Dues victòries contundents envers el Granada i el Sevilla havien aconseguit reconduir la situació d'incertesa i desconfiança que s'havia començat a estendre per la graderia, conseqüència de la dolorosa derrota al Camp Nou i la prematura eliminació de Copa envers un Segona Divisió com l'Alcorcón, immers en la lluita per evitar el descens a la categoria immediatament inferior. El partit envers el Màlaga, per tant, no era més que una nova oportunitat per l'equip de reafirmar-se i començar a mirar seriosament cap amunt amb ambició, o per contra, d'instal·lar-se a la zona mitjana de la taula i encarar el campionat des del conformisme.
Per la cita, Quique Sánchez Flores va recuperar a Caicedo, que havia caigut de la llista per decisió tècnica l'anterior jornada. El principal damnificat, Álvaro Vázquez, que ni tan sols va viatjar amb el grup. Fidel a la idea de no tocar el que funciona, el tècnic madrileny va repetir onze per tercera jornada consecutiva. Diego López, Marc Navarro, David López, Diego Reyes, Aarón Martín, ja amb dorsal de primer equip, Javi Fuego, Jurado, Hernán Pérez, José Antonio Reyes, Pablo Piatti i Gerard Moreno van esdevenir els onze escollits per saltar a La Rosaleda a plantar cara a un Màlaga en caiguda lliure.
Les ganes de reivindicar-se davant la seva afició després de set partits sense guanyar van portar a l'equip andalús a prendre ben d'hora la iniciativa en el partit, i amb tan sols deu minuts, Diego López va haver d'intervenir en dues ocasions per evitar que els locals s'avancessin al marcador. Juanpi primer, i Santos després, es van quedar amb la mel als llavis en no poder batre en l'u contra a u al porter gallec, que va estar superb durant tot l'encontre. Molt diferent va ser la sort de l'Espanyol en atac, i és que enguany, els de Quique Sánchez Flores només van necessitar una ocasió per desequilibrar l'electrònic. Un control orientat de Pablo Piatti culminat amb un llunyà però potent i col·locat llançament al pal esquerre d'un Kameni que va badar, va esdevenir la primera i única diana de l'encontre. Malgrat això, els locals van continuar provant amb insistència d'arribar als dominis de Diego López, i deu minuts més tard, una pilota morta dins l'àrea que va arribar a rematar Martín Demichelis, va estar a punt de convertir-se en l'empat, però l'argentí no va aconseguir donar bona direcció al llançament. Enguany, amb els pas dels minuts el ritme del partit va anar disminuint, i les ocasions també.
El marcador advers i la insatisfacció del públic no van donar altra opció als homes del 'Gato' Romero que sortir a mossegar i a intentar anotar l'empat com més aviat millor per tenir temps de fins i tot buscar la remuntada. Al seu temps, l'Espanyol, molt imprecís en atac durant tot el primer temps, no va millorar i va cedir tot el protagonisme a un Màlaga que no va tardar a avisar a Diego López. Camacho i Santos, en el remat de la segona acció d'un córner, van tenir a tocar la igualada, però de nou, la pilota va sortir fregant la creueta. Mentrestant, Quique Sánchez Flores feia entrar a Marc Roca en el lloc d'Hernán Pérez per intentar donar una mica més de consistència a un mig del camp descompost. Enguany, els andalusos continuaven atacant amb insistència tot i ser incapaços de superar l'entrellat defensiu i el mur construït per Diego López, que va completar la seva gran actuació traient una mà inversemblant en els últims minuts per evitar que es convertís amb gol una estètica i perillosa xilena de l'ariet brasiler Charles Dias.
Tot i la pobra imatge oferida i els pocs mèrits realitzats davant un Màlaga molt superior i que va merèixer molt més, l'Espanyol va sumar tres punts que, amb la derrota per tres gols a zero de l'Athletic Club al Camp Nou, i a falta de disputar-se el València-Eibar i el Celta-Reial Madrid, el col·loquen setè a la taula classificatòria, una posició que molt probablement durà a Europa, amb trenta-dos punts. El pròxim partit, divendres vinent a Cornellà envers la Reial Societat d'Eusebio Sacristán, serà vital per començar a marcar l'esdevenir de la temporada, i és que de guanyar podria acostar-se considerablement a la cinquena i sisena posició abans de visitar el complicat Santiago Bernabéu.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada