L'Espanyol arribava a la cita contra el Sevilla amb l'obligació d'endur-se els tres punts per segellar una permanència que sinó es podia complicar força a causa que els últims dos partits de la temporada eren contra rivals complicats i exigent, com el Barça i l'Eibar, i a més a més els de baix collaven.
Amb les absències de Javi López i Abraham, Constantin Galca va optar per donar entrada d'inici a Rober Correa al lateral dret i a Enzo Roco a l'eix de la defensa per enviar a Óscar Duarte a formar el trivot del mig del camp amb Diop i Víctor Sánchez. Pel que fa a la porteria i a la zona ofensiva, que és on més dubtes hi havia sobre la decisió que acabaria prenent Galca, l'alineació no va admetre sorpreses i Pau López va tornar sota els pals pericos, mentre que a l'altre costat del camp Hernán, Asensio i Caicedo formaven el trident d'atac.
Tots dos equips van sortir tímids. L'Espanyol per por a encaixar un gol que li compliques el partit i la continuïtat a primera, i el Sevilla, per falta de ritme i de confiança dels onze titulars, i és que la majoria d'ells, o bé eren suplents o bé del filial. El partit no trobava dominador i tots dos equips s'alternaven llargues possessions que mai acabaven en res. Algunes centrades a l'àrea de Marco Asensio per l'Espanyol, i de Diogo i Matos pel Sevilla, que no trobaven rematador, era el més perillós que tots dos conjunts podien oferir. Cap d'ells no volia prendre riscos innecessaris, i es feien forts al darrere per intentar sorprendre el rival en contraatacs que mai arribaven a bon port. Al final, el més destacat del primer temps va acabar sent els sentits minuts d'aplaudiments que es van dedicar a Puerta i a Jarque als minuts setze i vint-i-u respectivament.
Amb l'entrada al camp de Nico Pareja per part del Sevilla, que reapareixia després d'una llarga lesió aplaudit per tota la grada de Cornellà, va començar una segona meitat que canviaria bastant respecte a la primera, si més no, en ocasions manifestes de gol. La primera la va tenir Víctor Sánchez en rematar al pal una centrada des de la banda esquerra. Posteriorment, i aprofitant un gran xut d'Hernán Pérez que es va estavellar al pal i posteriorment va rebotar en el porter del conjunt andalús, Felipão Caicedo va rematar a plaer i va anotar l'un a zero definitiu que va donar finalment la victòria a l'Espanyol. De totes maneres, encara quedaven quaranta minuts, i els homes de Galca van intentar buscar el gol que hagués donat la tranquil·litat, però finalment no va arribar. Les penetracions a l'àrea de Sergio Rico van començar a augmentar i vint-i-cinc minuts després entre Hernán i Gerard van tenir l'ocasió més clara del partit després del gol. El paraguaià va fallar absoltament sol davant el porter blanc-i-vermell i al rebot, el català va enviar la pilota al pal dret de la porteria.
Al final, tres punts d'or en un partit travat i avorrit, sobretot al primer temps, que serveixen a l'Espanyol per certificar una permanència que alguns ja preveien complicada. Els blanc-i-blaus, amb quaranta punts, estan cinc per sobre del descens faltant dos partits per disputar. La pròxima cita de l'Espanyol serà al Camp Nou, on tindrà l'oportunitat de repetir el 'Tamudazo', i posteriorment acabarà la temporada a casa contra un Eibar que amb tota seguretat tampoc es jugarà res.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada