amarg comiat

Sense opcions europees des de fa setmanes, però amb el repte d'assaltar la vuitena plaça no només per orgull propi sinó pel retorn econòmic de cara a l'any següent en forma de drets televisius, l'Espanyol rebia a un València en transició entre els fracassos encadenats durant els últims anys i la nova i il·lusionant etapa amb Marcelino a la banqueta. Enguany, amb Voro al capdavant, l'equip 'che', a diferència del que a la primera volta l'Espanyol es va trobar a Mestalla, havia realitzat una progressió clarament ascendent en molts àmbits del joc. Un partit entre dues esquadres sense res en joc per diferents circumstàncies, però amb potencial més que suficient per oferir un bon espectacle.

Amb el desastre de San Mames a la retina, Quique va rebutjar fer rotacions a l'onze per donar minuts als menys habituals o a jugadors que aquest curs finalitzaran la seva etapa professional a l'entitat, com Rubén Duarte, Víctor Álvarez, i qui sap si Caicedo o fins i tot Álvaro Vázquez. Tampoc Roberto, lesionat d'última hora, ni Andrés, van tenir l'alternativa sota els pals. Diego López, Marc Navarro, David López, Diego ReyesAarón Martín, Víctor Sánchez, Javi FuegoHernán, en absència de Piatti, Jurado, Gerard i Baptistão van completar un onze, a priori, capacitat per molt més del que finalment va acabar oferint. Qui sí que va realitzar modificacions va ser el tècnic visitant, Voro. En primer lloc va variar la disposició habitual a un 4-4-2, típic del que l'any vinent serà el nou entrenador del València, l'asturià Marcelino Toral, mentre que Jaume, porter reserva, va entrar a l'alineació en detriment de Diego Alves, igual que, entre altres, Rodrigo en el lloc d'un Munir que va ser fortament escridassat i xiulat pel seu passat blaugrana.

Un primer intent de Jurado precedit minuts després d'un tímid remat de cap de Nani a l'àrea contrària van marcar uns primers minuts de molt control però d'escasses ocasions. Enguany, amb els minuts la bàscula es va anar decantant del cantó local, i Gerard Moreno, a l'esquena dels dos centrals valencians, va protagonitzar l'arribada més clara de tot el primer temps, però el de Santa Coloma va optar per xutar en lloc de cedir-li a Baptistão, que es trobava absolutament sol, i Jaume va aturar amb relativa facilitat. Un remat de cap a boca de canó de Marc Navarro que va marxar per sobre del travesser, una doble ocasió errada per Hernán, i un xut enverinat i molt perillós de Jurado que va haver de desviar Jaume a corner, van posar punt final a una primera meitat sense gols que va acabar, al contrari de com havia començat, amb un ritme frenètic.

Però els últims minuts de la primera meitat no van tenir continuïtat a la represa, que de nou, va caracteritzar-se per molt de control, possessions llargues lluny de l'àrea adversa i una falta evident d'arribades, i en conseqüència, de gol. Igual que quinze dies abans davant el Barça, van ser els errors propis els que van acabar decantant la bàscula a l'electrònic. Com en aquella ocasió, Jurado va tornar a esdevenir protagonista en perdre una pilota al mig del camp en voler fer una frivolitat innecessària, que va acabar al fons de les xarxes d'un Diego López, com la graderia, incrèdul. Malgrat l'intent d'igualar el marcador de Diego Reyes ja en temps d'afegit, la diana de Gayà a quinze minuts pel final va acabar deixant sense punts a un Espanyol que a l'últim segon fins i tot va poder ampliar el desavantatge al marcador. Diego López, per descomptat, va salvar.

I si bé l'actuació a Riazor feia intuir un canvi de mentalitat, la cita del passat dissabte va desmuntar la teoria predicada per Quique, i és que de nou, l'equip, acomodat en zona de ningú i sense res en joc, va pecar de falta de concentració, contundència, i en alguns moments, fins i tot competitivitat. L'orgull propi va ser el gran absent en molts trams de la cita, i la derrota va acabar essent un resultat més que just pels demèrits realitzats sobre la gespa. Ara, si l'Eibar suma els tres punts davant l'Sporting a Ipurúa certificaria la vuitena plaça, mentre que una derrota o un empat donaria una segona oportunitat al conjunt espanyolista, i és que els de Mendilibar visitaran en l'última jornada el Camp Nou d'un Barça que estarà pugnant encara, si res no es torça, pel títol de lliga.

Jordi Pineda.