Després d'haver guanyat al Sadar el passat dijous, i d'haver deixat millors sensacions, l'Espanyol afrontava la cita contra el Reial Celta com un duel clau per confirmar la seva millora, començar a agafar la senda del bon camí, i reenganxar a l'afició. Els gallecs, que tampoc havien començat del tot bé, arribaven a Cornellà també amb la necessitat d'endur-se els tres punts, tot i que amb baixes sensibles com la d'Orellana, una de les seves referències en atac. Es preveia, per tant, un matx molt disputat, amb opcions per ambdós equips, que de fet, tot i l'enganyós resultat de zero a dos, és el que va acabar sent.
Quique Sánchez Flores, per intentar donar solidesa al mig del camp, i alhora, millorar tant defensivament com ofensivament, va introduir un trivot al centre, amb Diop, Fuego, i Roca, sacrificant a Hernán Pérez, i deixant en atac a un trident format per Leo Baptistão, erràtic de cara a porteria, José Antonio Reyes, molt actiu i encertat durant tot el matx, i Gerard, el pitxitxi, que aquest cop es va quedar sense mullar. A la part del darrere, Diego López va continuar sota pals, Javi López i Víctor Sánchez als laterals, i David López i Óscar Duarte, a l'eix.
L'equip va començar el matx dominant a un Celta, que o bé per falta d'idees, o bé per manca de recursos, no donava senyals de vida en atac. Si més no, de mica en mica, es va anar equilibrant la cosa, i és que els locals van anar perdent possessió de pilota, i en conseqüència, els visitants en van anar guanyant. Tant és així, que els d'Eduardo Berrizo, cada cop més confiats i més ofensius, van donar les primers senyals d'alerta a Diego López. Estava clar que no li donarien una tarda tranquil·la al porter gallec. L'Espanyol, mitjançant Reyes, Gerard, i sobretot, l'indiscutible Leo Baptistão, va reaccionar, i va començar a provar a Sergio Álvarez, però sense contundència i encert suficient per a obrir la llauna i situar l'un a zero al marcador. Per tant, de manera justa, es va arribar al descans encara amb el marcador inicial, i és que ni un ni l'altre van fer mèrits suficients per obtenir avantatge.
A la represa, poc va canviar. El matx continuava sense dominador clar. A ambdós equips se'ls notava amb ganes d'anotar el primer gol per començar a dibuixar la senda de la victòria, però la por que ho aconseguís primer el contrari feia que tots dos prioritzessin no encaixar i defensar bé, i que en conseqüència, s'encomanessin a accions aïllades per crear perill. Va ser així, de fet, com van arribar les poques ocasions del segon temps. La més clara, una rematada de Baptistão al ninot quan es trobava absolutament sol davant del porter rival. Un partit bastant ensopit per l'aficionat, però seriós, sobretot defensivament, per part dels dos equips. Res feia pensar, arribats al minut noranta amb un empat a zero a l'electrònic, que aquest, finalment, es mouria. Però carai si ho va fer. Una errada de col·locació de Víctor Sánchez quan ja passava un minut del temps reglamentari va habilitar a Guissepe Rossi per quedar-se sol davant Diego López, que sortint a la desesperada, va veure com el davanter italià el superava amb una magnífica vaselina des de la frontal. La desesperació dels de Quique Sánchez Flores per anar a buscar l'empat de qualsevol manera, deixant orfe de jugadors la defensa, va propiciar un altre contracop dels visitants, que va acabar amb el zero a dos, obra de Pione Sisto, sobre la botzina final.
Un resultat molt cruel, i alhora injust, i és que cap dels dos equips va fer mèrits per endur-se els tres punts, i encara menys, per guanyar amb dos gols de diferència. De totes maneres, un resultat que s'ha convertit en una pedra més en el camí de Quique Sánchez Flores, que davant l'allau de crítiques, molt precipitades, que ha començat a rebre, apel·la a la paciència. Diumenge que ve, a les sis de la tarda, els blanc-i-blaus disposaran d'una nova revàlida per reivindicar-se, un altre cop, a l'RCDE Stadium, davant el Villarreal d'Álvaro González. Un encontre al qual no podrà assistir un altre Álvaro, Vázquez, que en un entrenament durant la setmana es va lesionar, i estarà quinze dies, com a mínim, fora de combat.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada