Quatre jornades i cap victòria. Així es va presentar l'Espanyol a Osasuna, un camp històricament complicat pels blanc-i-blaus. Amb les expectatives que s'havien generat amb la compra del club per Rastar, i en conseqüència, la millora econòmica i esportiva, dos punts de dotze possibles eren una llosa força grossa de la que l'equip necessitava desempallegar-se sí o sí a Navarra si no volia saltar al verd de l'RCDE Satdium diumenge vinent amb una rebuda protagonitzada pels xiulets i els mocadors blancs.
Pocs canvis a l'onze. Diego López a la porteria, deixant una setmana més a Roberto a la banqueta, Javi López, David López, Óscar Duarte i Víctor Sánchez, en línia defensiva, Diop amb Javi Fuego, una de les dues novetats, i és que després de complir sanció va deixar assegut a Marc Roca a la banqueta, Hernán Pérez, Leo Baptistão, Gerard Moreno, i José Antonio Reyes, l'altra novetat, en detriment del lesionat Pablo Piatti.
Poc control i moltes pilotes rifades a l'inici del partit. Ni a Osasuna li interessava fer de local i dur el pes del partit, pel risc que suposa això tenint un Espanyol davant expert en contracops, ni els de Quique Sánchez Flores volien arriscar anant a mossegar des del primer minut, per evitar encaixar més gols, i és que la sagnia, fins al moment, ja era massa gran. Tot i algunes arribades tímides d'ambdós equips, el partit cada cop s'encallava més, i la pilota amb dificultats passava pel mig del camp. L'alta pressió dels navarresos sumat al nul perfil ofensiu de Diop i Fuego feien que fos José Antonio Reyes, que va quallar un molt bon mat, qui hagués de baixar a buscar la pilota, si no és que David López o Óscar Duarte enviaven una pilotada cap amunt perquè la lluitessin Leo Baptistão i Gerard Moreno. Si més no, en una de les poques jugades trenades pels homes de Quique Sánchez Flores, va arribar el gol. Javi López, rebent a banda dreta, va enviar una centrada mesurada al cap de Leo Baptistão que el brasiler va aprofitar per treure les teranyines de l'esquadra de la porteria de Mario.
Osasuna, obligat a reaccionar després del gol espanyolista, va donar entrada a Oriol Riera en el lloc del migcampista Imanol García, del filial navarrès. Si més no, tot i alguna arribada amb poc perill dels locals, el guió de l'encontre no va canviar. L'Espanyol, sense aconseguir tenir continuïtat amb l'esfèrica als peus, tenia controlat el partit, però una errada en la sortida de pilota va donar peu a una magnífica jugada personal de Sergio León que a culminar amb un xut potent i col·locat al primer pal de la porteria de Diego López, que res va poder fer per evitar l'empat. Si més no, l'entrada de Marc Roca uns minuts abans va ser clau per capgirar la situació. El canterà, amb un perfil molt més ofensiu que Pape Diop o Javi Fuego, va servir per guanyar presència al mig del camp i poder treure la pilota jugada. A falta de vint minuts pel final, un contracop dirigit pel mateix Roca, amb una mestria impròpia d'un jugador de dinou anys, i Gerard Moreno, va acabar amb el gol del davanter de Santa Perpetua, un golàs. El quart en el seu compte personal aquest curs. A partir d'aquí, canvi radical. L'Osasuna va passar a assetjar a un Espanyol que es va replegar per complet per mantenir la victòria, i tot i mostrar-se erràtic en algunes situacions clau, i transmetre inseguretat, al final, l'electrònic, per sort espanyolista, ja no es va moure.
La pròxima cita serà diumenge vinent davant un Celta, que tot i haver guanyat l'últim encontre, es presentarà a l'RCDE Stadium amb la urgència de continuar sumant punts per corregir el mal inici de campionat. Amb un punt menys que l'Espanyol, estan molt per sota de les expectatives que havien generat, i igual que els de Quique, sortiran a per una victòria que qui l'aconsegueixi, sortirà catapultat cap a la part alta de la taula, i per contra, qui no l'aconsegueixi, continuarà enfonsant-se en la classificació.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada