Translate

dissabte, 7 de gener de 2017

Espanyol 1-1 Deportivo: Regals i carbó

Lluny del que els setze mil espectadors que van assistir a l'RCDE Stadium volien i esperaven, els Reis Mags d'Orient no van deixar tres punts, i de fet, van repartir regals, en forma d'error de Sidnei, però també carbó, en forma de gol del Dépor, i és que l'equip no va fer suficient bondat durant l'encontre, quelcom ja ve sent habitual, i ho va pagar. Un carbó, si més no, que va acabar essent ensucrat gràcies a la posterior ja citada diana de Gerard Moreno, que va acabar posant les taules al marcador. Un marcador, el d'empat a un, que per res va deixar satisfeta a una afició que, molt decebuda per haver deixat escapar, un cop més, dos punts, va mostrar per primer cop una lleu animadversió envers Quique i les seves decisions, com posar de titular a Salva Sevilla o deixar de comptar de cop i volta amb el jove Marc Roca, i després d'un trimestre acoblat al cert per cert al primer equip, enviar-lo de nou a competir amb el filial de David Gallego.

D'inici, el tècnic madrileny va presentar un onze amb diferents modificacions, que va incloure, fent honor al Dia de Reis en el qual es disputava l'encontre, diferents sorpreses, algunes més dolces i altres més amargues. Desmarcant-se dels habituals 4-2-3-1 i 4-4-2 amb els quals s'havia mogut fins a la data, va optar per apostar per un 4-3-3, amb Roberto sota pals suplint l'absència de Diego López, la defensa ja habitual composta per Víctor Sánchez, que durant l'encontre va recaure de la seva lesió, David López, Diego Reyes i Aarón, amb un sol pivot defensiu, Javi Fuego, per darrere de dos homes amb una projecció més ofensiva, com Jurado i Salva Sevilla, i Hernán i Piatti per les bandes, deixant a Gerard com a únic punta. Mentre que Marc Navarro va acabar sent el descartat, Marc Roca, de nou, va tronar a asseure's des de l'inici a la banqueta, i no va disposar ni d'un sol minut, i és que per davant seu fins i tot va passar Melendo. Preguntat Quique pel canterà després del matx, va reconèixer que no el meu mentalment preparat, tot i haver esdevingut a principi de temporada titular indiscutible durant moltes jornades, i fins i tot va deixar anar que haurà de tornar al filial.

L'Espanyol, tal com marcaven els cànons de la cita, va sortir a fer-se amb domini de l'encontre, i a buscar, mitjançant l'elaboració, aproximacions clares a l'arc de Tytón. Amb la pausa i la tranquil·litat necessària, i mitjançant el transcendental treball de Jurado i Sevilla, baixant a rebre la pilota al mig del camp, pujant-la, i distribuint-la a les bandes o bé filtrant-la pel mig per deixar amb avantatge a Gerard Moreno, l'equip blanc-i-blau de mica en mica va anar posant més problemes a un Dépor que no era capaç de donar senyals de vida davant l'aclaparador domini d'un Espanyol que tocava i tocava sense perdre l'esfèrica. Si més no, els errors en les finalitzacions i el pas dels minuts van permetre que el marcador no es mogués, i que el Deportivo, amb una necessitat imperiosa de puntuar per sortir de la zona baixa, comencés també a aproximar-se als dominis de Roberto Jiménez, que de nou, no va quallar un bon partit. A pilota aturada, els gallecs van començar a donar els primers ensurts, i va ser a escassos minuts per arribar al descans, quan Celso Borges, engaltant una pilota rebotada, va etzibar llançament molt potent i amb una paràbola impossible per Roberto, que es va estrallar al travesser, deixant aquest, però també a tota la pericada, tremolant durant una bona estona, mentre el rival lamentaven el que per ben poc no s'havia convertit en el zero a un.

Fent honor a les estadístiques, l'Espanyol no va anotar durant el primer temps, i amb el zero a zero a l'electrònic, ho va deixar tot obert pel segon període, que va començar sense canvis en cap de les dues bandes. Tampoc va canviar la dinàmica del matx, i és que tal com havia succeït durant els últims minuts de la primera meitat, l'equip de Gaizka Garitano va continuar essent amo i senyor de la pilota, mentre l'Espanyol provava, sense èxit, de sorprendre al contraatac. Fruit de la insistència, i també de l'errada de marcatge d'Hernán Pérez, i de la passivitat de Roberto en la sortida, els gallecs, aprofitant un córner, van aconseguir avançar-se al marcador amb un cop de cap de Borges, el mateix home que minuts abans havia estrellat una pilota al travesser. El gol va caure a l'estadi com un gerro d'aigua freda, i és que faltant mitja hora, l'encontre es posava costa amunt, i no puntuar podia ser molt perjudicial de cara al factor psicològic, sumant-li la derrota al Camp Nou i l'eliminació de Copa a mans de l'Alcorcón. Però una errada glamurosa de Sidnei, ex-perico, en la jugada posterior al gol, va deixar a Gerard completament sol davant el porter Tytón, i el de Santa Perpètua no va perdonar, fent pujar així un u a u a l'electrònic, que malgrat els intentats d'un i altre, ja no es va moure. A punt va estar l'Espanyol en una falta al lateral de l'àrea que Jurado va estavellar al travesser d'assolir la remuntada, però per centímetres no va ésser possible.

Amb vint-i-tres punts, i faltant dues jornades encara per acabar la primera volta, l'equip continua instal·lat a la zona mitjana de la taula, però cada cop més allunyat de posicions europees. València, la setmana que ve a Mestalla, i Granada, d'aquí a quinze dies a Cornellà, mesuraran les possibilitats reals d'aquest equip, i tancaran la primera meitat del curs per l'Espanyol, obrint així la porta a les primeres valoracions al treball que està realitzant Quique Sánchez Flores al capdavant de l'equip. Un equip que s'haurà de posar les piles, i és que donant un cop d'ull al calendari, fa vertigen. València a Mestalla i Granada a Cornellà aniran precedits de les visites del Sevillla de Sampaoli i la Reial Societat d'Eusebio, i dels desplaçaments a Màlaga i a Madrid.

Jordi Pineda.