El partit ja no tenia cap transcendència de cara a assolir objectius, ja que tots dos equips, salvats matemàticament, tampoc optaven a res més. Això feia que l'Espanyol arribes a la cita amb l'única motivació de sumar els tres punts per acabar el més amunt possible a la classificació i maquillar l'horrible temporada realitzada. Sense res en joc, l'assistència a l'estadi es convertia en una de les més baixes de la temporada, i a més a més, molts dels que hi eren estaven més pendents dels partits paral·lels que decidien el descens que no pas del de l'Espanyol.
Tot i que durant la setmana s'havia especulat amb la possibilitat que Galca donés entrada als menys habituals, com Arla, Montañés o Salva Sevilla, finalment el tècnic romanès va optar per alinear l'onze de gala per poder acomiadar el millor possible la temporada.
El partit va començar amb un domini força clar de l'Espanyol. L'equip blanc-i-blau era irreconeixible respecte al de les últimes jornades, i és que Marco Asensio, Gerard Moreno i Hernán Pérez realitzaven combinacions espectaculars al davant que ben d'hora van acabar derivant en gol del mateix Gerard. Tot i l'u a zero, Galca va optar per avançar les línies, i això va derivar amb encara més ocasions de gol que van acabar donant com a fruit el dos a zero de Marco Asensio. Amb un Eibar inofensiu, l'Espanyol es conformava amb la còmoda victòria per dos gols davant l'equip de Mendilibar, però veia com Javi López queia lesionat al minut quaranta i havia de ser substituït per Rober Correa.
La represa va començar amb un Eibar molt més actiu que al primer temps. Adrián i Sergi Enrich van estar a punt d'anotar, però finalment va ser Borja Bastón qui va poder retallar distàncies mitjançant un clar penal d'Enzo Roco sobre Keko. El gol no va fer reaccionar a l'Espanyol, però una genialitat de Marco Asensio al minut seixanta-cinc es va convertir en el tercer gol de l'equip de Galca. L'Espanyol va reconduir la situació i es va tornar a convertir de nou en el dominador de l'encontre. Amb tot decidit i sense cap motivació per part dels dos equips, el ritme del matx va decaure, però això no va evitar que es continuessin veient gols. Gerard Moreno, aprofitant una molt bona passada vertical, va sentenciar anotant el quatre a u, i el seu setè gol en una temporada decebedora tant del col·lectiu com d'ell personalment. Uns minuts més tard, sobre la botzina final, Sergi Enrich va aprofitar una assistència de Borja Bastón per anotar el segon de l'Eibar i confirmar a Pau com el porter més golejat de tota la història de l'Espanyol, i fer també a l'Espanyol l'equip més golejat de Primera, quelcom que fins aleshores compartia amb el Rayo Vallecano.
Al final, la poca gent que havia assistit a l'estadi va quedar-se per mostrar el seu grau de satisfacció amb la temporada de l'equip. Mentre que una part força àmplia va etzibar una xiulada força sonora als futbolistes, una altra part, més minoritària, va aplaudir mostrant il·lusió de cara al futur més immediat amb el projecte de Chen Yansheng.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada