Entrevista a Gabriel Rufián: "L'Espanyol ha de ser un equip representatiu de Catalunya"

Gabriel Rufián, líder d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, i reconegut aficionat espanyolista, ha valorat a Pericos A La Carta diferents aspectes sobre l'actualitat esportiva, econòmica i social de l'Espanyol, com són, entre altres, la marxa de l'equip i el debat sobre l'exigència amb aquest, l'arribada i el projecte de Chen Yansheng i la situació del club dins de Catalunya. Enguany, també ha parlat sobre qüestions més personals, com l'inici del seu vincle amb l'Espanyol, posat en dubte injustificadament per algunes veus simplement per la seva ideologia política, els diferents personatges d'aquest que l'han marcat, les sensacions que en l'actualitat aquest li transmet en els diferents àmbits, i les expectatives que li genera la nova realitat de l'entitat. Unes interessants reflexions que pots, o bé llegir a continuació, o bé escoltar fent click aquí.

- D'on et ve l'afició per l'Espanyol, com comences a aficionar-te al club?

Bé, ho he comentat alguna vegada. La veritat és que sóc un aficionat, més que mitjançant el fanatisme o el gran amor envers uns colors, doncs jo, que sempre he jugat a futbol, sempre m'he fixat molt més en sistemes, jugadors i entrenadors. I el que veia és que tothom era culer o merengue. El fàcil era ser culer o merengue. Així que em vaig apropar a l'Espanyol. Al principi perquè no hi havia ningú que ho fos, i després perquè és un equip petit, amb un esperit gran, però esportivament petit, i a veure si això canvia algun dia.

- Com diu l'eslògan, una minoria però meravellosa.

Sí, jo crec que al final, el que compartim tots els aficionats a equips relativament petits, o tot allò que s'escapi una mica de l'hegemonia culer i merengue, és el fet que és original. Torno a repetir, el fàcil és no ser-ho. El complicat és ser d'un equip que no sempre guanya Champions, que no sempre guanya títols. Jo crec que en aquest sentit sí que és meravellós.

- El futbol ha anat canviant, i a l'Espanyol, pels problemes econòmics existents, ha arribat una propietat xinesa. Algun cop has dit que et fa respecte. No t'acaba de fer el pes?

No, a veure. Primer, perquè tenim les experiències del València o del Màlaga, on sembla que gent amb molts diners arriba un dia que es cansa. Jo crec que és molt complicat gestionar un equip de futbol com si fos una empresa, de forma freda, i també, home, gestionar un equip de futbol a centenars de milers de quilòmetres, doncs és molt complicat. Per això dic que em fa respecte. Ara, també entenc que avui en dia, doncs no hi ha cap altre remei. La situació esportiva i la situació econòmica de l'Espanyol era la que era.

- Deies això de gestionar un equip de forma freda. No et fa por que es perdi la identitat i l'ADN?

Sí, clar home, el perill és aquest. Torno a repetir, al final tothom té el record de l'arribada del xeic a Màlaga, fitxant grans estrelles, un gran entrenador, i allò es va acabar amb un any. I després tens l'experiència del València. Ara bé, sí que és cert que el que no pots fer és obviar la realitat, i la realitat és que sembla que el món del futbol va per aquest camí, malauradament.

- Va generar una mica d'incertesa el fet que Chen comprés les accions a un valor nominal tan elevat. Creus que hi pot haver lletra petita?

Doncs primera notícia. No en tinc ni idea. Estic una mica 'out' d'aquesta mena de notícies. Sempre m'he fixat molt més en la part esportiva. Ho trobo una informació rellevant, però no en tinc ni idea, no et puc dir.

- L'arribada de Chen ha provocat una injecció molt important a l'àrea econòmica, que de retruc, ha beneficiat directament l'esportiva. Com estàs veient l'equip?

Bé, molt bé. A mi m'agrada molt el Quique Sánchez Flores. Ja de l'època del Getafe em semblava un gran entrenador. També m'agradava molt el Paco Jémez. M'agraden molt els entrenadors valents, amb tàctiques valents, i fins i tot pràcticament suïcides. I en el cas del Quique, és un entrenador molt més ordenat. Sí que és cert que és un entrenador més de primeres voltes que de segones, però en aquest cas està sent al revés. També perquè està canviant l'ADN pràcticament d'aquest equip, amb una barreja interessant entre joventut i veterania, i jo crec que pot entrar a Europa perfectament, i crec que ho farà.

- Un dels mèrits que li podem atribuir a Quique Sánchez Flores és que ha aconseguit que l'equip fugi d'individualitats i sigui un bloc?

Durant molt de temps, la meva generació recorda que l'Espanyol va ser 'pelotazo' de Pochettino i Tamudo es busca la vida. Després va pujar tota la generació de futbolistes, després De La Peña, Luis García, Tamudo, aquell equipàs de Valverde. I després, doncs bé, durant molt de temps pràcticament un desert. Sí que és cert que jo crec que ara ha de ser un equip que retingui talent, que sigui capaç de mantenir les seves promeses, però també un equip tipus Villarreal, que aposti per gent jove i que en un moment donat faci la seva carrera. Jo crec que pot ser un punt d'inflexió l'arribada d'aquest equip tècnic i de gestió.

- És inevitable que quan es comença un projecte nou, s'agafin diferents referents. A tu personalment, a quins clubs t'agradaria prendre com a model?

Sant Pauli (risses). Sant Pauli alemany em sembla un equip, quant a valors, molt i molt potent. M'agrada molt. Com pràcticament a tothom d'esquerres, com és el meu cas. I després, a nivell esportiu, jo crec que l'exemple del Sevilla i l'exemple del Villarreal són molt bons, a nivell de gestió esportiva jo crec que són dos clubs que amb molt poc han fet molt.

- Pel que fa a pedrera, l'Athletic Club també?

Sí home, i tant. Quan va arribar 'El loco' Bielsa em va agradar moltíssim. Aquell Athletic totalment boig i a la vegada tremendament ordenat era meravellós. Alguna eliminatòria que va fer contra Schalke, el mateix Manchester, va ser molt bonic. Ara bé, a nivell esportiu, doncs m'agrada més la forma de fer del Monchi. Crec que té un ull clínic brutal.

- Per aquest primer any s'havia parlat molt d'assentar les bases, però l'equip evoluciona bé i s'apropa a Europa. Ets més dels que pensen que s'hi ha d'entrar sí o sí, o dels que no?

Jo crec que l'Espanyol, per història, per la ciutat que representa, per afició, per jugadors, per entrenador, és un equip que ha d'estar a Europa, i de fet, se li ha d'exigir estar a Europa. I crec que és relativament senzill que aquest any ho faci. Jo crec que qualsevol aficionat al futbol el que vol és, en el meu cas, que el seu equip jugui molt i molt bé. Sóc dels que prefereixo una gran passada, encara que sigui una ocasió perduda, a un equip de contracop. I jo crec que aquesta és una mica la via a seguir. Crec que aquest equip pot aspirar a Europa cada any.

- Deies que prefereixes una gran passada a un gran gol. Em consta que el teu referent és Iván De La Peña.

Sí, alguna vegada ho he dit. M'han preguntat, quin és el jugador que més t'ha agradat mai, i jo sempre ho dic, De La Peña. Per què? Doncs perquè és un jugador que cada vegada que sortia passaven coses. És un jugador de videoconsola, amb passes impossibles, i també per la forma de jugar que tenia, la forma de ser dins del camp, a mi em semblava brutal. I després bé, per una qüestió de barri, de referent, jo recordo que a aquella Santa Coloma on jo em vaig criar, Raúl Tamudo era un heroi, i ho va ser durant molt de temps. Un jugador d'un barri humil, català, que competia de tu a tu amb els millors davanters de la lliga.

- Potser ara a l'equip li faltaria un jugador del perfil d'Iván De La Peña.

Però no només a l'Espanyol, al futbol en general. És que si ens posem a pensar, no hi ha cap altre De La Peña. Ni tan sols hi ha hagut un altre De La Peña. Per exemple Xavi, que ha estat un jugador que ha canviat fins i tot la forma de jugar, no només del Barça, sinó també de la Selecció Espanyola, però a mi em falta aquesta xispa que tenia el De La Peña, que per raons òbvies, també mai va tenir l'oportunitat ni la continuïtat del Xavi. Però no només és una qüestió de l'equip o de l'Espanyol, sinó de tot el món del futbol. És clar, figures com les de De La Peña o fins i tot Riquelme, són complicades per un entrenador, perquè ha de posar una figura, o fins i tot dues darrere, per tapar forats, i pràcticament tot l'equip ha de jugar per ell. A mi em sembla molt bé, però entenc que avui en dia és molt complicat.

