Entrevista a Javi Chica: "Perquè no fastiguejar-li la lliga al Barça?"

En la prèvia del derbi enfront del Barça, que visitarà Cornellà dissabte vinent amb la pressió afegida de no poder fallar per seguir en la lluita pel lideratge, parlem amb Javi Chica, un futbolista amb passat blanc-i-blau i molt conegut pel seu gran sentiment espanyolista, que entre altres, va demostrar en diferents derbis disputats entre els anys 2006 i 2011. Amb ell valorem l'actualitat de l'equip, el possible esdevenir del partit, les seves sensacions sobre aquest, i sobretot, recordem alguns dels derbis més destacats d'aquesta última dècada, esdevenint el principal protagonista el mític 'Tamudazo'. Unes interessants reflexions que pots, o bé llegir a continuació, o bé escoltar fent click aquí.

- S'aproxima una data senyalada al calendari de tots els pericos com és el derbi que es disputarà el pròxim dissabte a Cornellà. Impacient perquè arribi el partit?

La veritat és que sí. Aquests partits els vius des de petit. Tens molta rivalitat contra el Barcelona, i el cert és que encara que ara no estic dins del vestuari, com a afeccionat de l'Espanyol en tinc moltes ganes.

- T'entren ganes de tornar-ne a jugar un?

La veritat és que sí. Per circumstàncies del futbol vaig haver de sortir de l'Espanyol, i potser aquesta és una cosa de les que es perden: els derbis, i l'emoció que tenen. Perquè tot i no ser tan fort com el Barcelona, normalment li posàvem les coses difícils.

- Precisament aquest any fa deu temporades que vas debutar en un derbi. Recordes com es va produir?

Bé, el meu debut contra el Barça va ser a Copa Catalunya, i la veritat és que em va obrir les portes del primer equip. Valverde em va posar de lateral esquerre al camp del Girona, en una final de Copa Catalunya, i allà vam guanyar i em va sortir un bon partit, que em va obrir les portes del primer equip per jugar molts més derbis.

- Des d'aleshores ha passat una dècada en la qual s'han disputat molts derbis, quedant alguns d'ells en la retina dels afeccionats espanyolistes. Recordant els més destacats, trobem en primer lloc un 3-1 a Montjuïc aquell mateix 2007. És potser un dels partits més complets dels últims anys davant el Barça?

Bé, a casa, que recordi, segurament sí, perquè al final el marcador així ho diu. Però pel que fa a joc, potser, pel mal que va poder fer al Barcelona, l'any que va marcar Tamudo, el 'Tamudazo'. Jo crec que aquell va ser el partit, si no en el que millor joc va desplegar l'equip, per com es va donar el resultat, amb la mà de Messi i tota la resta, el derbi a recordar.

- Precisament aquest 3-1 del qual parlàvem és l'última victòria de l'Espanyol com a local en un derbi. Estrenar-se a Cornellà dissabte, ho veus factible? Ets optimista?

Sí, la dinàmica de l'equip així ho diu. I ja no és tan sols la dinàmica, sinó el fet que l'equip està molt ben treballat tàcticament i amb les idees bastant clares. És veritat que potser l'altre dia contra l'Sporting van faltar idees a dalt, igual que contra el Leganés, però s'ha de confiar amb l'equip, i està clar que el Barça, quan ha vingut anys endarrere a Cornellà, no ha tingut la pressió que tindrà en el partit d'aquesta setmana, perquè al final, deixar-se un punt és deixar-se la lliga un altre cop.

- Tu quin partit esperes?

Bé, jo crec que el que venim veient de l'Espanyol. El Barça, entenent que haurà de dominar la possessió de la pilota, com ve fent habitualment l'Espanyol anys endarrere. Que l'equip esperi el seu moment, que estigui ben organitzat al darrere, i que en alguna contra canviï el resultat del partit i puguem cantar victòria.

- Si seguim recordant derbis, un que citaves ara, el 2-2 al Camp Nou recordat com 'El Tamudazo', com el vas viure des de la gespa?

Doncs la veritat és que una alegria immensa. Sabíem del que aquest partit podia significar, i em fa gràcia quan els culers diuen que l'Espanyol només celebra les derrotes del Barça. Jo no crec que sigui així, però em fa gràcia per això. Quan nosaltres anem al camp del Barça igual que quan ells venen, encara que ens tinguin respecte i pensin que som pitjor equip que ells, per nosaltres és molt important sempre guanyar a l'altre equip de la ciutat. Aleshores, qualsevol resultat que sigui positiu per nosaltres, jo crec que els faria molt mal.

- D'una altra manera, però dissabte l'Espanyol tornarà a exercir com a jutge de la lliga. Això es planteja com un repte, com una pressió, o no s'arriba a plantejar?

Jo crec que és una motivació extra. Potser l'Espanyol, pel resultat d'ahir -empat a Gijón- s'ha distanciat massa d'Europa pels partits que queden, i escolta, perquè no fastiguejar-li la lliga al Barça? Per mi, com a jugador, si estigués al vestuari, seria un objectiu principal ara mateix. Està clar que han de sumar tots els punts possibles, i per això prima sumar el dia del Barça, fora que ells després puguin quedar-se sense la lliga o no. Però és un objectiu que jo crec que la plantilla té entre cella i cella.

- Deies ara que s'allunya Europa. Per aquest motiu també seria una bona manera de tancar la temporada esgarrapant-li alguns punts al Barça, no creus?

