Horrible. Simplement horrible. Una jornada més, Galca ha tornat a demostrar les seves limitacions com a tècnic i han quedat en evidència les moltes carències d'un equip sense recursos ni en defensa ni en atac.
Constantin Galca ja sorprenia en fer pública l'alineació. El romanès, que no podia comptar ni amb Víctor Sánchez ni amb Pape Diop, sancionats, desfeia el trivot que tan bé havia funcionat en les últimes jornades i optava per tornar al clàssic 4-2-3-1. A l'onze hi tornava el qüestionat Enzo Roco, a causa del desplaçament d'Óscar Duarte al mig del camp, i inexplicablement, Joan Jordán tornava a quedar-se un partit més a la banqueta tot i tenir l'equip una gran mancança de jugadors en la seva posició.
El partit començava amb un Espanyol replegat al darrere esperant l'oportunitat de sortir a la contra. Mentrestant, el Granada intentava sense èxit portar el pes del partit. Algunes combinacions entre Hernán, Burgui, Asensio i Gerard, sense gaire perill, eren el més destacat de l'Espanyol durant la primera mitja hora, mentre que al Granada, amb prou feines passava de tres quarts de camp. Al minut vint-i-vuit, l'àrbitre ensenyava a Barral la vermella per una agressió a Álvaro González, i deixava al seu equip amb un jugador menys. Tot i que això feia presagiar un partit encara més plàcid per un Espanyol que controlava totalment el matx, els blanc-i-blaus van veure com els andalusos despertaven i començaven a arribar amb perill sobre la porteria defensada per Pau López, sobretot per la banda dreta de Javi López. Una de les causes principals de la inexplicable reacció del Granada, la covardia de Galca per fer donar a l'equip un pas endavant per assetjar un Granada imprecís i xiulat per la seva pròpia afició. Els andalusos, mitjançant Success, creaven molt perill, i al minut trenta-nou, Ricardo Costa rematava incomprensiblement fora una centrada mil·limètrica de Rochina. Un minut més tard, el mateix Rochina s'encarregava d'anotar l'u a zero, fruit d'una gran jugada de Succes per la banda dreta, ajudat per la cadena d'erros de Javi López. L'expulsió de Barral havia canviat per complet el tarannà del partit, i l'Espanyol acabava demanant l'hora en un primer temps nefast.
La segona part començava amb els mateixos vint-i-dos protagonistes que al principi del partit. Galca, de totes maneres, optava per canviar el sistema i passar del 4-2-3-1 al 5-4-1, amb tres centrals i dos carrilers. La dinàmica del partit era totalment diferent de la del primer temps, i és que el Granada es tancava al darrere i deixava a l'Espanyol la possessió de la pilota. Els pocs espais en la defensa andalusa anul·laven ofensivament a un Espanyol que en espais reduïts era incapaç de crear perill i que veia com el Granada sortia a la contra amb molt perill en repetides ocasions. Mentresant, Galca s'ho mirava incrèdul des de la banda sense introduir cap canvi que fes variar la dinàmica d'un Espanyol totalment inofensiu i dèbil defensivament tot i comptar amb tres homes a l'eix de la defensa. Hernán era l'únic jugador blanc-i-blau que creava perill i que encarava rivals. De fet, fruit d'una de les seves genialitats per la banda arribava l'immerescut però vital empat de l'Espanyol, obra de Miguel Lópes en pròpia porteria. Els últims minuts eren un atac constant de l'Espanyol mitjançant els veloços Hernán i Mamadou, que aprofitaven el gran desgast físic del Granada provocat per la matinera expulsió de David Barral per a intentar, sense èxit, anotar el gol de la victòria.
Al final, un altre partit horrible dels homes de Galca, que no van saber aprofitar la superioritat numèrica durant una hora llarga. Amb aquest resultat, l'Espanyol es queda cinc punts per sobre del descens i afronta amb molts dubtes els pròxims partits, contra rivals difícils com l'Athletic Club, l'Atlètic de Madrid o el Màlaga. Per la seva banda, el Granada surt del descens gràcies a tenir el gol average favorable amb el Getafe, qui entra en descens després d'una gran davallada de resultats en les últimes jornades.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada