Espanyol 3-1 Sevilla: Conformisme o ambició?

Quan la paraula "Europa" comença a ressonar per Cornellà-El Prat és que l'equip comença a fer quelcom bé, però enguany, sempre sol significar l'inici d'un conformisme que impedeix fer realitat el somni que persisteix des de fa una dècada, de tornar a disputar competició europea. Tant amb Pochettino, com amb Javier Aguirre, la relaxació de saber que la permanència estava feta va privar al club d'assolir aquesta ambiciosa fita, mentre que amb Sergio González va ser a la inversa: La mala planificació a l'inici de curs va ser el factor que va fer estèrils els posteriors esforços per arribar a fer-se amb el setè lloc de la taula classificatòria. Aquesta temporada, i després d'un inici força irregular, l'equip va remuntar el vol aprofitant una esplendorosa ratxa que va acabar amb la derrota del derbi i l'eliminació de Copa envers l'Alcorcón. Dues victòries consecutives, contra el Granada i el Sevilla, i el fet de posar-se a tan sols tres punts del setè, una posició que amb tota probabilitat aquest any durà a Europa, i vists els precedents, torna a posar-se sobre la taula com afrontarà els pròxims duels l'equip. Conformisme o ambició?

De nou amb moltes baixes, i molt sensibles, com les de Víctor Sánchez o Leo Baptistão, Quique Sánchez Flores va tornar a optar per tirar de la pedrera per suplir les absències més destacades, incloent-hi també a la llista definitiva alguns jugadors amb poca presència aquest curs, com Víctor Álvarez, arribant fins i tot a disposar de minuts, o Álvaro Vázquez. Enguany, Caicedo, davant la seva imminent marxa al Villarreal, que ja s'ha desfet de Pato, i de l'esperat retorn de Sergio García, no va ser un dels divuit futbolistes que es va vestir de curt. Així doncs, Diego López sota pals, Marca Navarro repetint titularitat al lateral dret, David López, Diego Reyes, Aarón Martin, que finalment no tindrà fitxa de primer equip per no excedir el límit salarial, Javi Fuego, José Manuel Jurado, José Antonio Reyes, Hernán Pérez, Pablo Daniel Piatti i Gerard Moreno, van ser els encarregats de sortir des de l'inici a plantar cara al fins aleshores segon de la lliga, el Sevilla de Sampaoli, que disputada aquesta jornada ocupa la tercera plaça empatat a quaranta-dos punts amb el Futbol Club Barcelona.

Ben poc va tardar l'Espanyol a posar problemes al Sevilla. A diferència d'altres ocasions, l'equip va sortir amb molta intensitat, i transcorregut un sol minut d'encontre, l'àrbitre va assenyalar penal per una clara obstrucció de Pareja, expulsat amb vermella directa, a Piatti, el qual es va encarregar de transformar José Antonio Reyes, anotant d'aquesta manera al seu anterior equip, qui es va despendre d'ell per considerar que ja no podia aportar el que se li exigia. Amb l'un a zero, l'equip va donar un petit pas endarrere. Tot i que ho seguia intentant al contracop, i amb força perill, qui duia el pes del partit era el conjunt hispalenc, i en una ràpida i brillant combinació dins l'àrea, Stevan Jovetić va anotar a plaer sobre la línia de gol la diana que suposava l'empat, i també un gerro d'aigua molt freda per l'Espanyol, i és que davant un Sevilla amb deu des del primer minut, qui per reconstruir-se havia hagut de treure un davanter, Ben Yedder, per donar entrada a un defensor, Lenglet, veia com tan sols era capaç d'aguantar l'avantatge un quart d'hora. Pocs minuts després, una altra arribada dels andalusos va estar a punt de certificar la remuntada visitant, però Diego López ho va evitar amb una mà miraculosa. A partir d'aquí, ben poc van tornar a intimidar ambdós equips als porters rivals. Gerard Moreno, tres minuts abans d'arribar a l'equador de la cita, va enviar fora una rematada de cap quan a Cornellà ja es cantava el gol, i dos minuts més tard, sobre la botzina, Marc Navarro, rematant de manera excel·lent una falta lateral servida per José Antonio Reyes, va fer pujar el dos a un a l'electrònic, permetent així a l'equip marxar al descans amb un resultat favorable.

Tot i que encara amb molta feina per fer, tot semblava anar sobre rodes. L'equip vencia en la celebració a l'estadi del nou any xinès, el de gall, que va portar dracs i menjars típics del país oriental, a més a més de tallers de cal·ligrafia pels més petits, i també en el dia de la confirmació del retorn d'un Sergio García, que va ser a la llotja lluint la jaqueta del club i fotografiant-se amb aficionats, fent així, a falta de confirmació oficial, que s'hauria de produir demà, encara més evident l'allau informacions que certifiquen el seu fitxatge. Si més no, el principal punt d'atenció no era altre la segona meitat del partit envers el Sevilla, i és que de confirmar-se la victòria, els de Quique Sánchez Flores podien fer un salt importat a la classificació. Si més no, ni els blanc-i-blaus van anar descaradament per la sentència, ni els andalusos van mostrar signes evidents de buscar la reacció. Tots semblaven conformar-se amb el resultat que s'estava produint. Quelcom que alhora es feia estrany, i és que la passivitat de l'equip hispalenc no era pròpia de la filosofia de Sampaoli. Si més no, l'Espanyol, necessitat d'una victòria important i contundent contra un rival d'entitat, no va voler deixar passar l'oportunitat, i després d'uns minuts d'especulació, va començar a prodigar-se descaradament en atac, assolint quan falten dinou minuts pel final la sentència. Una brillant jugada de Jurado per la banda dreta que Reyes va culminar al travesser i Gerard va ser incapaç d'introduir el rebot, va derivar en una segona acció en la qual, aprofitant de nou una assistència de Jurado, Marc Navarro va enviar una mesurada centrada a l'àrea petita que Gerard Moreno, aquest cop sí, amb el cap, va transformar en gol. El seu vuitè aquest curs, provinent de la primera assistència amb el primer equip d'un Marc Navarro que en els seus dos primers partits a primera divisió ja ha anotat dues dianes i ha realitzat una passada de gol.

Al final, i sense patir gaire, l'Espanyol es va acabar enduent tres punts vitals per començar a mirar cap amunt, i deixar definitivament a un costat els càlculs per la permanència, i és que del descens, l'equip ja s'allunya fins a setze punts. Una distància que podria ser més reduïda si l'Sporting hagués puntuat a San Mamés, quelcom que enguany hagués fet perdre punts a un Athletic Club que a hores d'ara ocupa, amb trenta-dos punts, tres més que l'Espanyol, l'última plaça que molt probablement donarà accés a l'Europa League, la setena. Els de Quique Sánchez Flores, novens però empatats amb l'Eibar, desè, i per darrere, a més a més del ja citat Athletic, del Celta, visitaran la setmana vinent la Rosaleda en una jornada que pot ser clau per escalar posicions a la taula classificatòria i retallar distància amb molts dels rivals directes, que hauran de disputar encontres d'alta dificultat, i és que mentre que els de Valverde s'enfrontar-se al Barça al Camp Nou, el Celta de Berizzo rebrà al Reial Madrid, el Villarreal visitarà el Sánchez-Pizjuán, i l'Eibar el sempre complicat Mestalla per mesurar-se a un València a l'alça des que Voro va agafar les regnes.

Jordi Pineda.