Translate

dilluns, 3 d’abril de 2017

Espanyol 2-1 Betis: Rei és Reyes

En plena lluita per Europa, i amb el denominat 'Virus FIFA' com a principal escull, l'Espanyol rebia divendres a un Betis immers a la part baixa de la classificació. Sense Hernán, Marc Roca o Marc Navarro, peces claus en l'estructura de l'equip, i amb Diego Reyes o Caicedo, entre altres, molt carregats de partits conseqüència de la inoportuna setmana de seleccions, la gran incògnita esdevenia a l'alineació, on Quique disposava de l'oportunitat de donar minuts a homes menys habituals com Rubén Duarte a l'eix, Javi Fuego al pivot, José Antonio Reyes a la banda o Álvaro Vázquez al davant. Enguany, la transcendència del partit i d'una victòria per seguir vius a la lluita per la setena posició i encarar la pròxima setmana, amb jornada intersetmanal, amb les màximes garanties, tampoc donava marge a gaires experiments de resultat incert.

Segurament per això Quique va optar per no fer excessives rotacions malgrat perdre frescor, i exceptuant algun canvi concret, l'onze de gala no va experimentar excessives variacions. Diego López, sota pals, Javi López i Aarón als laterals, David López i Diego Reyes a l'eix, Javi Fuego i Víctor Sánchez al doble pivot, Piatti i Jurado per les bandes i Felipão Caicedo i l'incombustible Gerard Moreno en punta van formar d'inici davant un Betis que sí que va variar el seu dibuix habitual per visitar l'RCDE Stadium. El tècnic de la formació andalusa, Víctor Sánchez del Amo, va optar per introduir una defensa de tres recolzada per dos carrilers, enfortir el mig del camp, amb el donostiarra Rubén Pardo i Darko Drasanac com a únics pivots i Dani Ceballos lleugerament més avançant, i ajuntar a Sanabria i Rubén Castro al davant per fer-se fort en el joc aeri davant un Espanyol amb molta altura.

L'Espanyol va entrar al partit molt intens, empès per l'afició, molt sorollosa i entregada malgrat que la xifra d'assistència es va tornar a moure en la mitja entrada, i ben d'hora, quan encara no s'havia complert el primer minut, va protagonitzar la primera arribada, que va esdevenir el punt de partida d'uns minuts de clar domini blanc-i-blau. Enguany, l'equip dirigit per Quique Sánchez Flores no va ser capaç de materialitzar cap ocasió, o bé per falta de punteria o bé perquè va topar amb un pletòric Adán, que va treure un llançament de Víctor Sánchez molt col·locat el qual va esdevenir la millor ocasió de l'esquadra local. Però a mesura que el temps va anar passant, les forces es van anar igualant, aconseguint el Betis de forma puntual generar perill sobre la porteria de Diego López. Ara bé, passada la mitja hora el partit va entrar en un bucle de joc al mig del camp, sense aproximacions a cap de les dues àrees, amb el qual es va arribar al descans.

La represa no va portar novetats en el guió de la cita, i es va continuar jugant a res en zona de ningú. Mentre que el Betis se sentia còmode defensant un marcador satisfactori per les seves aspiracions, l'Espanyol es veia obligat a fer un pas cap endavant per provar de trencar la igualtat i posar-se per davant al marcador per assolir una victòria vital per seguir a la lluita per Europa. I malgrat que l'equip local ho va intentar, i es va quedar ben a prop en diverses ocasions d'obrir la llauna, essent un remat excessivament tou de Diego Reyes a boca de canó que va aturar Adán la més clara, el Betis, mitjançant un penal de Javi Fuego molt dubtós, va aconseguir, per mitjà de Rubén Castro, posar-se per davant al marcador faltant deu minuts pel final, deixant glaçat Cornellà, i posant costa amunt un partit clau per l'entitat perica. Però de l'orgull i la casta, l'Espanyol, que en cap moment va desistir, va assolir l'empat al minut vuitanta-vuit, en culminar el mateix Javi Fuego a porteria buida una acció d'estratègia, i quan ja s'excedia el temps reglamentari i semblava que es repartirien els punts, José Antonio Reyes, xiulat i escridassat pels bètics durant tots els minuts que va romandre sobre el verd, conseqüència del seu pletòric passat com a jugador del Sevilla, va portar la bogeria a l'RCDE Stadium en retallar dins l'àrea al seu marcador i etzibar un potent i col·locat llançament que va batre a Adán i va treure les teranyines de la porteria andalusa, provocant que el mateix Reyes, eufòric, fes callar amb un gest de revenja al sector d'aficionats rival, que no el van deixar d'increpar.

Amb aquesta victòria, i després que l'Eibar superés per 2-3 al Villarreal a l'Estadi de la Ceràmica i l'Athletic ho fes 1-2 a Navarra envers l'Osasuna, l'Espanyol segueix novè, quatre punts per sota de la setena posició, però ara només a cinc i sis de la sisena i la cinquena posició respectivament, i és que el ja citat Villarreal i la Reial Societat van punxar. És per això que el pròxim encontre, a San Mamés, en jornada intersetmanal, esdevindrà clau per marcar els objectius pels quals lluitar d'aquí a final de temporada, i és que mentre que una derrota allunyaria Europa a set punts, una victòria l'aproparia a tan sols un, havent de jugar la Reial al Calderón, el Villarreal al Villamarín, i rebent l'Eibar al Las Palmas de Quique Setién. Ara bé, el principal escull a Bilbao esdevindrà la baixa del pitxitxi Gerard Moreno, sancionat. Quique Sánchez Flores, que avui ha donat la llista de convocats per viatjar al País Basc, ha optat, davant les molèsties d'alguns homes, per emportar-se vint-i-un futbolistes, on destaquen el retorn de Baptistão després de quatre mesos, el d'Andrés, porter del filial, i el debut del central Antonio Cristian Glauder, que avança al favorit Lluís López en la carrera per fer-se un lloc amb els grans. L'heroi de divendres, José Antonio Reyes, ha causat baixa per molèsties físiques.

Jordi Pineda.