Nota informativa | Pericos A La Carta abaixa el teló

Fa cinc anys i escaig, concretament un 9 d'abril de 2013, naixia Pericos A La Carta amb la voluntat d'esdevenir una eina més dels afeccionats espanyolistes per a seguir el dia a dia de l'equip blanc-i-blau. Avui, i després d'un llarg període d'inactivitat però també d'un extens recorregut informant des del rigor i la màxima objectivitat possible, anunciem l'adéu definitiu del portal. Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit i ajudat, i sort d'ara en endavant.

El Pau del primer any

Pau López ha redebutat. Aquest cop ho ha fet després d'un 'Erasmus' a Londres. Sota les ordres de Mauriccio Pochettino, el curs passat va viure una experiència de primer nivell a la Premier League, si bé Hugo Lloris i Vorm li van fer impossible treure el cap en competició oficial. La fuga a Anglaterra va venir després d'esdevenir el curs anterior el porter més golejat de la història del club. Però per entendre la narrativa dels esdeveniments d'un porter que ha alternat diferents graus de popularitat entre la pericada ens hem de remuntar a la temporada 2014/2015. Aleshores Sergio González debutava a la banqueta del primer equip espanyolista després d'assolir una heroica salvació amb l'Espanyol B, on Pau era titular i va esdevenir peça clau en la citada permanència. Amb Kiko Casilla com a titular, però sense suplent pel mal resultat de l'aposta per Germán Parreño, el tècnic de l'Hospitalet no va dubtar en donar l'alternativa al mateix Pau.

El porter gironí va debutar en Copa del Rei. Les seves actuacions van ser ben aviat tema de conversa entre els afeccionats blanc-i-blaus, meravellats per les seves habilitats. Les magnífiques aturades que partit rere partit regalava als espectadors van ajudar, a més, a que l'equip progresses a la competició, eliminant conjunts de l'entitat del València o el Sevilla i plantant-se a la semifinal davant l'Athletic Club. L'absència de Kiko Casilla en un partit de lliga per sanció també li va obrir les portes de la competició domèstica, a la qual va respondre de forma excel·lent. El breu però intens bagatge a l'elit l'avalava, i la seva envejable serenitat li permetia transmetre seguretat a l'afeccionat.

Però tot es va truncar la temporada següent. La venda de Kiko Casilla al Reial Madrid li va obrir de bat a bat les portes del primer equip, però els astres es van aliar perquè no fos la seva millor temporada. La columna vertebral de l'equip va marxar, i la completa reestructuració de la defensa va derivar en una rereguarda molt més inestable i incapaç de generar confiança i seguretat. Tampoc l'equip arrancava, i els dubtes sobre el rendiment d'aquest augmentaven. Pau López no va quedar exempt de la situació i se'n va veure plenament afectat. La serenitat habitual que havia demostrat es va convertir en temor. Ell mateix va reconèixer passar por només de pensar que els rivals podien xutar entre els tres pals. L'oportunitat li va arribar acompanyada d'un dels pitjors equips de la història del club, i la destitució del seu principal valedor i l'arribada de Galca, que a l'hivern va fitxar a Arlauskis pretenent que aquest li arravatés la titularitat al canterà, va ser la gota que va colmar el vas. La pressió exercida pel públic i els cruels registres que l'acompanyaven van derivar en un adéu, destí Londres, que ha acabat esdevenint, gairebé per casualitat, un a reveure.

Pochettino comptava amb ell. Era el tercer porter però li veia potencial per acabar esdevenint el futur del potent club anglès al qual dirigeix, si bé aquest es va negar a pagar els set milions que demanava l'Espanyol pel seu traspàs i es va decantar per una opció més econòmica, la de Paulo Gazzaniga, un porter argentí que va meravellar a tota la Liga123 l'última temporada. En conseqüència, Pau va tornar per complir l'any restant de contracte a l'ombra d'un Diego López pel qual s'acabava de realitzar una important inversió per garantir la seva continuïtat, i que avalat pel rendiment del curs immediatament anterior, partia amb clar avantatge com a titular. Però tot i les constants especulacions sobre un traspàs de Pau per intentar fer caixa abans que marxés lliure, al final el gironí es va quedar i fins i tot va començar el campionat com a titular per la dilatació en el temps de la recuperació de Diego López dels seus respectius problemes físics. Ara, passades set jornades, ja no s'entén un Espanyol sense el gironí. Aquest cop ha aprofitat amb escreix la seva oportunitat, val a dir que amb millor companyia, i ha aconseguit asseure al seu homòleg a la banqueta. Sí, malgrat que ja està recuperat, Diego López ha esdevingut el seu suplent. I de la que semblava una renovació impossible, el cert és que en l'actualitat totes les parts tenen sensacions molt més positives, i el que és millor, són optimistes. El grau de popularitat de Pau López torna a estar pels núvols, i és que com diuen, la primera impressió sol ser la bona, i amb la seva primera experiència a l'equip, l'any 2014 a la Copa del Rei, va meravellar tot Cornellà-El Prat.

Jordi Pineda.

Barça 5-0 Espanyol: Atropellats a plaer pel pitjor Barça

El derbi més matiner dels últims anys va tenir lloc al Camp Nou el passat dissabte. Barça i Espanyol es van trobar tot just dos dies abans d'una Diada emmarcada en un context polític excepcional a Catalunya, quelcom que es va notar al Camp Nou. Però sobre la gespa, d'excepcional, res. L'Espanyol no va mostrar millora respecte a les anteriors jornades i va seguir la línia dels últims derbis que va donar com a fruit una derrota que serveix per evidenciar les mancances de l'equip i que qüestiona la capacitat d'un Quique Sánchez-Flores que no ha donat amb la tecla en aquests primers partits i que no ha estat afortunat amb els seus experiments. Els errors arbitrals, si bé van ajudar al conjunt d'Ernesto Valverde a atropellar l'Espanyol, no van ser ni molt menys determinants en un partit on el Barça més qüestionat dels últims temps va dominar el partit de cap a peus aprofitant el covard plantejament del tècnic espanyolista correcte en alguns aspectes, però kamikaze en d'altres, que van resultar determinants per entendre el resultat final. I és que si fins ara coneixíem el 'Quiquenaccio', ahir va aparèixer també el 'Quiquekaze'.

Quique va apostar per un 4-4-2 en defensa, amb Darder escurat a banda esquerra i Piatti resituat a la dreta, que tímidament es convertia en un 4-3-3 en atac. L'Espanyol, molt endarrerit, cedia la pilota al Barça i esperava tancat a la seva àrea. I s'ha de reconèixer que defensivament, el plantejament del tècnic madrileny va ser prou bo, i va donar els seus fruits durant els primers minuts. Amb molts efectius pel centre, l'Espanyol impossibilitava al Barça portar a terme el joc interior que el caracteritza, però a diferència del que havia mostrat en pretemporada, Valverde va saber buscar alternatives i Deulofeu i Semedo per la dreta, i Jordi Alba i Leo Messi per l'esquerra van començar a buscar espais per unes bandes molt descobertes. La possessió de l'esfèrica, clarament favorable al Barça. Més d'un 80% registraven els de Valverde passat el quart d'hora de partit. La pilota cremava per l'Espanyol. L'equip blanc-i-blau pecava de no tenir pausa un cop recuperava la pilota i de fiar-ho tot a passades llargues, poc precises i a individualitats del trident ofensiu, que ni tal sols podia connectar. La manca de presència i contundència al mig del camp, el gran pecat de Quique en el seu plantejament.

La superioritat blaugrana en joc va ser notable des del primer minut, si bé aquesta no es va traslladar al marcador fins al minut 26. Leo Messi, en clar fora de joc que el linier no va veure, va rebre una passada interior de Rakitić i va sortejar rivals dins l'àrea fins a trobar l'escaire de Pau López. Un gol de bella factura que mai havia d'haver pujat al marcador, i que va acabar de desdibuixar un Espanyol pensat per no encaixar i aprofitar les poques opcions en atac. Una pèrdua a camp contrari va permetre al conjunt culer iniciar un ràpid contracop que va trobar la defensa descol·locada i falta d'efectius, i amb un rebot inoportú per súmmum, la pilota va acabar al fons de les xarxes de nou a rematada de l'astre argentí. Abans, Pau havia estat providencial per desbaratar una gran ocasió de Rakitić. Piatti va poder empatar abans del descans amb una genialitat dins l'àrea que va deixar glaçat al Camp Nou, però el pal ho va evitar.

Ell mateix va poder retallar distàncies just iniciar la represa després d'un regal de Piqué, però de nou, no va encertar a rematar davant Ter Stegen. A partir d'aquí, monòleg blaugrana. L'Espanyol es va desdibuixar del tot. Faltant vint minuts pel final Messi va materialitzar el seu particular hat-trick empenyent a plaer la pilota dins l'àrea. Dídac, en una de les úniques rematades de perill clar al segon temps sobre la porteria de Ter Stegen, va estar a punt de retallar distàncies, però l'alemany ho va evitar amb una superba aturada. I en una baixada de braços final, un fenomen recorrent en els últims derbis al Camp Nou digne d'anàlisi, el Barça va arrodonir al marcador amb dos gols, als minuts 87 i 90, materialitzant la seva particular ''maneta". Piqué, abonat a marcar córners contra l'Espanyol rematant lliure de marca, i Suárez, també tot sol dins l'àrea ja a l'afegit, els autors d'ambdues dianes.

El pròxim cap de setmana l'Espanyol rebrà el Celta a Cornellà. Amb un sol punt de nou possibles, guanyar al conjunt dirigit pel fins ara segon entrenador del Barça, Unzué, serà vital per un Quique que comença a ser qüestionat i que es veurà obligat a fer autocrítica i a modificar plantejaments per tornar a sincronitzar amb una afició que si bé es va il·lusionar amb l'arribada de Dídac, Darder i Sergio Sánchez, ha estat durament colpejada moralment pel partit del Camp Nou i exigirà resultats tangibles per tornar a creure amb un projecte que, de moment, no camina pel millor camí.

Jordi Pineda.