Qüestió de fe

És innegable que l'Espanyol no travessa un bon moment en l'àmbit esportiu. L'equip de Constantin Galca només ha sumat cinc dels últims divuit punts i ha temptejat el descens durant tot el curs fins a la darrera jornada, quan una victòria per la mínima a Cornellà contra un irreconeixible Sevilla va donar als blanc-i-blaus la salvació virtual. A més a més, l'equip és nul en atac i un desgavell en defensa, sobretot fora de casa, on encara no ha aconseguit mantenir en cap partit la porteria a zero.

Aquest diumenge l'equip visita el Camp Nou amb la missió de treure algun punt i amb l'obligació de ser jutge de la lliga, vulgui o no. Encara que les sensacions entre la pericada no són bones i molts ja signarien ara una derrota que no arribes a l'humiliació, tot és qüestió de tenir fe i confiar en un equip, que tot i no haver donat gaires arguments futbolístics que facin pensar que pot treure quelcom positiu del Camp Nou, sempre es creix en els derbis, i no cal anar gaire lluny per trobar un exemple ben clar.

Corria la primera setmana de gener d'aquest mateix any quan els blaugranes visitaven Cornellà-El Prat enmig d'una dinàmica de joc i de resultats espectacular. Els de Luis Enrique arrasaven per allà on passaven fins que a l'RCDE Stadium es van topar amb un os molt, però molt dur de rossegar. Tot just era el tercer partit de Constantin Galca al capdavant de la plantilla, i dels dos anteriors només n'havia guanyat un, contra Las Palmas, que estava en crisi esportiva, i amb molt de patiment. El tècnic romanès havia substituït recentment a Sergio González i l'estabilitat al vestuari era nul·la. De totes maneres, aquell dia l'equip va treure el millor d'ell mateix, i va acabar plantant cara a un FCBarcelona que es va veure sobrepassat per la intensitat que hi van posar ela blanc-i-blaus. El resultat final del partit va ser de zero a zero i la sensació final va ser que l'Espanyol hauria pogut guanyar el partit d'haver tingut més encert de cara a porteria.

En el futbol no existeix partit del qual se sàpiga el resultat abans de començar, i diumenge no és una excepció. Ningú ha de tenir cap dubte que a la gespa saltaran onze guerrers disposats a deixar's-ho tot pels nostres colors, es diguin com es diguin, i siguin més bons o més dolents, i el que està clar és que sigui quin sigui el resultat, si l'equip hi posa actitud podrà sortir amb el cap ben alt, i si puntua, doncs encara més.

Jordi Pineda.