Una última embranzida insuficient

Passaven els dies i l'Espanyol continuava sense anunciar ni incorporacions ni baixes. Les mancances vistes contra el Sevilla i el Màlaga havien fet canviar els plans de Quique, que demanava ara la sortida d'alguns jugadors amb els quals en principi contava, i en conseqüència també el fitxatge d'altres per suplir a aquests. De totes maneres, els moviments del club eren inexistents, i es confiava tota la moguda a les últimes hores de mercat, que van acabar convertint-se en una nova decepció pels aficionats espanyolistes. Una més.

Amb la baixa d'Arbilla, les més que previsibles d'Álvaro, Ciani, i Pau, i les desitjades de Rubén Duarte, Víctor Álvarez, i Papakouly Diop, es calculava que l'Espanyol incorporaria com a mínim a un porter, un lateral dret que afegís competència a Javi López, dos centrals que s'afegissin a Óscar Duarte i a Martín Demichelis, i un lateral esquerre que esdevingués titular des del primer dia, a més a més d'un davanter (dos si acabava marxant Felipão Caicedo, la "Pantera") per complaure el desig de Quique Sánchez Flores de doblar totes les posicions. Si més no, les hores anaven passant i l'única operació oficial era la sortida d'Àlex, confirmada al migdia. No va ser fins ben entrada la tarda quan de cop i volta es va anunciar gairebé tot de manera successiva. Les sortides d'Álvaro i Pau van ser el primer que el club va oficialitzar, seguit de les incorporacions de Diego López i Diego Reyes. Dit això, de nou, silenci. Faltaven moltes peces, però el temps anava passant i la falta de notícies feia neguitejar cada cop més a una afició que havia confiat, erròniament, amb la feina (per qualificar-ho d'alguna manera) d'Àngel Gómez i Quique Sánchez Flores a l'àrea esportiva.

Van tocar les dotze de la nit juntament amb l'arribada in extremis d'Álvaro Vázquez i la recessió d'un Mika Ciani que a més a més es va presentar a les oficines per firmar els documents tan sols deu minuts abans de tocar mitjanit. Però res més. Cap novetat més. Ni lateral dret, ni quart central, ni lateral esquerre, ni venda de Caicedo, ni venda de Diop, ni sortides de Rubén Duarte ni de Víctor Álvarez, amb qui Quique no compta gens. Un fiasc. Un altre. I ja no és el primer d'aquesta nova era. Les reaccions del gros de la massa social, al final, no van ser tan adverses com s'esperava, i es va acabar defensant i alabant la feina feta per l'àrea esportiva. Hi ha qui també va celebrar la no sortida de Rubén Duarte, encara que no jugarà amb QSF. De totes maneres, una alegria puntual per als que la tinguin, i és que quan l'absència de lateral dret i esquerre per falta d'efectius generi un problema, tothom s'enrecordarà de la mala gestió feta per part de tots els responsables, o més ben dit, irresponsables. Una mala gestió que ens ha dut a tenir una plantilla, tot i que amb jugadors interessants, molt descompensada i desequilibrada.

Ara caldrà esperar que la sort ens acompanyi durant el camí, perquè sinó, atenció que venen corbes. La mala gestió que s'ha fet del temps en aquest mercat ha condicionat clarament a una plantilla que ha quedat del tot descompensada, com ja he dit. Caldrà veure si finalment l'Espanyol recorrerà al mercat de jugadors lliures, molt però que que molt limitat de totes maneres, per reforçar-se, i és que si no, hi haurà problemes segur. Chica podria ser una opció, de fet, la millor si ho comparem amb la resta de laterals drets lliures. És cert, que Ángel Gómez i Ramon Robert van deixar a entendre que el rastrejaran intensament en cerca de quelcom interessant, però poca garantia són les seves paraules, i és que els acompanya un bon llistat de promeses incomplertes, i això que no porten ni un any al càrrec. En el seu cas, és ben cert que les paraules se les endú el vent, un vent que al final també podria, encara que esperem que no, endur-se la il·lusió que ha generat l'ambiciós projecte de Chen Yansheng i Rastar, i tot, per no tenir persones competents en càrrecs de transcendental importància pel bon desenvolupament de l'entitat.

Jordi Pineda.