- Malgrat que l'equip creix i cada cop transmet més confiança, no acaba d'enganxar, i les assistències no arriben a les expectatives que s'havien generat.

Bé, a poc a poc. Suposo que la gent a poc a poc s'anirà engrescant i també és normal. Sí que és cert que una afició per un equip de futbol és molt important, però també és cert que l'afició de l'Espanyol porta molt de temps picant pedra pràcticament al desert, i això és molt complicat de contrarestar. A poc a poc jo estic convençut que això serà diferent.

- Enguany, ara l'Espanyol té una oportunitat per tornar-se a fer fort a Catalunya, on tradicionalment ho ha monopolitzat tot el Barça.

Sí, ho hem comentat moltes vegades. Jo crec que tothom ha d'entendre, però principalment el món culer, que Catalunya és molt més que el Barça, però és que és molt més fins i tot que el Barça i l'Espanyol. Són molts equips, són molts esports, i sí que és cert que l'Espanyol, per la ciutat que representa, per l'afició que representa i pels jugadors que té, ha de ser un equip representatiu de Catalunya,p. I tant que sí.

- Algun cop s'ha comentat que el nom és un fre. Com ho veus?

No, a mi em sembla absurd aquest mantra que diu, per exemple, que si ets independentista i d'esquerres, no pots ser de l'Espanyol. I quan preguntes perquè, et diuen que pel nom. I tu dius, doncs si fos pel nom, tots seríem del Lealtad, que és un nom molt bonic d'un equip d'Astúries. Vull dir, que això de ser d'un equip segons el nom, és absurd. Almenys a mi em sembla bastant absurd. Jo crec que forma part dels mantres de segons qui que no tenen res a veure amb la realitat. De fet, l'Espanyol, qualsevol persona que s'interessi una mica per la seva història, és un equip amb jugadors fins i tot morts a la Guerra Civil, al bàndol republicà. És un equip amb una història de lluita. També ha estat un equip, com molts d'altres que no tenen potser aquesta etiqueta, amb un sector de l'afició molt determinat, però també ha tingut històricament gent que ha anat amb estelades o amb senyeres, i l'Espanyol, al final, és un equip tan heterogeni com qualsevol altre.

- En l'àmbit social, no creus que aquesta etiqueta fa una mica de mal?

Jo crec que no. La veritat és que sóc un convençut que no. Suposo que hi haurà gent que pensa el contrari, però la meva experiència personal és que de sempre, hi ha hagut gent de l'Espanyol que pensava molt diferent, com qualsevol altre equip. Torno a repetir, sí que és cert que hi ha equips amb etiquetes més clares o menys clares, però fa molt de temps que això ha desaparegut de la història, no només de l'Espanyol, sinó de tots els clubs de Primera Divisió.

- I ja per acabar, tu que estàs molt per Madrid, des de fora Catalunya s'està vivint aquesta transformació de l'Espanyol? Fa més por?

Bé, sí que és cert que, per exemple a Madrid, com hom es pot imaginar, tothom és del Madrid o de l'Atlètic. Merengue o Colchonero. I el Congrés dels Diputats, de fet, ja és un reflex d'això. Sí que hi ha gent del PSV (Partido Socialista Vasco), que pràcticament tots són de l'Athletic, o hi ha diputats catalans, que són culers, i suposo que també hi haurà algun altre que serà d'un altre equip, com és el meu cas, que sóc perico. Però sí que és cert que el que agrada és que equips com en aquest cas l'Espanyol, però també, torno a repetir, el Villarreal o la mateixa Reial Societat, equips més petits, doncs puguin avui en dia jugar, jugar molt bé, i competir amb els grans equips. A mi em sembla una molt bona notícia no només per la lliga, sinó pel futbol en general.

Jordi Pineda.