Espanyol 3-1 Granada: Punt i seguit

Conseqüència d'estar immers en una nefasta dinàmica de resultats i de començar a despertar la versió més crítica de la graderia, també per l'horrorós joc exhibit fins a la data, l'Espanyol de Quique Sánchez Flores encarava la cita amb l'obligació de guanyar. Els tres punts es convertirien en vitals si s'aconseguien, i és que acabar la primera volta amb vint-i-tres, o acabar-la amb vint-i-sis, canviava molt, sempre parlant des d'una visió dels fets molt resultadista, la primera valoració sobre el treball realitzat per Quique. Això sí, des d'una perspectiva que comprengui quelcom més que els resultats, la gestió de Quique al capdavant del club durant aquests primers mesos amb prou feines frega l'aprovat. La mala planificació i les negligències durant el mercat estival, el nul futbol mostrat per l'equip fins a la data, o l'eliminació de Copa en mans de l'Alcorcón a la primera de canvis, motius més que suficients per no avalar, i molt menys alabar, la seva feina.

Amb moltes baixes, la majoria a causa de lesions, però recuperant diversos jugadors que a València no van estar disponibles, Quique Sánchez Flores va elaborar un onze que no va deixar indiferent a ningú. Amb la ja esperada titularitat de Diego López sota pals, de Diego Reyes i David López a l'eix, i d'Aarón al lateral esquerre, una de les principals novetats va ser el debut de Marc Navarro amb el primer equip, i com a titular. Un futbolista que, passats seixanta minuts, acabaria traient a Raul Tamudo el títol honorífic de ser l'últim canterà en anotar un gol en el partit del seu debut en lliga. Javi Fuego va seguir com a pivot defensiu, acompanyat per Jurado en detriment de Sevilla. Un Jurado que, per tant, va deixar una bacant en la posició de mitjapunta, que va ocupar amb escreix José Antonio Reyes, tornant a l'onze molts mesos després, i amb gol. Hernán i Piatti per les bandes, i Gerard Moreno en punta van acabar de completar l'alineació encarregada de plantar cara al Granada de Lucas Alcaraz.

Sense ganes de realitzar concessions als andalusos des del principi, i amb la intenció d'evitar ensurts matiners que poguessin condicionar l'encontre, com a València, l'Espanyol va començar amb una embranzida molt forta, que va fer recular el Granada, el qual no era capaç de fer tres passades consecutives, que ben d'hora va veure com Reyes anotava l'un a zero amb un xut magistral, col·locat al segon pal del 'Memo' Ochoa, aprofitant també la passivitat defensiva dels blanc-i-vermells. Si més no, el gol va provocar un pas endarrere del conjunt de Quique Sánchez Flores, que va començar a patir entre línies, i que ben d'hora, tan sols dotze minuts després, va veure com els homes d'Alcaraz empataven mitjançant el seu home-gol. Andreas Pereira va aprofitar una falta a la frontal per fer passar la pilota per sota de la tanca defensiva i batre a Diego López, que no va poder fer altra cosa que recollir la pilota dels fons de les xarxes. La igualada dels andalusos va dur la incertesa a l'RCDE Stadium i tan a prop estava el gol d'un com el de l'altre. L'esfèrica passava més temps a l'aire que al terra, i el futbol, com de costum, era nul. Si més no, fruit d'una acció de rebots, Piatti va rebre dins l'àrea, i rematant de primeres va aconseguir anotar el dos a un. Si més no, poc va millorar la imatge de l'Espanyol, i l'encontre va continuar sense dominador clar ni ocasions fins al descans.

Amb una avantatge mínima, i davant el descontentament dels escassos aficionats que havien assistit a l'estadi, quinze-mill tot i ser un dissabte al migdia, l'Espanyol va optar per començar el segon temps amb la mateixa intensitat que ho havia fet en el primer temps. Una embranzida que va donar fruit. Marc Navarro, després d'una bona jugada per la banda dreta, va etzibar un xut molt potent des del lateral dret del balcó de l'àrea, que va entrar per l'esquadra contrària de la porteria d'Ochoa, calcant gairebé el gol que anteriorment havia anotat el seu company Reyes. Una diana, que a més a més de deixar encarrilada a la cita, va esdevenir un premi per Marc Navarro, que després d'haver estat gairebé tot el curs passat inactiu per lesió, va debutar dissabte amb el primer equip, esdevenint, vint anys després que ho fes Raul Tamudo, l'últim canterà en debutar a lliga amb gol. Seguint el guió que s'havia escrit quaranta-cinc minuts abans, els blanc-i-blaus van tornar a recular, centrant-se a defensar el resultat i intentar sentenciar al contracop, i rebutjant, per tant, a exercir la seva condició de local. Si més no, aquest cop, tret d'algun intent tímid i sense èxit de realitzar el quart gol, no hi va haver reacció del Granada ni ensurts a la porteria de Diego López, acabant la cita amb un tres a un que va permetre als de Quique tancar la primera volta de la competició amb vint-i-sis punts.

Al final, per tant, un resultat que permet tancar la primera volta, pensant en clau resultadista, amb uns registres força satisfactoris, tot i continuar sense exhibir un bon futbol. Quique Sánchez Flores, molt qüestionat durant les últimes jornades, agafa aire, i disposarà de més crèdit per continuar treballant sense la pressió de la graderia i dels resultats. Tot i això, difícil el calendari que afrontarà l'Espanyol aquest pròxim mes, i és que després de rebre la visita del Sevilla diumenge vinent en un partit que es jugarà a les quatre i quart de la tarda, visitarà La Rosaleda, rebrà a la Reial Societat i viatjarà a Madrid per mesurar-se als homes de Zinedine Zidane.

Jordi Pineda.