Translate

dimarts, 21 de març del 2017

Eibar 1-1 Espanyol: Patacada

Amb l'enfrontament envers l'Eibar, rival directe en la lluita per la setena plaça, i amb la possibilitat de superar-lo en cas d'assolir una victòria, podent també apropar-se fins a un sol punt de l'ocupant del setè lloc, l'Athletic Club, que rebia la visita del sempre complicat Reial Madrid, sorgia una oportunitat única per donar un cop d'efecte i demostrar que la candidatura a lluitar per fites ambicioses era ferma. Enguany, malgrat que el conjunt blanc es va imposar als bascos, l'horrible partit dels de Quique a Ipurua, que amb molta sort van poder salvar un empat gens merescut, va impedir avançar posicions, i tan sols va servir per mantenir la distància amb l'Eibar, de dos punts, i retallar-ne un als homes d'Ernesto Valverde, situats cinc per sobre.

Quique Sánchez Flores, molt fidel a la màxima de 'el que funciona no ho toquis', va repetir onze, introduint només dues variacions, l'entrada de Pape Diop per un Marc Roca al qual se'l va trobar molt a faltar per donar criteri al mig del camp, que va ser propietat en tot moment del conjunt local, i la d'Hernán per Piatti, que complia cicle d'amonestacions. Diego López, Javi López, Óscar Duarte, Diego Reyes, Aarón Martín, David López, José Manuel Jurado, Felipão Caicedo i Gerard Moreno van completar un onze on no hi va ser Víctor Sánchez, que reapareixia després d'un llarg període d'absència provocat per una complicada lesió. Enguany, el de Rubí va haver d'esperar amb paciència el seu torn a la banqueta, que va arribar ben entrat el segon temps. A l'altra banda, Mendilibar, que va optar per alinear d'inici a l'ex blanc-i-blau Anaitz Arbilla, va realitzar diferents variacions en el dibuix, esdevenint la més notable la d'introduir dos puntes referència, Kike García i Sergi Enrich, en lloc d'un de sol, suprimint un migcampista i dotant a l'equip de més verticalitat i joc directe.

Com feien preveure els antecedents, l'Espanyol va cedir des del primer minut la pilota als locals, i va basar tot el seu joc ofensiu en recuperacions i ràpides transicions al contracop. Enguany, el pla de Quique Sánchez Flores no va esdevenir exitós, i els homes del seu homòleg, Mendilibar, van fer-se amb el domini total, no només del joc, sinó també d'arribades i ocasions. Els blaugranes arribaven amb molta facilitat a tres quarts camp, i jugada rere jugada, en un atac i gol constant, obrien a banda, on Pedro León o Inui, dos punyals, rebien, i o bé realitzaven la diagonal cap a dins buscant, o filtrar una pilota interior, o directament el llançament, o bé centraven a l'àrea en cerca de Sergi Enrich i Kike García. I de fet, així va arribar l'un a zero. Perdo León va desfer-se amb excessiva facilitat d'Aarón, i des de la línia de fons va enviar la pilota al cap del ja citat Kike García, que lliure de marca va rematar a plaer davant un Diego López batut. Malgrat que el monòleg blaugrana va prosseguir, les aturades del porter gallec i errades o infortunis en els últims metres van evitar marxar al descans amb un marcador bastant més ampli que hagués pogut esdevenir la sentència.

Gens va canviar el guió a la represa, i el joc va continuar essent en exclusiva al camp espanyolista. Enguany, aquest cop sí, en una ràpida transició al contracop, José Manuel Jurado, rematant de forma acrobàtica una mil·limètrica assistència de Gerard Moreno, va posar les taules a l'electrònic davant la incredulitat de tota Ipurúa, desquiciada en veure com el seu equip havia hagut de fer mans i mànigues per anotar un únic gol, mentre que els de Quique, amb un sol xut entre els tres pals, que va acabar esdevenint l'únic en tot el matx, van assolir la diana de l'empat. Però com bé diuen, en el futbol tot està basant en què la pilota entri. Malgrat que l'Eibar va seguir-ho intentant amb insistència fins al final, va quedar palès que quant a efectivitat no era el seu dia, essent, per contra, l'únic aspecte del matx en el qual l'Espanyol es va imposar amb claredat. Un empat que, si per si sol ja deixava mal sabor de boca, aquest encara va empitjorar quan en una de les últimes accions de la cita, Óscar Duarte, evitant la rematada del davanter de la formació basca, va caure malament i va haver de ser retirat del rectangle de joc en llitera, confirmant-se posteriorment els pitjors pronòstics. Trencament de lligaments i en conseqüència, entre set i vuit mesos de baixa que li impediran reaparèixer fins a l'any vinent, el 2018.

De nou, l'equip de Quique Sánchez Flores va malgastar una gran oportunitat de retallar a tan sols un punt la distància amb el setè, l'Athletic, que va perdre envers el Reial Madrid, i de col·locar-se vuitè per sobre del mateix Eibar i del Celta. La covardia en els plantejaments, la falta d'idees i la poca claredat en el joc, quelcom que va provocar una clara superioritat del conjunt rival, van condicionar de nou el resultat d'un partit on l'Espanyol, que disposava de recursos suficients per haver fet molt més, va acabar demanant l'hora i donant l'empat per bo perquè, vist el vist sobre el verd, era el mal menor. La visita del Betis després de l'aturada per seleccions i el viatge intersetmanal, de nou, a l'estadi d'un rival directe com és el ja citat Athletic Club, definiran el rumb d'un equip que afronta un mes d'abril complicat, on a més a més també haurà de rebre l'Atlètic de Madrid i el Barça.  

Jordi Pineda.