La derrota davant la Reial Societat va fer mal. Havia de ser el dia de la confirmació. La confirmació que l'equip estava preparat per lluitar per assolir posicions europees, i davant l'afició. Enguany, del gran dia es va passar a la gran desfeta, i la visita al Santiago Bernabéu no era més que un altre pal a les rodes de cara a fer camí cap a l'ambició. Si bé és cert que tots els partits s'han de jugar, l'estat esportiu de l'equip ja indicava que difícil ho tindria aquest per no tornar de Madrid amb les mans buides. Però s'havia d'intentar. Puntuar a l'estadi dels blancs podia esdevenir una forta empenta, sobretot moral, per encarar aquest tram final de temporada amb la força suficient en els diferents estaments.
Sense Marc Navarro, absent per molèsties, Leo Baptisão, baixa indefinida, ni Víctor Sánchez, també sense data de retorn, a Quique Sánchez Flores se li va presentar un verdader problema a la defensa. El lateral dret, orfe d'efectius per la baixa també de Javi López, va haver de ser ocupat per David López, davant el fracàs que va suposar en diferents ocasions desplaçar a Diego Reyes a aquesta posició. En conseqüència, Óscar Duarte va entrar a l'onze per fer parella a l'eix defensiu amb el mexicà. Pape Diop, acompanyant a Javi Fuego, va esdevenir la principal novetat d'un mig del camp, de nou, sense Marc Roca, que no va disposar ni d'un sol minut. En punta d'atac, José Antonio Reyes, Piatti, ja recuperat, malgrat haver de dur un casc de protecció, i Gerard Moreno.
Com per desgràcia ve sent habitual en aquest tipus de cites, l'Espanyol va donar inici a l'encontre replegat al darrere, intentant mantenir a dures penes el zero a la porteria, i sense esma ni idees a l'hora d'atacar i de buscar obrir la llauna. El Reial Madrid, per la seva banda, amb tranquil·litat i sense gaires problemes, circulava la pilota a camp contrari, buscant obrir algun forat a la defensa espanyolista per generar perill. I després de diversos avisos, Álvaro Morata, a la mitja hora de joc, va aprofitar una centrada lateral per rematar, sense cap oposició, a gol, davant la incrèdula mirada d'un Diego López totalment batut. Enguany, el guió no va canviar, i el matx va seguir essent un monòleg del conjunt local, que malgrat no va ampliar la seva renda abans del descans, va disposar de més ocasions per a fer-ho.
La represa va seguir la mateixa línia en què s'havia acabat el primer temps. Els blancs, satisfets amb tenir el control de l'encontre, provaven sense prendre cap risc sentenciar el partit, i l'Espanyol, malgrat perdre per la mínima, era incapaç de moure fitxa, totalment superat. Quique Sánchez Flores no va aconseguir transmetre ni inculcar al seu equip l'atreviment necessari per intentar fer mal a un equip com el de Zinedine Zidane, i ho va pagar amb una nova derrota. Gareth Bale, aprofitant una pèrdua absurda al mig del camp de José Manuel Jurado, va realitzar un llarg eslalon sense oposició de cap tipus, que va finalitzar creuant la pilota davant Diego López en l'u contra u. El dos a zero, enguany, es va quedar curt pels demèrits fets per la formació barcelonina.
Sense punts, però sense la humiliació soferta altres anys, malgrat no haver millorat absolutament res, l'Espanyol ja és a Barcelona per preparar durant la vigent setmana un partit clau, el de diumenge enfront del cuer, Osasuna, que esdevindrà l'inici d'un mes vital per seguir aspirant a assolir, o si més no, per a lluitar, per objectius ambiciosos, com pot ser l'Europa League. Marc Navarro, que ja s'exercita amb el grup, estarà en condicions de reaparèixer, mentre que durant els pròxims dies, per fi, s'anirà buidant la infermeria.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada