Translate

dimarts, 4 d’abril de 2017

L'hora de la veritat

Transcorregudes vint-i-vuit jornades, l'Espanyol afronta la recta final del campionat amb opcions reals de fer-se un lloc a Europa, quelcom que no succeïa des de fa una dècada, si bé és cert que va existir un parèntesi puntual en el primer curs de Sergio González a la banqueta, tot i que finalment no es va aconseguir. Com se sol dir, les deu primeres jornades de la competició marquen el rumb de cada equip, mentre que les deu últimes esdevenen la sentència per a cadascun. En el cas de l'Espanyol, va començar aquest compte endarrere de forma satisfactòria, vencent al Betis a Cornellà amb èpica inclosa, però ara afronta el tram més complicat i al mateix temps decisiu. La primera parada esdevindrà aquest mateix dimarts a San Mamés, davant un Athletic Club necessitat també dels tres punts per distanciar-se fins a set punts de l'esquadra catalana i afrontar amb més tranquil·litat la pugna per fer-se amb el mateix objectiu, la setena plaça. És per això, i perquè una victòria aproparia als de Quique a tan sols un punt, que el partit agafa una transcendència especial.

Ara bé, els lleons només seran el començament d'un mes d'abril carregat de partits, alguns d'ells d'alt voltatge. Fins a dues jornades intersetmanals estan previstes al calendari, essent aquesta la primera, i d'aquí a quinze dies davant l'Sporting la segona. Quelcom que deixa molt que desitjar de la planificació de LaLliga, però que obligarà a fer rotacions a Quique, davant la necessitat d'afrontar tots els compromisos amb la màxima frescor possible. Jugadors del filial com Antonio Cristian, Marc Roca o Óscar Melendo, a més a més d'altres del primer equip com Pape Diop, Salva Sevilla o Álvaro Vázquez, amb pocs minuts a les seves botes aquest curs i amb ganes de demostrar també la seva valia, podrien tenir una oportunitat. Enguany, l'abril, que va començar per la ja citada complicada visita del Betis i que avui segueix amb una cita transcendental a San Mamés, comptarà amb enfrontaments contra l'Alabès o l'Atlètic a Cornellà, a més a més del desplaçament a Leganés i el derbi, que tancarà el mes a l'RCDE Stadium faltant tres jornades més pel final del campionat.

És per això que, per l'Espanyol, igual que per molts altres equips, els nou partits que resten per disputar esdevenen nou finals, i l'hora de la veritat per demostrar l'ambició, ja no tant per arribar a assolir l'objectiu, complicat, sinó per lluitar-lo fins al final mantenint el pols amb els rivals més directes, Athletic i Eibar, superant enfrontaments directes i d'altres contra equips que, o bé per la part alta o bé per la part baixa, s'estaran jugant quelcom. I és que si repassem de nou els pròxims rivals, cap saltarà sobre el verd acomodat en zona de ningú i sense res a guanyar ni a perdre més enllà de l'orgull. Mentre que el ja citat Athletic es jugarà l'Europa League, l'Atlètic i el Barça pugnaran per diferents objectius a la part alta, mentre que el Leganés i l'Sporting ho faran per evitar el descens i l'Alabès per confirmar la permanència i qui sap si, amb un esprint final, per arribar també a buscar el seu lloc a competicions europees.

Al meu criteri, la forma d'afrontar partits on hi haurà tant en joc i la tensió estarà molt present, definirà el nivell competitiu d'un equip que fins a la data s'ha mostrat sòlid i efectiu, malgrat exhibir també algunes carències, pròpies d'estar en procés d'adaptació i creixement. Les rotacions en un mes, com he dit, on es disputaran sis partits de vital importància seran claus. Quique haurà de saber escollir els recanvis adients per no perdre frescor i competitivitat, al mateix temps que mantenir intacta l'ambició i la il·lusió. En cas contrari, si bé no es podrà parlar de fracàs perquè l'esquadra ha respost satisfactòriament, sí que quedarà, com és lògic, un punt de frustració. Enguany, la confiança amb l'equip és màxima i la seguretat que no s'abaixaran els braços passi el que passi, també.

Jordi Pineda.