Espanyol 3-0 Osasuna: Tres punts i res més

Malgrat l'eufòria que van generar les tres victòries consecutives enfront del Granada, el Sevilla i el Màlaga, les derrotes, també consecutives, davant de la Reial Societat i del Reial Madrid, van fer a l'afició, coneguda per la seva extrema bipolaritat, tornar a tocar de peus a terra, arribant fins i tot a qualificar el partit contra Osasuna de vital pel que fa a l'esdevenir de la temporada. La mala dinàmica de la formació navarresa, sumat als dubtes i a la fama d'equip aspirina que amb els anys s'ha guanyat l'equip que ara dirigeix Quique Sánchez Flores, però alhora, la necessitat d'aquest per sumar els tres punts, feien preveure un matx d'allò més disputat i entretingut.

Quique Sánchez Flores no va poder comptar, de nou, amb Víctor Sánchez ni Leo Baptistão, lesionats des de ja fa diverses setmanes sense data de retorn. Enguany, sí que ho va poder fer amb Marc Navarro, que tornava a la convocatòria, i també a l'onze, després de perdre's el partit del Bernabéu envers el Reial Madrid per problemes físics. Un onze on el tècnic madrileny va introduir diferents modificacions, sobretot tàctiques, respecte als anteriors. Al darrere, Diego López, com no podia ser d'altra manera, va seguir sota pals. Diego Reyes i Óscar Duarte, que sorpresivament no va tornar a la banqueta, van formar l'eix, acompanyats per Marc Navarro i Aarón als laterals. David López, enguany, va avançar la seva posició al mig del camp, deixant a la banqueta a l'indiscutible Javi Fuego, però la presència d'un erràtic Jurado al seu costat no el va deixar brillar. Al davant, Piatti i Hernán van repetir als extrems, mentre que Quique va optar per tornar als dos puntes, donant entrada d'inici a Caicedo i Gerard. A l'altra banda va saltar la sorpresa, i és que el míster de la formació navarresa va decidir no alinear d'entrada als seus dos homes gol, Oriol Riera i Sergio León, que ni tan sols van disposar de minuts.

L'Espanyol va saltar sobre el verd de Cornellà amb la intenció de buscar, des del primer minut, avançar-se al marcador i enderrocar un Osasuna tocat i enfonsat moralment i esportivament. Enguany, els navarresos, sense alguns dels seus millors futbolistes per decisió del tècnic, Vasiljević, tampoc va posar moltes dificultats, i la resistència va ser mínima. Felipão Caicedo, amb un excel·lent remat de cap, va obrir la llauna al voltant del quart d'hora de joc, i uns minuts més tard, el mateix equatorià, després d'un inexistent penal d'Oier a Gerard, el qual li va costar l'expulsió, va poder ampliar la diferència, però va ser incapaç, des dels onze metres, de batre a Sirigu. La mentalitat resultadista de Quique Sánchez Flores va portar a l'equip a recular, i a defensar la mínima avantatge davant d'un rival descompost i incapaç de realitzar dues passades consecutives. I malgrat la momentània victòria, el fet de concedir el domini als navarresos, descomposts i incapaços de realitzar dues passades consecutives, i la poca voluntat d'anar a buscar el segon, va indignar l'afició, que no va quedar gens satisfeta ni del primer temps, ni del partit en global, tot i el resultat.

Malgrat la clara superioritat de l'Espanyol sobre Osasuna, conseqüència de la inferioritat i el baix nivell i actitud d'aquest, Quique Sánchez Flores va decidir no fer rotacions, i van saltar els mateixos onze futbolistes a sobre la gespa. Mentrestant, diversos futbolistes escalfaven per la banda. Enguany, Álvaro Vázquez, falt de minuts i d'oportunitat tot i ser un fitxatge del mateix tècnic madrileny, ni tan sols va aixecar-se de la banqueta. Entre tot, la segona jugada d'un córner servit només començar la represa va acabar amb el gol de Jurado, i per tant, la sentència. L'andalús, sense esma, va etzibar una puntada, des de més endarrere de la frontal, i amb molts jugadors pel mig, a una pilota rebutjada, i incrèdul, es va quedar uns segons plantat expectant, fins que els seus companys van confirmar-li que havia entrat. Fruit de la casualitat i la sort, però havia entrat. El gol no va suposar res més que l'enfonsament d'un Osasuna que, si ja no generava absoltament res fins al moment, a partir d'aleshores encara ho va fer menys. Un gol de Gerard Moreno a l'afegit, després d'una errada glamurosa del defensor rival, va tancar un segon temps on no va passar absolutament res, i va posar la cirereta a un partit que de ben segur no quedarà per la història.

Al final, tres punts que, malgrat que no van resistir-se en cap moment, sumen igual, i esdevenen vitals en l'àmbit moral de cara a encarar el pròxim mes, molt atapeït de partits envers rivals directes, i a escala classificatòria, de cara a lluitar per assolir els objectius marcats a l'inici del curs, i és que després de la disputa de la jornada d'aquest cap de setmana, l'Europa League es manté a quatre punts, i la setena plaça a tres. Sense temps per gaudir de la victòria i recuperar forces, els deixebles de Quique Sánchez Flores viatjaran dimecres a Vigo, per enfrontar-se a un Celta, si bé immers en una dinàmica immillorable, també en diferents problemes a escala de gestió. El matx intersetmanal a terres gallegues esdevindrà el precedent de l'enfrontament de dissabte a Castelló contra el Villarreal, implicat també en la lluita per Europa.

Jordi Pineda.