Ja han passat set anys des que malauradament ens va deixar Dani Jarque. Durant tot aquest temps, el vint-i-u, dorsal que ell lluïa, s'ha convertit en un nombre molt especial per a l'espanyolisme. A la porta vint-i-u se li ha fet un memorial, al minut vint-i-u durant els partits sempre s'aplaudeix en memòria seva, el dorsal vint-i-u mai l'ha tornat a dur cap jugador, i tots els braçalets dels capitans de tots els equips de l'Espanyol llueixen el número vint-i-u.
Des de fa uns mesos, i coincidint amb l'arribada dels nous propietaris xinesos, s'havia parlat de la possibilitat de recuperar el dorsal vint-i-u per a la primera plantilla, però no ha estat fins avui quan el club ha anunciat de manera oficial a la seva pàgina web que set anys després, el dorsal que va lluir Dani Jarque durant cinc anys, tornarà a ser a la samarreta d'algun dels futbolistes de la primera plantilla la temporada vinent.
En concret, el comunicat del club diu que el millor homenatge a Dani Jarque és fer el vint-i-u ben visible, i que per aquest motiu, aquest dorsal tornarà a lluir a la samarreta d'algun jugador del primer equip que sigui de la casa. De totes maneres, penso que el millor homenatge és reservar el dorsal en memòria seva com s'ha fet fins ara, ja que el nombre vint-i-u es pot fer visible igualment en altres llocs, com en els braçalets dels capitans, per exemple.
Personalment, no comparteixo la idea que el dorsal vint-i-u torni a estar disponible i el dugui algun jugador, per molt que sigui de la pedrera. De fet, un dels motius que em fan ser contrari a la recuperació del vint-i-u és el precedent d'Antonio Puerta al Sevilla. Puerta, que va morir dos anys abans que Jarque, va deixar lliure el dorsal setze. Aleshores, el Sevilla va intentar retirar el seu dorsal, però la federació els ho va impedir, i igual que ara l'Espanyol, van decidir que només el portarien jugadors formats a la casa. Si més no, només nou anys després, el dorsal ja ha passat per molts jugadors diferents, alguns d'ells fins i tot que no tenien res a veure amb la pedrera del Sevilla, com Chéryshev o Fazio, l'actual portador. A més, està clar que cap jugador, per més canterà que sigui, i per més que senti els colors, mai mereixerà lluir el vint-i-u de l'enyorat i etern capità Dani Jarque.
Encara que jo sigui contrari a recuperar-lo, igual que molta altra gent, entenc que també hi hagi persones que pensin diferent, i per tant, penso que el millor per prendre aquesta decisió és fer una consulta entre els socis. Crec que una decisió tan rellevant com aquesta no pot estar en mans d'un petit grup de persones com és el consell, sinó que qui ha de tenir la potestat de decidir ha de ser tot l'espanyolisme, i per tant, els socis, que són el principal actiu d'aquest club.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada