D'esquena a la realitat

És cert que vam guanyar al Dépor amb un partit correcte en termes generals, però aquesta victòria és suficient? És a dir, per un ajustat triomf contra un Dépor en hores baixes cal tornar a confiar amb el Galca que per la seva tossuderia i incoherència ha aconseguit en temps rècord que l'equip caigui al pou de la classificació?

Si anem més enllà d'aquest extremisme emocional que afecta a tots els espanyolistes i que fa que passem de la decepció més absoluta a una gran eufòria, i a la inversa, en un curt període de temps, hem de tenir en compte que aquest cap de setmana Galca tot just va sumar la segona victòria en lliga d'ençà que fa tres mesos va agafar les regnes de l'equip, i penso que no s'ha de continuar confiant amb ell perquè sembli que amb aquest nou sistema més defensiu hagi millorat el rendiment de l'equip, i és que l'anterior jornada, amb aquest mateix plantejament ja en marxa, l'equip es va deixar remuntar un 0-1 a Mestalla contra un València en escac i mat, i en aquesta, tampoc va aconseguir fer un gran partit contra els gallecs tot i la victòria.

També hem de tenir en compte que el tècnic romanès ha encadenat una dinàmica de resultats molt més negativa que per la que Sergio va ser cessat, i ha comès una llarga llista de calamitats, moltes molt semblants a decisions per les quals es va sentenciar al seu antecessor. Sense anar més lluny, la sortida de Joan Jordán dels onzes quan estava en un gran moment de forma, per a posar-hi en el seu lloc a Abraham, inèdit fins aleshores, la insistència en la titularitat de Víctor Álvarez per la banda esquerra, la no convocatòria de Rufo o Dalmau quan l'equip estava pràcticament sense davanters (que fa que ara tots dos vulguin marxar cedits per manca d'oportunitats aquí), o treure-li a Pau la titularitat per a posar-hi en el seu lloc un Arla que acabava d'arribar i que l'únic mèrit que havia fet més que el canterà era ser conegut seu.

Per tot això, i molt més, continuo sent contrari a la continuïtat de Constantin Galca i crec que amb ell a la banqueta l'Espanyol no serà capaç de superar la forta crisi esportiva que l'envolta i patirà, i és que dubto, com ja he dit, de la capacitat de l'entrenador i en conseqüència de la de l'equip per tirar endavant els complicats i decisius partits que ens presenta el calendari aquestes pròximes dues setmanes.

Jordi Pineda.