Translate

divendres, 7 d’abril del 2017

Athletic 2-0 Espanyol: Devorats a plaer

Malgrat una dinàmica força negativa com a visitants, obtenint insatisfactoris resultats envers els rivals més directes, l'Espanyol afrontava la cita a San Mamés amb la intenció de retallar distància amb l'Athletic Club i d'apropar-se considerablement a posicions europees. Davant, una bèstia negra pels blanc-i-blaus, que malgrat això, s'agafaven a precedents com l'1-2 que va trencar la imbatibilitat del Nou San Mamés, o el 0-4 del curs anterior, que va servir de comiat a l'antic. La diferència qualitativa entre ambdós conjunts havia de ser suplerta sobre el verd amb intensitat i ganes, i molta brega, tal com va anunciar Quique Sánchez Flores a la prèvia. Enguany, el resultat final va distar bastant del que el tècnic madrileny pretenia.

L'alineació, plena de rotacions, sumat a les variacions en el dibuix, ja van encendre la llum d'alarma entre la pericada abans de l'inici del matx, i transcorreguts els noranta minuts reglamentaris d'aquests, tan sols es van poder confirmar els mals presagis. Quique, que incomprensiblement va decidir prioritzar la cita de dissabte davant l'Alabès, deixant en un segon pla 'la final' davant l'Athletic, va donar entrada per primer cop a la temporada en un onze a Víctor Álvarez, en un dibuix que va potenciar les seves debilitats i va minimitzar les seves virtuts, malgrat que va complir. Al mateix temps, DiopFuego i Víctor Sánchez van formar el trivot per darrere d'un Marc Roca lleugerament més avançat, en un equip on Piatti i Álvaro, també discutit i falt de minuts, van esdevenir les úniques referències en atac. Valverde, enguany, va apostar per l'onze de gala, deixant a un costat apostes arriscades i d'incert resultat en tal escenari i context, i no va fallar.

L'Espanyol va començar contemplatiu la cita davant un Athletic convençut d'anar a buscar el gol que obrís la llauna i els aplanés el camí cap a la victòria. Un camí que, malgrat preveure's molt dur, va acabar essent excessivament plàcid. Després de diversos avisos, un clar penal provocat per Munianin i comès per Víctor Sánchez, que va materialitzar Aritz Aduriz, botxí de l'Espanyol durant els últims anys, va esdevenir l'1-0 quan només s'havien disputat escassos quinze minuts. Un gerro d'aigua freda que no va servir per generar una reacció de l'equip, i que enguany, el va enfonsar encara més. Lluny de cercar l'empat, conseqüència de la impotència, l'Espanyol es va tancar al darrere intentant evitar que l'esquadra dirigida per Ernesto Valverde ampliés l'avantatge. I si bé és cert que poc van fer els bascos, no van necesitar res més que una falta lateral botada per Beñat a la mitja hora llarga de joc per anotar el dos a zero, obra del mateix Aritz Aduriz rematant lliure de marca. A partir d'aquí, poca història més va tenir el primer temps, més enllà d'un excepcional remat de David López que Kepa va treure sobre la línia de gol al minut quaranta-un, i gran part del joc es va desenvolupar en la seva major part en zona de ningú, abundant la manca de futbol i ocasions.

Piatti, rematant amb el cap una gran jugada individual d'Hernán Pérez, va obrir el segon temps deixant entreveure que l'equip canviaria, o si més no, intentria canviar el rumb, i introduiria variacions en el guió. Enguany, no va tenir continuïtat, i de nou, es va tornar a un joc poc vistós i gens efectiu. Ambdues formacions es disputaven la possessió de la pilota al mig del camp, i difícilment passaven de tres quarts, essent molt puntuals les arribades amb cert perill a la porteria contrària. Aduriz, ben entrada la segona meitat, va enviar al travesser un llançament a boca de canó quan es trobava absolutament sol davant Diego López, en la que va esdevenir l'última ocasió clarivident per canviar el marcador final. La nul·la capacitat de l'equip per imposar-se al rival i la manca d'ambició mostrada pel tècnic, Quique Sánchez Flores, van indignar a una afició que s'ha dividit entre els fidels al preparador madrileny i els que comencen a qüestionar la seva capacitat per gestionar el projecte.

I és que si als jugadors de l'Athletic Club se'ls anomena popularment lleons, podríem dir que dimarts els deixebles de Quique Sánchez Flores van ser devorats a plaer, sense oferir cap tipus d'oposició ni resistència, essent catalogat per diferents mitjans bascos com un dels partits més plàcids a camp propi de l'esquadra dirigida per Ernesto Valverde. Enguany, malgrat ensopegar de nou davant d'un rival directe per la lluita per Europa i disminuir les possibilitats d'accedir-hi, els homes de Quique afrontaran dissabte a Cornellà contra l'Alabès una cita vital per recuperar sensacions i convèncer a la graderia que l'ambició és elevada i segueix intacte. Gerard Moreno, José Antonio Reyes i Marc Navarro ja estaran disponibles, al mateix temps que Leo Baptistão podria tenir l'oportunitat de reaparèixer quatre mesos després, període en el qual s'ha mantingut absent per lesió.

Jordi Pineda.