Sí, està clar. Europa sembla que s'ha distanciat, encara que en el futbol mai se sap, perquè ara guanyes tots els partits que queden, aconsegueixes cent per cent de punts, i jo crec que l'Espanyol entraria a Europa. Però queden tres partits després del Barcelona, i s'ha de pensar a aconseguir aquests tres punts, i més pel rival que és. Perquè és l'altre equip de la ciutat, i tenim aquesta ràbia sempre de guanyar-los en un derbi, com tota la vida.

- Si s'aconsegueix un bon resultat al derbi encara penses que hi hauria possibilitats d'arribar a Europa o ho veus molt complicat?

Bé, això no depèn del resultat del derbi. Al final tots els partits són tres punts. Evidentment que seria una injecció de moral enorme, perquè estaries aconseguint els punts davant d'un rival molt fort, molt potent, però de res et serveix guanyar al Barcelona i perdre un partit després. Per aconseguir arribar a Europa jo crec que s'ha de sumar un noranta per cent dels punts en joc, i això implica guanyar els primers tres que són contra ells.

- Un altre dels derbis que ha quedat a la retina durant aquesta última dècada és la visita l'any 2009 al Camp Nou, quan l'equip era cuer i va vèncer per 1-2 a un Barça líder. És el millor exemple de l'important que són la intensitat i les ganes en aquests partits?

Durant l'entrevista has dit diversos cops que si el Barça és líder, nosaltres cuers, o que si estem abaix. És igual. Un derbi és un derbi i s'obliden les posicions a la taula. És una final, i el que guanya aquest partit guanya aquesta final. Que no et donen un títol? És cert. Però sí que hi ha una victòria moral que per nosaltres, com la Meravellosa Minoria que som, ens porta satisfacció, que és pel que ara la plantilla ha de lluitar.

- Encara que des de la plantilla s'intenti transmetre normalitat durant la setmana, tu que has estat dins del vestuari, sempre és un partit especial que tots els jugadors tenen ganes de jugar, oi?

Sí, home, està clar. A aquest nivell qualsevol partit és especial, però torno a repetir que són dos equips de la mateixa ciutat, i en aquest partit tothom té especials ganes. Perquè, a part dels grans jugadors que tenen, sempre et queden les ganes de fer un bon partit, guanyar al Barça, i que tothom parli de tu, que tothom parli de l'Espanyol. I jo penso que és una cosa bonica, que hauria de succeir en aconseguir els tres punts, i que es torni a parlar de l'Espanyol, com ha de ser. És un equip que està ressorgint, i que aquest any ha fet un pas per anar cap amunt. Una alegria seria aquesta, guanyar al Barça.

- Un altre dels factors molt importants en un derbi és l'afició i la graderia. L'ambientàs que es va viure en el primer derbi a Cornellà, en aquell 0-0 que es va assolir l'any 2010, és la línia a seguir?

Doncs potser sí. Aquest any hi ha hagut problemes pel tema de la graderia, però bé, està clar que l'Espanyol rebrà d'una manera bonica per a l'Espanyol al Barça, i jo crec que la graderia sempre juga un paper molt important en aquest tipus de partits.

- Per l'ambient, o per qualsevol altre factor, hi ha algun derbi que recordis de forma especial respecte els altres?

Bé, potser el de Tamudo, 'El Tamudazo'. És el què et dic: Què recordes? Quin derbi recordes? Doncs al final, el derbi que recordes, per molt que hagis guanyat al Barça, és un derbi en el qual li has fet mal al Barça. Ja no només per guanyar-lo, sinó perquè al final, la nostra victòria va fer que el Barça no aconseguís el títol, i això no és un títol per l'Espanyol, però és un títol que no té el Barcelona.

- I centrant-nos més en el partit de dissabte, creus que arriba en el millor moment? Pel bon moment de l'equip i els dubtes que està generant aquest any el Barça a domicili.

El que està clar és que per l'Espanyol, l'objectiu principal de la temporada era la salvació, i aquesta salvació, i aquesta tranquil·litat, hi són. I no és el mateix afrontar un derbi, com l'any passat, on l'equip estava molt a prop de les posicions de descens, que afrontar-lo ara. Tot ha canviat respecte, per exemple, l'any passat, i jo crec que l'Espanyol pot donar la sorpresa.

- Com comentaves ara, des de la tranquil·litat, i amb molt poc a perdre per molt a guanyar, l'Espanyol afronta el partit amb un cert avantatge respecte al Barça, que vindrà amb molta pressió, no creus?

El Barça no arriba com a líder. O sí que arriba com a líder, però no amb aquesta seguretat que sortirà líder. Aleshores, aquesta és una pressió que, malgrat que són jugadors que hi estan molt acostumats, al final és difícil. Vénen de quedar-se fora de la Champions, de guanyar al Bernabéu amb molt desgast, de jugar un partit entre setmana igual que l'Espanyol, i potser un dels equips que estigui més fort i més resistència tingui, pugui endur-se el partit.

- Ja per acabar, pronostiques potser un dels derbis més igualats dels últims temps, o en absolut?

Bé, això mai se sap. Esperem que no sigui igualat i que sigui molt desequilibrat per part de l'Espanyol. Que aconsegueixi una victòria tranquil·la. Però probablement sí que serà un partit que es decideixi per algun error, o quelcom que, hi hagi tanta precisió tàctica, que sigui un partit més de tensió i de força que no de qualitat.

Jordi Pineda.